Encara no hem aconseguit descobrir com funciona el router de la casa, si ?s que funciona, i no tenim cap manera de connectar-nos a internet. Nom?s queda el recurs dels cibercaf?s, aix? doncs que no podr? publicar tant com tenia previst. De totes maneres, veiem tantes coses que ser? dif?cil de resumir. Avui, per exemple, he vist el mur. No s? perqu? l’anomenen "mur" en singular, perqu? en realitat es tracta de set-cents trenta quil?metres de paret de formig? que no formen un sol mur, sin? molts. No ?s una frontera que separa Israel dels territoris ocupats, avui en Jamal Juma’, de Stop the Wall, ens ha explicat com el mur divideix Cisjord?nia en tres zones a?llades entre si que, al seu torn, tamb? queden apartades de Jerusalem Est. Per anar d’una de les zones a?llades a l’altra, hi ha una sola porta de manera que per anar al poble del costat pot ser que s’hagi de fer mig centenar de quil?metres i passar per la capital, Ramallah.
La cosa ha quedat clara quan hem passat pel punt de control de Qal?ndia. Erem en un taxi compartit i ens han fet baixar i passar el control militar a peu. Llavors hem vist el mur davant nostre, de m?s de vuit metres d’al?ada i amb torres de vigil?ncia, un parell de tancs i soldats amb subfusells. Hem passat d’un en un i hi havia poca gent, perqu? era una bona hora, per? ens han escanejat les bosses i hem passat per l’esc?nner de metalls a punta de can?.
Que no pugui publicar cada dia no vol dir que no escrigui… aix? ?s d’ahir a la nit:
Una boda en un terrat
Mentre escric aix?, la m?sica d’un grup siri omple mig barri ?rab de la part antiga de Jerusalem. La puc sentir des del dormitori de la casa que hem llogat en un carrer on no s’hi perden els turistes. Quan torn?vem de la porta de Jaffa, d’enregistrar unes escenes, hem sentit la m?sica que venia d’un terrat i no ens hem pogut resistir de preguntar si hi pod?em pujar. Ens han fet passar i ens han donat un tamboret i suc de tamarid. No hi havia gaires forasters m?s, sis o set que tamb? es deurien haver sentit atrets per la m?sica. I, a part de l’Helena, que anava amb nosaltres, i dues o tres noies ben rosses, tot eren homes. Es tractava d’una boda i en principi, la festa era nom?s per als homes, per? ning? ha dit res a l’Helena. Les dones la celebraran dem?. Com era d’esperar, a la festa no hi havia alcohol per enlloc i tothom ballava animat com si es tract?s de l’?ltima festa. Tamb? hem vist voleiar algunes banderes verdes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però passa d’accentuar, surt un romb negre amb un interrogant dins on hi tocaria una vocal accentuada.