De manars i garrotades

Si al comentari anterior esmentava la paciència que ens caldrà tindre amb els sindicats “majoritaris”, la que en tenia amb el rei se m’ha acabat.
No és que en tinguera massa amb ell, clar, però aquest personatge tan “campechano” ja m’ha fartat del tot amb la inauguració del seu bloc.
Qui s’haurà pensat aquest home que és?. Caldrà recordar-li qui el va fer rei?. Si no se’n recorda li ho diré jo, el “generalísimo” Franco, el dirigent polític més sanguinari, cruel i feroç segurament de tota la història de la seua Espanya i de la meua terra.
Així que, no és la persona més adequada per donar lliçons a ningú, i menys que a ningú, als ciutadans -que no súbdits, se n’adona?- d’esta pell de brau.
Vaja-se’n en bona hora, senyor borbó, abans que el tirem com li va passar al seu avi. Ah! i se’n duu amb vosté a la seua parentela, per cert gens recomanable majoritàriament. Que no li ha contat la seua senyora el que li va passar al seu cunyat per voler ficar cullerada on no li peretocava?
Au!, adeu i torne les claus del seu (?) palau a algún representat legítim del poble de les espanyes, em dóna igual qui siga, perquè no les va a necessitar més.