Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.

29 de gener de 2023
0 comentaris

Vols ser Independent? Reafirma i viu l’1-O i la DUI.

 

Els EUA, principal valedor:

Xarxa VilaWeb

Matt Qvortrup: “Si voleu la independència, aniria a cercar els americans abans que la UE”

vilaweb.cat

https://www.vilaweb.cat/noticies/matt-qvortrup-independencia-americans-ue/

16 primers comentaris dels subscriptors

Salvador Molins

(segon comentari meu))

29.01.2023  |  08:49

Ho repeteixo, per un error de teclejat:

“Molt probablement el millor suport siguin els EUA que tradicionalment donen suport a la llibertat i a la Independència de molts Pobles i Nacions.”
Forma part del seu ADN nacional i polític.

Insisteixo, a partir d’ara visquem i edifiquem la Llengua, la Nació sencera i la Independència, són indestriables, són part de les columnes que han de sostenir l’edifici de la República Catalana Independent.

Reafirmem l’1-O i completem la Dui !
Perssistim !

Salvador Molins 

(primer comentari meu)

29.01.2023  |  08:36

El que diu aquest expert és en gran manera el que hem de fer, complir el Mandat del Primer d’Octubre, el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, vinculant, legal i legítim, que ja vam fer i guanyar, edificar la ja Incipient República Catalana Independent, cercar els suports internacionals, polítics, econòmics, de valors, geoestratègics i un cop trobats completar la DUI del 27 d’octubre de 2017.
Molt probablement el millor suport siguin els EUA que tradicionalment donen suport a la llibertat i a la Independència li em nacions. Des de fa molts anys el departament de defensa dels EUA ci el cas català com el cas dels Països Catalans. Tota la Nació sencera.

Mentre preparem tot això que ens diu Matt Qvortrup, visquem la Llenga, visquem i lliguem la Nació sencera, i visquem la confrontació i ruptura contínua, la Independència, ja que totes tres, Llengua, Nació i independència són indestriables.

PS. Existeixen uns falsos defensors de Catalunya que acaben de dir que el 45% de catalans possiblement contraris a la Independència de Catalunya tenen més dret i valor que l’altre 55% de catalans favorables a la República Catalana Independent. Aquesta gent es pensa que, ajupint-se als peus del seu amo espanyol i rebaixant els drets de més de la meitat dels ciutadans de Catalunya, aconseguiran el permís per fer un referèndum amb vés a saber quines preguntes i demés condicions, l’únic efecte del qual és destruir el Mandat de l’1-O i negar la DUI del 27 d’Octubre de 2017. Està claríssim, qui vulgui espaÑa que voti aquesta gent.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC

Demés comentaris:

Foto del perfil de Marcel Barbosa
Marcel Barbosa

29.01.2023  |  08:28

Si em d´esperar que els ianquis ens donin un cop de mà ho tenim clar, els va molt bé tenir spaquistan com a gos servidor.

Foto del perfil de Carles Farre
Carles Farre

29.01.2023  |  08:11

Em sembla perfecte lo dels EUA, així podrem tenir bases de la OTAN al igual que Espanya, recuperarem Ràdio Liberty, amb les seves antenes apuntant cap a Rússia desde la platja de Pals, on també hi podem fer maniobres militars, comprarem gas liquat ianqui amb algun descompte etc etc
I podrem tindre representació pròpia a la ONU i a la OMS, dues organitzacions corruptes..

https://t.me/c/1620292094/2701
Salut

Foto del perfil de Pilar Bota
Pilar Bota

29.01.2023  |  07:57

Interessant.
Però a Catalunya no ho podem aplicar.
França té part del nostre país, Ingla terra? pot ser per mala consciència, ens van abandonar, EU amb Espanya estàn molt bé

Foto del perfil de Josep Salvador
Josep Salvador

29.01.2023  |  07:34

Si pensem com Països Catalans, invaits per França i Espanya, qui te un deute amb nosaltres des de el 1714 és Anglaterra i ara ha canviat de monarca. Segur que tenir una base els hi podria interessar i controlar més el mediterrani, a part de tocar els nassos a França. Pensem amb calma abans de mirar-nos el melic, crec que l’article deixa molta informació per reflexionar amb intel·ligència

Foto del perfil de PAU BOLDU
PAU BOLDU

29.01.2023  |  07:09

Apostar per Hamas, es sens dubte, enfiortir España, una, grande i junquerista. Israel i USA son el mateix. I Hamas i erc, també

Foto del perfil de LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO

29.01.2023  |  06:53

Una bona entrevista, d’acord en que cal rellegir curosament a Maquiavel i per descomptat no votar ignorants i covards. Salut.

