L'ameba digital
Bloc sobre viatges, periodisme, internet i d'altres obsessions
Avui, en un sol dia he passat per set detectors de metall. He vist centenars de soldats i he visitat la ciutat sense jutges: Hebron; el Far West de Cisjordània. Sis-cents cinquanta mil palestins viuen a la segona ciutat més antiga del país, després de Jericó, i encara funcionen segons les lleis tribals. Per arribar-hi hem hagut de creuar un punt de control, passar la bossa per l’escànner i ensenyar el passaport. A dins de la ciutat cada vegada que entràvem o sortíem d’una zona israeliana havíem de fer el mateix. Hebron és un lloc especial, a les darreres eleccions Hamàs hi va guanyar de ple; de fet, es va quedar els nou diputats del Parlament Palestí que corresponien a la ciutat. La societat d’Hebron és tradicional i combativa, i és governada per l’Autoritat Nacional Palestina. Be, no tota: a Hebron hi viuen cinc-cents colons israelians protegits per cinc-mil soldats.
Quan hem arribat a la ciutat a l’autobús col·lectiu hi sonava musica tradicional a la radio, però de cop i volta el locutor ha començat a recitar una llista. Els cotxes feien sonar el clàxon i la ciutat s’ha omplert de petards que no han parat durant tot el dia: era la taugigin, la selectivitat. També se sentien trets a l’aire, de celebració, i el locutor deia, un per un, els noms de tots els estudiants i la nota que havien tret. Tota la ciutat era una festa.
La ciutat fantasma
Bé, tota no: a alguns carrers del centre tot era buit. Les botigues, eren tancades i no hi passava ningú… excepte els soldats israelians. Tot, per alguns dels cinc-cents colons, els que viuen al centre de la ciutat. La majoria hi són per motius religiosos, perquè Hebron, per a ells, és una ciutat sagrada i de fet sempre hi havien viscut els jueus, jueus palestins. Però els d’ara no són els descendents dels que havien viscut amb harmonia amb els palestins, són jueus ultraortodoxos que s’han afermat al centre de la ciutat i a diverses zones perifèriques. Intenten connectar-les fent fora els palestins que viuen entre les colònies, i ho fan via mobbing. Si, això que ara s’ha posat de moda ja fa temps que ho practiquen. Els colons, que han conquerit les parts altes d’algunes cases del centre, tiren les escombraries a la part de sota, on viuen els palestins. Els soldats ordenen tocs de queda que poden durar setmanes seguides per interrompre’s tan sols unes hores… però la situació és molt dura i no s’acaba aquí. Ens han ensenyat una escola que, segons expliquen els veïns, els colons van cremar ahir. També hem vist camps i cases cremades i un observador internacional que va rebre els cops dels colons mentre els soldats s’ho miraven sense fer res. I els carrers tallats, desenes de carrers per on els palestins no hi poden passar; ells no, però qualsevol altre, com ara nosaltres, si.
PD: Podria parlar de la matança de la mesquita d’Hebron del 1994, però no tinc temps per a tot… Hem vist la mesquita, que també fa de sinagoga, i es espectacular, però per entrar-hi hem hagut de passar dos controls més. Demà anem a Nablus i durant uns dies no crec que tingui internet, perquè deixem l’ordinador a casa, però demà passat entrevistarem el Mustafà Barghouti, ex-ministre de l’Autoritat Nacional Palestina. La foto, és clar, es dels soldats israelians a Hebron, a qui no els feia gaire gracia quan ens veien amb la camera de video i la de fotografiar…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ahir dimarts, almenys a les notícies de dinar per la TV3 es va veure com els soldats israelians treien a la força als colons jueus d’alguns habitatges: els militars no s’estaven d’orgues i em semblava com si fossin els mossos de l’escaire fent fora als ocupants d’algun edifici a Barcelona. Això no us ho han ensenyat els vostres guies?
Segueixo amb interes els teus apunts, a Palestina hi ha un galimaties que no l’enten ningú, ni ells, però es una lloc on s’han gestat tants esdeveniments històrics que no es pot deixar al marge.
Sort i ánim.
Encara que als soldats israelians no els faci gaire gràcia la teva càmera… dispara, dispara, que cada imatge que copsis amb l’objectiu, després et servirà per a poder portar-nos tot això que estàs vivint i descobrint.
Al Cau em van ensenyar que el retorn d’aquests viatges, explicar a la gent el que has vist, après, de vegades és el més important de tot plegat!!! Les fotos es convereixen llavors en el millor regal que pots portar-te a tu mateix, i també als que estem aquí… però això ho deus saber millor que ningú tu, oi?…
Vinga, seguiré els teus dies amb atenció i deteniment.
Pel que veig a Hebron també celebren les coses amb petards i foc…. 😉
Molta sort i una abraçada ben forta!!
….des de Valls!!
Enric,
M’ha fet força il·lusió veure el teu bloc des de Jerusalem i saber que tant tu com els teus companys esteu bé. Per aquí, perdem les maletes, fem cues quilomètriques a l’autopista, els trens no van, els generadors ens trenquen els timpans…. però HA PLOGUT. De moment, Sant Pere s’escapa de la inòpia mental del govern regional de la Plaça Sant Jaume i de l’agressió continuada d’Espanya. Si més no, d’aquí a vint dies ja menjarem rovellons. Per cert, els palestins i/o els jueus, mengen bolets? Salut !!