A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
9 de desembre de 2007
Sense categoria
1 comentari
Escapada anglesa
Aeroports. Controls de policies. Gentades. Taxis. Allaus de gent (de tots els colors, de totes les races, de totes les condicions). La llum és diferent. També les olors. La urbanitat canvia en tots els sentits. És diferent l’arquitectura, les normes de trànsit, els costums, les formes de caminar de la gent, de vestir-se, de comportar-se… Londres és una ciutat tranquil·la, malgrat tot, en la seua part central (té restringit el trànsit de cotxes als seus habitants i a gent de serveis). (N’hi ha més)
Un aire fresc acarona el front. Ventpluig. Poca llum pels carrers. Westminster, luxúria del gòtic, com una bufanda del riu. Parcs amb aus i esquirols. Humitat. Palaus ostentosos i enormes edificis de vidre i acer. Interclassista, interracial, intercultural… gastronòmicament un mosaic del món.
Noms amb història i sabor (Bloombury, Covent Garden, Shoho, Charing Cross Road…). Tresors d’Egipte i de Grècia (British Museum), pintura dels segle XX (Tete Modern). Pubs amb gent parlant, rient, amb una pinta de cervesa a la mà. L’elegància. Els classisme. Parcs animats de gent, amb una immensa muntonada de fulles a terra, com es veu en la foto.
Goig de mirar, de viure… I ganes de tornar a casa. Un viatge serveix, sobretot, per fer-nos sentir a gust en casa. Per renovar-nos la mirada. Per oxigenar-nos… Per fer-nos apreciar el que tenim i el fer-nos veure el que som.
Goig de mirar, de viure… I ganes de tornar a casa. Un viatge serveix, sobretot, per fer-nos sentir a gust en casa. Per renovar-nos la mirada. Per oxigenar-nos… Per fer-nos apreciar el que tenim i el fer-nos veure el que som.
Foto de Green Park
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Enric, és ben rebonica aquesta paraula que utilitzes, "Ventpluig". Jo no la gaste. He mirat al DCVB i diu això:
VENTPLUIG m.
Pluja fina acompanyada de vent (Rosselló, Empordà, La Selva, Camp de Tarr., Val.); cast. aguaviento. Una sòlida barrera… que barra el pas al gebre i al vent-pluig, Bertrana Herois 22. Menyspreant… la ratxa de ventpluig que el xurriaca, Maurette Aiguat 71.
Ara te’n dic jo alguna altra, de la Font:
Els xiquets han de creure els pares, és a dir, han d’obeir-los.
He tapolat amb una pedra, és a dir, he entropessat.
Per cert, moltes gràcies per incloure’m en la teua llista de blocaires.