Foto del perfil de Pepita Carlos
Pepita Carlos

29.01.2023  |  06:30

Aquest senyor no ha tingut en conta el govern servilista que tenim Catalunya envers el govern español .
I ara amb la poca vergonya que va parlar Junqueres de demanar responsabilitat de unitat a tots els partits catalans, com a sigut ell, que ho ha trencat tot i acabat a buscar soport en partits españols. TRAÏDOR.

Foto del perfil de Maria Rosa Biadiu
Maria Rosa Biadiu

29.01.2023  |  05:39

Potser sí ,potser no… Estats Units d’America actualment te grans problemes, s’està debilitant amb lluites internes molt difícil de solucionar positivament. La UE, devant de les evidències que te presentades no ens pot girar l’esquena . Anem apretant! No podem esperar res d’un gran país ferit de mort.

Foto del perfil de Secundí Mollà
Secundí Mollà

29.01.2023  |  03:42

Sempre he pensat que és d’aquests assumptes que han de tractar els dirigents d’un país que aspira a ser independent. Els dirigents, he dit. I ni de bon tros tots els polítics són dirigents ni tots els dirigents exerceixen de polítics.

Foto del perfil de Lluis Lopez
Lluis Lopez

29.01.2023  |  02:46

Be, Heather Nauert, portaveu del department d’estat dels Estats Units (EUA) amb Rex Tillerson, com a secretari d’estat, abans de l’octubre-17 va afirmar en roda de premsa que els EUA donarien suport i considerarien com a legals els resultats del referendum de l’1 d’Octubre-17 a Catalunya. Mes clar, l’aigua. Com a resultat, el rei dels espanyols, no va trigar gaires setmanes a visitar al llavors president Trump. Aquesta pot ser l’unica cosa “bona” que va fer l’administracio Trump. Tambe, l’ex-representant per California Dana T. Rohrabacher , un gran amic de Catalunya, en aquell temps va donar suport i validar els resultats del referendum de l’1 d’Octubre-17. No oblidar que els EUA es van independitzar d’una monarquia, la britanica. Recordar l’avocament de sacs de te al port de Boston, per les taxes abusives que imposava la corona. Nomes cal voluntat politica i mentalitat d’estat. Pero, les tenim avui a Catalunya? Per ultim, no oblidar que en aquests “affairs”, el partit republica sempre ha estat mes receptiu que els democrates.

Foto del perfil de Miquel Amorós
Miquel Amorós

29.01.2023  |  01:33

Diu que hem de convèncer els americans, francesos i anglesos.
D’aquests últims ja en tenim expèriencia: ens van deixar tirats el 1714. No són de fiar. Mai ho han estat.
Els francesos uns altres. Més centralistes que els d’aquí. I a més els uneix un interès amb Espanya: la Catalunya Nord.
Els americans són la gran incògnita. Però ja tenen tot el que volen d’Espanya: les bases que volen.
A més el tio Sànchez per fer-se’n amic s’ha fet amic del Marroc com a premi per reconèixer l’estat d’Israel.
I amb això el Sànchez s’ha creat el problema de Sahara i la tancada de l’aixeta del gas algerià. Per tant els americans ja estan contents amb Espanya.
La nostra carta és el treball de l’exili: la defensa del dret de la Unió Europea.
El poder judicial contra el poder polític del club d’estats que és l’UE.
Si Catalunya s’ensorra violdrà dir que s’ha ensorrat la UE. I això vol dir el Projecte Europeu.
Totes les independències han seguit camins diferents. No n’ni ha cap d’igual.
És molt respectable aquest senyor i els seus consells però amb tots els respectes els seud consells no son per nosaltres. Gràcies.

Foto del perfil de Berta Carulla
Berta Carulla

29.01.2023  |  00:37

Benvolgut, Mr. Qvortrup, els catalans abans ens hem de desfer d’aquest govern de col.laboracionistes i pagafantes, de mediocres i venuts, que diuen voler la independència mentre treballen per enfortir l’estat espanyol. Aquest govern nostre mai cercarà cap aliança valuosa, al contrari: des que és al poder que destrueix tot el que havíem aconseguit.

Qui sap si amb Pegasus el govern espanyol els té agafats pel coll. Qui sap quins secrets inconfessables protegeixen.

