A tall d'invocació

La passió literària travessa els escrits de Teresa Costa-Gramunt publicats amb el títol d’Arguments escrits (editorial Comte d’Aure). I és encomanadissa. L’autora hi convoca autors, obres, idees, records personals (la màquina d’escriure de la tieta, la primera càmera de fotos…), viatges, alguna que altra vivències i va deixant caure observacions, digressions, engrunes reflexives. El món de lectures, un catàleg vastíssim, fa que hi assistim a una desfilada de realitats d’àmbits molt diversos. Hi ha, pràcticament, referències a cultures dels cinc continents i una promiscuïtat  d’èpoques, condicions, sexes… que es fa difícil de resumir. L’autora no tracta de fer recensions, sinó de navegar i sempre troba algun aspecte en la lectura que desencadena el viatge. “Els llibres són amics —escriu l’autora— amb qui tenir una conversa”.  A propòsit d’una escriptora cubana, Dulce María Loynaz, ens parlarà de la casa i en acostar-nos a Roland Barthes, s’esplaiarà en el mite.

Amb tot, hi ha alguns nuclis aglutinadors. Un n’és el de l’Holocaust i el del Gulag, si es vol dir metonímicament. Hi ha un repàs d’autors com l’entranyable Viktor Klemplerer o Marina Tsvietàieva amb la seua dramàtica existència, un sota el nazisme i l’altra sota la bota stalinista. També comenta l’obra d’Svetlana Aleksiévitx, la premi Nobel bielorussa creadora del que anomena “novel·la de veus”. Recordar els horrors de les dictadures que s’acarnissaren a Europa, al llarg del segle passat, és una fita ineludible si hom vol aprofundir en el llegat del nostre passat més recent.

Un altre centre d’atenció important el tenim al voltant d’autors i, sobretot, autores de món espiritual: Teresa d’Àvila, Sor Juana Inés de la Cruz, Hidelgar von Bingen, Sant Francesc d’Assís o l’eremita Llum de la Selva. Aquesta vessant connecta també amb l’interés per les filosofies orientals de l’autora. En aquest cas, apareix diversos textos sobre la Xina i la seua cultura mil·lenària.

És també rellevant l’atenció als músics i a la música (Leonard Cohen, George Harrison o Mozart) i, en menor mesura, també la plàstica (John Berger, Maruja Mallo…). Però on trobem un major interés és en el seguiment d’obres d’escriptores. N’és ben significatiu, en aquest sentit, les  “6 Postals d’estiu” amb que acaba el llibre. Hi desfilen Marguerite Yourcenar, Clarice Lispector, María Zambrano, Hélène Cixous, Marina Tsvietàieva i Emily Dickinson, però abans l’autora ens ha parlat de Marguerite Duras, de Selma Lagerlöf o de Remedios Varo. El caràcter de reivindicació, s’hi afegeix a l’estudi de les aportacions cabdals com ara l’autopercepció fragmentada (Lispector), la solitud i l’escriptura (Duras), el saber de l’ànima (Zambrano), etcètera.

Al llarg de les pàgines del llibre va gotejant l’alé de l’escriptora que es rebel·la sobre el declivi de la cultura del llibre. Des de la desaparició de llibreries fins a la presència d’exemplar llençats als contenidors. Teresa Costa-Gramunt en fa una reivindicació entenimentada en aquests Arguments escrits perquè la pèrdua del gust per la lectura deixa tocat l’exercici de pensar. I també de viure una vida pròpia, no alienada, com diríem en llenguatge marxista. És la confessió apassionada de qui, de llegir i escriure, n’ha fet quelcom més que un esplai: “Escric com llegeixo de la mateixa manera que respiro” diu l’autora i rebla el clau: “amb la consciència que escriure i llegir és una forma de vida”.

La foto de l’autora és de “Núvol”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!