A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
19 de gener de 2014
Sense categoria
0 comentaris
La pintura de Javier Lorenzo en la casa d’Ordunya
El dissabte es va inaugurar l’exposició de pintura de Javier Lorenzo a la casa d’Ordunya del Castell de Guadalest. Va ser un dia ben especial d’encontre amb Javier i amb amics que feia temps no veia: José Ramón Giner, Santiago Varela, Fernando Gómez…
Els quadres de Javier Lorenzo llueixen de manera especial en la sala d’exposicions de la casa senyorial (i dictatorial) de la vila. Hi ha quadres amb figures humanes, sovint agafades des de darrere, d’esquena, i quadres de paisatges: “En Tagarina”, “El barranc de l’Arc” o “Benimantell” (el teniu en la foto). En els quadres de Javier, els cels són una tempesta de núvols. De vegades, esdevenen superfícies dilatades i enigmàtiques, com ara “Otoño” o “Los límites de la tarde”. Un lirisme subtil ho embolcalla tot de calidesa. La mirada d’algunes pintures, “Ahora lo ve” o “Saber a dónde”, està acompanyada d’una certa inquietud existencial. En aquestes obres les figures ingràvides –d’un realisme fotogràfic– pul·lulen en un espai indefinible.
Els quadres de Javier Lorenzo llueixen de manera especial en la sala d’exposicions de la casa senyorial (i dictatorial) de la vila. Hi ha quadres amb figures humanes, sovint agafades des de darrere, d’esquena, i quadres de paisatges: “En Tagarina”, “El barranc de l’Arc” o “Benimantell” (el teniu en la foto). En els quadres de Javier, els cels són una tempesta de núvols. De vegades, esdevenen superfícies dilatades i enigmàtiques, com ara “Otoño” o “Los límites de la tarde”. Un lirisme subtil ho embolcalla tot de calidesa. La mirada d’algunes pintures, “Ahora lo ve” o “Saber a dónde”, està acompanyada d’una certa inquietud existencial. En aquestes obres les figures ingràvides –d’un realisme fotogràfic– pul·lulen en un espai indefinible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!