Foto del perfil de Daniel Llorca
Daniel Llorca

28.01.2023  |  23:55

Molt interessant l’entrevista.
Ens pot agradar més O menys ho que diu, però crec que parla amb coneixement.

Foto del perfil de Rubén Cruz
Rubén Cruz

28.01.2023  |  23:20

A la seva cinquena resposta diu que “no es pot dir que a Espanya hi hagi una opressió generalitzada”, i el periodista no objecta que sí contra una minoria nacional, la catalana, a la qual se li aplica el dret de l’enemic.
La seva tesi és impracticable al cas català. Buscar un poderós i convènce’l que li podem oferir alguna cosa no té trallat si són els Estats Units perquè tindran de Catalunya el que els abelleixi només demanant-li a l’amic espanyol.
I si son altres poderosos, provocaria una bretxa de seguretat en els equilibris de poder continental (regional) que desestabilitzarien i remourien l’estatus global. No en soc expert, però no hi crec, si no hi intervé una caiguda en la consideració d’Espanya com a soci preferent.

Afegir comentari
El que diu aquest expert és en gran manera el que hem de fer, complir el Mandat del Primer d’Octubre, el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, vinculant, legal i legítim, que ja vam fer i guanyar, edificar la ja Incipient República Catalana Independent, cercar els suports internacionals, polítics, econòmics, de valors, geoestratègics i un cop trobats completar la DUI del 27 d’octubre de 2017.
Molt probablement el millor suport siguin els EUA que tradicionalment donen suport a la llibertat i a la Independència li em nacions. Des de fa molts anys el departament de defensa dels EUA ci el cas català com el cas dels Països Catalans. Tota la Nació sencera.

Mentre preparem tot això que ens diu Matt Qvortrup, visquem la Llenga, visquem i lliguem la Nació sencera, i visquem la confrontació i ruptura contínua, la Independència, ja que totes tres, Llengua, Nació i independència són indestriables.

PS. Existeixen uns falsos defensors de Catalunya que acaben de dir que el 45% de catalans possiblement contraris a la Independència de Catalunya tenen més dreto i valor que l’altre 55% de catalans favorables a la República Catalana Independent. Aquesta gent es pensa que, ajupint-se als peus del seu amo espanyol i rebaixant els drets de més de la meitat dels ciutadans de Catalunya, aconseguiran el permís per fer un referèndum amb vés a saber quines preguntes i demés condicions, l’únic efecte del qual és destruir el Mandat de l’1-O i negar la DUI del 27 d’Octubre de 2017. Està claríssim, qui vulgui espaÑa que voti aquesta gent.

Entrevista:

Matt Qvortrup: “Si voleu la independència, aniria a cercar els americans abans que la UE”
Entrevista a l’expert en referèndums i independències, autor del lúcid ‘Vull ser lliure. Guia pràctica per a fer un país nou’

VilaWeb

Matt Qvortrup, en una imatge d’arxiu (fotografia: MQ).

Andreu Barnils
28.01.2023 – 21:40
Actualització: 28.01.2023 – 21:43

Matt Qvortrup, nascut a Dinamarca, és professor de ciències polítiques a la Universitat de Coventry, és expert en referèndums –n’ha escrit una desena de llibres– i independències. El darrer llibre és I want to break free. A practical guide to making a new country (Vull ser lliure. Guia pràctica per a fer un nou país) (Manchester University Press). En aquest lúcid llibre de 165 petites pàgines, el doctor per la Universitat d’Oxford Matt Qvortrup parla a partir de l’experiència, i no solament de l’aula: ha estat assessor en processos d’independència al Sudan del Sud, Bougainville, el Sàhara Occidental, coneix de prop el cas ucraïnès, irlandès, escocès, de les illes Fèroe i molts més, i el seu llibre és ple de referències personals i anècdotes viscudes, que el fan llegidor. Qvortrup també ha estat assessor del govern de Tony Blair i del Departament d’Interior britànic. Coneixedor del cas català, que surt citat al llibre, el senyor Qvortrup ha atès VilaWeb per telèfon d’Austràlia estant.

—Per què teniu tant d’interès en les independències dels països?
—Sóc nascut a Dinamarca, fill de mestres, de nen vaig viure al Canadà, i a dotze anys em va interessar el cas de Quebec. Vivia a la part anglòfona del Canadà, i la gent ho veia com un sacrilegi. Després vaig estudiar ciències polítiques, i dret, vaig estudiar a Oxford. I el Foreign Office anglès em va demanar que els aconsellés en aquests afers. En certa manera, d’ençà que tinc dotze anys que m’hi dedico.

