“Pedres que han de ser remogudes” de Jovi Seser: el preu de la dignitat

Els huit relats que formen Pedres que han de ser remogudes de Jovi Seser, Premi València de Narrativa, transcorren en escenaris diferents en l’espai i en el temps. Els llocs van des de Nova York fins a Moscou, tot passant per Palerm, Cracòvia i Bordeus i una ciutat al centre d’Holanda. El dos restants tenen com a escenaris Benidorm i, el darrer, “Pedres”, un poble de Terol. La temporalitat s’escampa per les darreres quatre dècades i fins als nostres dies, tret d’un que es remunta al 1943. Tan diferents com ho són els personatges, ho seran també les situacions vitals i els avatars històrics que convoca cada relat. En tots ells hi ha un desenllaç luctuós, però per raons diferents: interessos econòmics, gelosia, crim polític, por a la vergonya pels gustos sexuals propis…

Cada història desenvolupa una trama peculiar, algunes deutores del gèneres policíacs, d’altres s’enfilen més al relat psicològic o a la denuncia política. Aquest darrer interés s’accentua en el darrer tombant del llibre. El penúltim: “Politkóvskaia” és un homenatge a la periodista assassinada a Moscou el 2016 i “Pedres”, el darrer, ens presenta la intransigència de les forces que s’oposen al punt i final a la Guerra Civil espanyola; ço és donar sepultura als soterrats en les cunetes. “Com pedres que han de ser remogudes” hi escriu l’autor, cal arribar “al preuat tresor de la dignitat”.

En tot ells, la història mou un conjunt d’accions que s’encaminen al punt final, però ofereixen algunes sorpreses com ara en el relat Crim a la platja de Llevant on descobrim que el mateix inspector que investiga la mort d’un travestí, n’és l’assassí. En alguns casos, s’hi presenten els personatges amb profunditat psicològica, especialment a Pedres o a Yannick. De l’Albert, el protagonista del primer, sabem el seu tarnnà, el passat familiar, els interessos vitals…. En el segon, coneixem minuciosament el procés de comparació del protagonista amb el seu company d’habitació en un internat. Altrament, els detalls ambientals lligats a la faena, són significatius en algunes històries, com ara la que hem esmentat adés, Crim a la platja de Llevant, on el narrador s’esplaia en el repertori de cançons de les sales de festa de Benidorm.

Abans del consum massiu de pel·lícules i sèries, la literatura trepitjava unes vies diferents a les del món de cel·luloide. Ara encara ho fa, però hi ha moltes ficcions incapaces de sostraure’s al seu influx. Coneixem alguns llocs del món, més que determinants indrets del nostre entorn; amb els fets històrics, poc o molt, ocorre el mateix. I pel que fa a les trames, què dir? Sovint són dependents de la necessitat d’arribar a l’èxtasi, per l’acció trepidant, pel crim planificat amb destresa… Alguna cosa de tot açò hi ha a Les pedres que han de ser remogudes. Però hi trobem, en canvi,  profunditat en situacions i en personatges i, sobretot, un llenguatge eloqüent i vigorós.

Pedres que han de ser remogudes ens mostra una expressió acurada i elegant. Fins i tot un ambient cutre, com el pis on rau un cadàver en descomposició, és presentat amb una escriptura refinada. De tant en tant, aquesta expressivitat primmirada s’acompanya o s’alterna amb un contrapunt pop i el narrador ens comenta com els personatges van “disfressats de Decatholon”,  que pugen en un “BMW325” o porten una camiseta de “Depeche Mode”.

El fet que un dels relats transcórrega a Benidorm, eleva la ciutat on estiueja Belén Esteban a escenari literari: un dels llocs excitant, curull d’aventures.  Açò ens porta a El traductor, l’anterior novel·la de Jovi Seser, l’acció de la qual passa per les nostres comarques del sud, encara que, fonamentalment, de la mà de personatges britànics.

Pedres que han de ser remogudes es llegeix amb plaer, històries carregades de vitalitat que ens sedueixen per la seua agilitat narrativa i la seua mirada refrescat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *