L'ameba digital

Aquest matí he llegit al diari Politico que Barack Obama parlava avui a dos quarts de cinc a la convenció nacional de la League of United Latin American Citizens (LULAC) que es fa aquests dies a l’hotel Hilton de Washington. Quan ho he vist he pensat que valia la pena provar-ho… and yes, I can. Amb una mica d’insistència, el carnet de premsa de VilaWeb i el del Col·legi de Periodistes de Catalunya, he convençut la cap de premsa perquè em donés una acreditació per a l’acte de Barack Obama. No ha estat fàcil, el termini perque es registressin els periodistes s’havia acabat feia dies.
Però ha valgut la pena i ho he vist des d’un bon principi: Obama ha començat fort, aclamat per molts que duien pancartes de Latinos por Obama i que cridaven “Sí se puede!” a ple pulmó. A la sala d’actes de l’hotel hi havia centenars de persones i, si haig de fer cas de l’ambient que s’hi respirava, sembla que Obama ja s’ha guanyat el favor de molts llatinoamericans. Ha encapçalat el discurs amb l’eslògan “One for all and all for one”, amb la idea de que els llatinoamericans també perseguien el somni americà i que no se’ls el podia negar. Interromput cada dues frases per tota mena de crits de suport, ha dit que “els llatins han hagut de recórrer un llarg camí per arribar fins aquí i ara no poden ser ciutadans de segona”. Ha promès ajudes de fins a mil dòlars per a les famílies més pobres, nous llocs de treball amb l’augment de l’obra pública i rebaixar els impostos dels petits negocis.
Obama sap que els llatins, tal i com els anomenen aquí, són una font de vots molt important. I ho ha reconegut al seu discurs, ha dit que el seu vot podia ser decisiu a les eleccions de novembre. No és estrany doncs, que el seu discurs fos clar i contundent, ha deixat anar que the american way of life no és en perill a causa dels llatins nouvinguts, ni de que no sàpiguen anglès, perquè ja l’aprenen, sinó que el pot fer perillar crear dues classes de ciutadans. Per a nosaltres potser no és res nou, tot això; però als Estats Units pot sonar força revolucionari en segons quins cercles.
L’alegria i la confiança es respiraven a la sala. El presentador ha cridat Obama anomenant-lo futur president d’Amèrica, gairebé com si ja hagués guanyat les eleccions tot i que encara no ha arribat ni la campanya. Nens petits arrossegant samarretes immenses amb la cara d’Obama, àvies amb xapes pro-Obama tapant-los les solapes de la jaqueta… aquesta tarda, a l’hotel Hilton de Washington, Obama ho era tot.
No puc continuar la crònica perquè encara sóc a l’hotel Hilton, aprofitant-me del wi-fi gratuït, i em quedaré sense bateria… però haig de dir que aquesta tarda ha valgut la pena, l’ambient em feia sentir com si fos en la celebració d’una victòria i tot això ho he vist amb els altres fotògrafs, a cinc metres de l’escenari. Aquesta vegada potser sí que alguna cosa canviarà a la Casa Blanca.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!