Bé, tot és a punt de marxa. Ara em queda l’últim sopar ?que bíblic que sona? abans d’agafar el vol cap a Tel-Aviv i d’allà, un autobús cap a Jerusalem, que serà el nostre camp base. Demà comença un viatge que segur que serà intens. Marxem amb moltes coses per fer: afermar contactes, obrir-ne de nous, conèixer la realitat de Palestina, fer-ne algun reportatge i fins i tot un petit documental. Bé, ens enduem seixanta cintes o sigui que potser no serà tant petit…
De com un periodista de tecnologia i ciència ha acabat embolicat en aquest viatge… això ja és una altra història. El cas és que hi sóc embarcat, sense marxa enrere ni ganes de fer-la. He llegit llibres, he mirat documentals, m’he mantingut al dia del conflicte entre Israel i Palestina, he parlat amb gent que ja hi ha anat i viatjo carregat de contactes. Però segur que, igualment, serà un xoc.
A més, el moment és interessant: la divisió entre Gaza i Cisjordània pels conflictes entre Hamàs i al-Fatah, la pressió d’Israel en favor del govern imposat per Abbas, el paper del Quartet del Pròxim Orient ?amb Blair al capdavant? i els EUA que diuen que comencen una estratègia per dur la pau a la zona mentre donen una ajuda militar de 30.000 milions de dòlars a Israel.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molta sort per aquest viatge. A gaudir-ne sense preocupar-se per la xarxa.
Segur que les vostres experiències en una terra tan suggestiva com desconcertant seran benvingudes a la xarxa.
Fins aviat.
Sort!.Llegirem les teves cróniques.
molt bon viatge!
Precisament acabe d’arribar d’un sopar on sobretot hem parlat de Jerusalem. Les casualitats quasi no existeixen.
Ostres, Enric, ja has arribat? (que diuen al poble). Bé, segur que aquest viatge t’aportarà moltes coses. I nosaltres que serem aquí, esperant les teves noves i els teus descobriments.
Una abraçada!
Tinc ganes de veure i sentir els resultats de tota aquesta experiència, no seràs el mateix un cop tornis, carrega’t de realitat i apren tot el que puguis. Ànims i cuida’t.
Una forta abraçada