L'ameba digital

Aquests dies he seguit l’autorització del govern al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de Catalunya (CTTI) perquè negociï la compra de llicències de Microsoft per part de la Generalitat i els organismes que en depenen. El govern calcula que, pel cap baix, es gastarà 12.020.242,09 euros en ‘llicències de programari d’ús comú’ de Microsoft (Windows, Office, etc.) durant els propers quatre anys. De fet, si la xifra calculada no superés els dotze milions aquest assumpte no hauria arribat al consell executiu i aquesta nota de premsa segurament no existiria.

Al contracte que el CTTI negociarà amb Microsoft no hi ha mínims: la Generalitat podria acabar sense comprar cap llicència i no passaria res, però el cas és que ja ha calculat què es pot acabar gastant i la xifra és astronòmica. Molt bé, sí, segons diuen, negociant-ho d’aquesta manera enlloc de comprar les llicències tal i com ho feien fins ara s’estalviaran més de tres milions d’euros. Però la qüestió no és la quantitat de diners que s’estalviaran, sinó el fet de gastar-se’ls en llicències de programari propietari.

El compromís amb el programari lliure

Hi va haver una època en què el tripartit defensava l’ús del programari lliure als organismes i departaments de la Generalitat. El 2004 Oriol Ferran, que llavors era secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació; i Carles Solà, que era conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, van defensar diverses vegades que calia avançar cap a l’ús del programari lliure a l’administració perquè era gratuït, més segur i permetia un control sobre el codi font que ajuda a garantir la privacitat de les dades dels ciutadans. Ara tots dos són fora del govern i, de fet, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ni tan sols existeix.

Però els arguments que defensaven Oriol Ferran i Carles Solà no han desaparegut i són els que fan servir administracions com l’Assemblea Nacional Francesa, el govern municipal de Munic, el govern del Brasil, el Parlament italià i moltes més per defensar l’adopció del programari lliure. Quan convé, el govern de Catalunya també els fa servir per lloar el programari lliure i promoure algunes iniciatives que hi donen suport. I doncs, perquè no s’apliquen a l’administració de Catalunya?

Les excuses

Quan vam seguir la notícia de que l’Ajuntament de Barcelona es gastaria més de mig milió d’euros en llicències de Microsoft Office 07 un membre de l’Institut Municipal d’Informàtica dedicat al programari lliure ja m’ho va justificar dient que, tot i que l’Open Office era gratuït i no calia pagar llicències, fer-lo servir seria més car que no continuar pagant a Microsoft. Segons em deia, la migració incloïa refer una vuitantena d’aplicacions que fan servir els treballadors municipals i que són pensades per funcionar amb el Microsoft Office, a més de que hi podria haver errors a alguns dels sis milions de documents que ja s’havien fet amb el programari de Microsoft si s’obrien amb l’Open Office i que per pocs problemes que hi hagués això seria molt car d’arreglar. És clar, també em deia que caldria formar de nou els funcionaris per ensenyar-los com anava el programari nou…

Però aquestes raons, que es podrien reproduir en el cas de la Generalitat, són més aviat dèbils. Si el problema és l’adaptació a un programari nou, perquè canvien i no es queden amb el que ja tenen? S’ha fet obsolet? Cal tenir en compte que si es passa a usar el Windows Vista molt probablement caldran ordinadors nous o, almenys, augmentar-ne la memòria RAM. En canvi, si el problema més greu és la incompatibilitat amb les aplicacions que fa servir l’administració o la possibilitat d’errors amb la quantitat de documents generats, cal tenir en compte que aquest problema s’agreujarà amb el temps perquè augmentarà el nombre d’aplicacions i de documents.

En aquesta equació el problema no és Microsoft que fa allò que ha de fer i que sap fer: vendre programes. Qui potser no té les coses del tot clares és l’administració, que confia les dades dels ciutadans, les nostres dades, a uns programes que no pot supervisar perquè no en té el codi font. El govern manté una relació amb un proveïdor de programari que, com més duri, més estreta serà; per força.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!