A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
11 de desembre de 2007
Sense categoria
1 comentari
La creació entre turbulències
Resulta difícil crear en els nostres dies. Anem atrotinats, apressats i dediquem poca atenció a les coses. Fem moltes activitats, i hi ha moltes coses possibles. Més que mai. Engegues la pantalla, et connectes a internet i pots navegar (i naufragar): llegir periòdics, blogs, baixar-te pel·lícules, música, fer visites…a tants i tants llocs. També passen moltes coses al món i ara els mitjans ens ho porten a casa amb una gran facilitat. Hi ha els mòbils: en qualsevol moment et truquen i et conten una desgràcia, un avatar domèstic, un dubte, una xafarderia, un problema… No és fàcil disposar de temps i de les condicions necessàries per expressar el que et passa pel cap, el que sents, reflexionar sobre allò que t’ocorre o ha ocorregut als altres… Però entre tant de soroll, activitat, publicitats incitadores, turbulències… hi ha gent que crea. (n’hi ha més)
Açò ve a tomb del que m’ha passat aquests dies. Bo el mateix dia: un alumne em deixa a la bústia un relat. Amb timidesa, em demana de llegir-lo. No l’he acabat, però comença molt bé. El fet m’agrada, i m’estimula. I encara no he pogut paladejar-ho del tot, quan una alumna en passa un cd amb cançons gravades. Són versions cantades de poemes catalans: Salvat-Papasseit, entre d’altres. També cançons de Lluís Llach. Les escolte mentre em deixe absorbir pel crepuscle sobre la badia d’Alacant. Va acostant-se la nit, mentre el vent envernissa la mar. El silenci és quasi impossible… La fosca empenta les ones.
Dibuix de Toni Ferri per a La totalitat impossible
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí, crec que crear és una de les coses que més m’atrauen en aquesta vida i, tanmateix, poques vegades trobe el moment, la tranquil·litat, l’estat d’ànim propici… quina contradicció, veritat?