De manars i garrotades
De coses què passen tots els dies i que no sempre es veuen
Rectificació lamentable
Al meu anterior post de ja fa temps -darrerament no em venen ganes d’escriure per raons vàries que no venen al cas- afirmava que l’assassinat de Yolanda González havia estat impune.
Rectifique. Varen haver-hi condemnes, fortes condemnes de presó sobretot per a l’autor material, un tal Emilio Hellín Moro, que un cop acomplida en la part que legalment (?) li corresponia per “bona conducta” (14 anys de 30, malgrat una fuga a l’estranger i dos intents més de fuga) va eixir al carrer.
Tots els condemnats -un policia nacional inclòs– pertanyien a Fuerza Nueva / Guerrilleros de Cristo Rey / Batallón Vasco Español, que eren tot un i la mateixa cosa, amb vincles -que eixos si que no es varen investigar- amb els cossos policials d’aleshores.
Hui el diari El País descobreix la “nova vida” amb nova identitat legal (sic) del principal ASSASSÍ, Emilio Hellín Moro, que resulta que treballa co?laborant -com ja feia aleshores, com a tècnic informàtic- amb els actuals cossos policials “amb gran eficiència i professionalitat”.
La “pacífica i exemplar” transició(?) espanyola torna a treure el cap gràcies a alguns periodistes que encara mantenen la dignitat i la professionalitat, per damunt de censures explícites o implícites.
Les darreres informacions a Vilaweb sobre la vida i miracles del borbó que viu a costa de tots nosaltres, reforcen ancara més, per als qui, ingènuament, per edat o de forma interessada, mantenen encara el mite de la “modèlica transició espanyola”, la gran mentida.
Tota la merda que vulguen tirar pel damunt de determinats fets de corrupció política -reals i condemnables- resulten jocs de xiquets al costat de la sang, de la molta sang, que va produir-se després de la mort del fill de Satanàs del dictador i que ací, a la “modèlica” “Ezpaña” no s’ha tret a la llum i condemnat als autors com altres països han fet o estan fent per fets molt més recents a Llatinoamèrica.
Xile, Argentina, Uruguai, deurien ser, eixos sí, exemplificats com a autors de “transicions modèliques”. El que ha passat a l’estat espanyol ha estat i és encara, una burla sangonosa de la que encara se n’aprofiten els hereus -o els mateixos autors encara- d’aquella sangonosa època què encara clama per justícia, fent negocis amb els diners públics o aprofitant els seus contactes “de sempre” per fer negocis, alguns d’ells relacionats amb l’actual onada de corrupció que ens esguita ara. Per cert, molts dels cognoms, lligats de sempre a les anteriors famílies de llops sanguinolents que varen fer les seues fortunes sobre la sang i el patiments dels seus conciutadans
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
TInc pressa, molta pressa, per viure en un país independent, ja.