L'ameba digital
Bloc sobre viatges, periodisme, internet i d'altres obsessions
L’ex-dirigent del KKK David Duke va parlar dissabte durant més d’una hora davant les cameres a fora de la Llibreria Europa
El carrer gran de Gràcia és una via comercial que cada cap de setmana s’omple d’ulls que miren aparadors. Però el dissabte 24 de novembre també miraven Mossos d’Esquadra guarnits amb cascs i porres. Els uniformats tallaven totes les vies d’accés al carrer Sèneca. Pocs veïns i passavolants sabien que els antiavalots armats protegien la conferència que el polític nord-americà David Duke, ex-dirigent del Ku Klux Klan, havia de fer a la Llibreria Europa. Un noi amb ulleres de pasta i americana de pana que casualment sabia de què anava tot allò, caminava murmurant "vaja, l’ecosocialista s’ha convertit en Sarkozy…".
La policia ja hi era des de les tres, tot i que la manifestació antifeixista s’havia convocat a dos quarts de cinc. Però no només hi havia els mossos uniformats, també n’hi havia de paisà que intentaven dissimular: mitja dotzena es van passar prop d’una hora conversant amb calma davant la ferreteria Soriano.
Quan s’acostava l’hora de l’acte els periodistes van començar a anar cap a la llibreria però si arribaven pel carrer Gran de Gràcia, la Via Augusta o la part de dalt de la Riera de Sant Miquel, no els deixaven passar. Els enviaven al començament de la Riera de Sant Miquel, a la Diagonal, on hi havia d’haver els mossos que atenien la premsa. Ben aviat s’hi van reunir una vintena de fotògrafs, periodistes i cameres de televisió que s’entretenien amb converses superficials, tocava esperar. Una estona més tard, van dir que la conferència s’havia ajornat fins a les set i alguns fotògrafs van decidir aprofitar el temps a la manifestació, per si la cosa acabava malament i podien retratar cops de porra i llançaments d’ampolles. Però a les set tampoc no es podia passar: segons els mossos els organitzadors havien suspès l’acte.
Finalment van explicar que Pedro Varela, l’amo de la llibreria, faria una conferència de premsa i els mossos van deixar passar el ramat de periodistes cap al carrer Sèneca. De camí, tothom avançava ràpid, gairebé corrent: els fotògrafs i cameres volien un bon lloc per prendre imatges. No hi va haver empentes però va faltar ben poc.
Pedro Varela i David Duke van tenir un públic millor del que esperaven: una vintena de periodistes que els farien sortir a gairebé tots els mitjans de comunicació. Duke, alt, ros i d’ulls blaus; amb la cara operada i una dentadura massa perfecta, va parlar durant més d’una hora. Varela traduïa i hi afegia de la seva part. Tot i que, teòricament, l’acte s’havia suspès, van acabar fent-lo sense cap trava. Una mica enllà una desena de caps rapats amb cascs de moto o la cara tapada vigilaven els periodistes.
[A la fotografia, David Duke i Pedro Varela a la conferència de premsa.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això dels periodistes d’ara cada cop ho veig més malament. En lloc de perdre el temps en converses superficials haurien pogut decidir fer boicot a la roda de premsa posterior. Els graciencs que es van manifestar contra aquest energumen, i la humanitat sencera, haurien agraït que els mitjans, per una vegada, atenent l’ètica que se’ls suposa, haguessin silenciat (text, audios, imatges)
la propaganda d’aquests nazis.