A tall d'invocació

La novel·la de M.H., El mapa i el territori, ens encara amb una multiplicitat d’aspectes del món dels nostres dies. Els personatges, i allò que viuen, són situacions molt properes no sols perquè viatgen amb Ryanair, compren a les grans superfícies, com Ikea, consulten Viquipèdia i es comuniquen amb emails. El protagonista de la novel·la, Jed Martin, és un fotògraf-pintor a través del qual viurem diversos avatars personals, amb la família i, sobretot, professionals, al voltant de la creació i de l’art.
   Els personatges de l’obra, incloent Jed, viuen en una societat –on tot sembla estar establert i protocolitzat— que els impedeix realitzar-se. Pareix que la vida en plenitud –ni que només siga un tast– és un somni impossible. (n’hi ha més)    

Dels múltiples aspectes que apareixen a l’obra, crec que n’hi ha un clau: la dificultat/impossibilitat de la creació en el societat dels nostres dies. Una dificultat que fa ben difícil –quasi impossible– la novetat i l’originalitat. L’apogeu tècnic, altrament, fa pensar que qualsevol producte modern serà millor que les formes tradicionals, de la mateixa manera que allò artificial sembla millor que allò natural. No obstant això, la simplicitat d’altres etapes de la història o les teories socialistes utòpiques impregnen la gent amb un substrat d’enyor.  
   La creació s’insereix, sens dubte, dins d’una societat regida pel món mediàtic. Aquest regula l’èxit i la cotització de qualsevol producte. El pensament, la crítica, s’ha fet publicitat i tot és indestriable de l’espectacle.
   Hi ha gent que veu Houellebecq com un escriptor que recull la banalitat dels nostres dies. Per a mi,  el reflex de la banalitat –que és molta– és en funció de mostrar-la i, sobretot, de denunciar-la. L’obra del novel·lista francés delata un present nihilista, amb una forta dosi d’exhibicionisme, de frustració, de realitats grotesques…  Però tot açò no és, en rigor, un bon exponent del nostre món? El que no fa l’autor és expressar cap derrotisme, ni morbós, ni ideològic, com si no enyorés l’humanisme, ni res que se li assemblés.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!