—He vist que també vau ser cap del Gun Crime Section del govern britànic?
—Època de Tony Blair, i vaig ser assessor del govern. Hi havia gent assassinada a trets a Londres, i es va haver de gestionar com treure les pistoles del carrer.

—El 2022 vau escriure el llibre Vull ser lliure. Guia pràctica per a fer un nou país, i dieu que és pensat per als lectors que volen que el seu país s’independitzi.
—Exacte. Maquiavel va escriure un llibre per als qui volien convertir-se en prínceps, i com fer-ho. Si ho fas, aprendràs com comportar-te, a vegades de maneres estranyes. Doncs si vols ser un país independent, hauràs de ser tan cínic com el príncep de Maquiavel. És millor ser temut que no estimat. Si vols crear el teu país, hauràs de ser dur, i fer coses que no són populars. És difícil de fer. Hi ha aspectes legals, econòmics, polítics, internacionals. I fer que tot plegat vagi a l’una no és fàcil. I no és tant una qüestió legal, com tenir aliances al teu costat, aliats que tinguin incentius per a donar-te suport. Quan Islàndia va independitzar-se, Dinamarca no hi estava gaire disposada, però Islàndia va convèncer els americans oferint-los una base. Necessites amics als llocs de poder si vols ser independent.

—Frase del llibre: “Els catalans potser no van ser independents perquè Espanya i la Unió Europea no eren enemics.”
—T’has d’assegurar que hi hagi gent que et doni suport. En el cas d’Escòcia, per exemple, ara poden tenir la UE de cara, perquè els europeus poden tenir l’incentiu que, amb la independència, Escòcia torni a la UE. Catalunya no solament ha de fer un referèndum, o controlar el territori, sinó que, per a ser independent, la cosa més important és trobar aliats poderosos. Per exemple, Gran Bretanya va ajudar Noruega a condició que el nou país fos una monarquia constitucional, i no una república. La Gran Bretanya va creure que a Escandinàvia serien un aliat útil, enfront d’una Suècia poderosa una altra vegada. Has de trobar un poder que et doni suport. Kossove és un altre exemple. Va ser capaç d’oferir a la UE, França, Anglaterra, i els Estats Units accés al seu territori, a tocar de Sèrbia, és a dir, a tocar de Rússia. Als catalans els diria que la cosa més difícil que teniu davant no és l’aspecte legal. Un estat independent és legal si pot controlar el seu territori, té una població definida i unes fronteres definides i pot exercir les funcions d’un estat: cobrar imposts, impartir justícia, etcètera. I Catalunya tot això ja ho té. El que no té, de moment, són els grans protagonistes donant-li suport. Aquests són els deures que teniu. Si fos conseller del govern català, els diria això.

—I quins països cercaríeu com a aliats dels catalans? Països dins la Unió Europea? Rússia? La Xina? Els Estats Units? On hauria d’anar, Catalunya?
—Els Estats Units serien els bons. Si vas a buscar Rússia, o la Xina, en pagaràs un preu. Potser també pensaria en el Regne Unit, ara fora de la Unió Europea. Seria un bon lloc per començar. I fer lobby allà. Podrien estar més oberts a nous països com Catalunya, tot i que tenen el seu problema amb Escòcia, però podria ser un punt de partida. Ara, els americans són el jugador més important. Com a norma general, al món occidental, ningú no és independent si no té el suport de França, el Regne Unit i els Estats Units. Ací no és qüestió d’apel·lar als drets d’autodeterminació, drets molt bonics, però amb els quals no pagues les factures. Has de veure quins són els interessos comercials que pots oferir, i en aquests moments, en vista d’això que fa Rússia, quines raons militars pots adduir perquè et donin suport. Sé que Puigdemont parla de democràcia, i això està molt bé, però al final no és qüestió de principis filosòfics i tampoc no es pot dir que a Espanya hi hagi una opressió generalitzada. Allò que importa és si pots presentar un cas que agradi als americans, britànics i francesos. I que sigui del seu interès polític i econòmic.

—La UE és una causa perduda per als catalans, doncs? Seria millor que convencéssim els americans, i els americans ja convenceran la UE? No hi ha esperança dins la UE?
—Exacte. Així ho crec. Espanya és un dels socis de la UE. Sé que Espanya no reconeix Kossove, uns altres de la UE sí, i que alguns socis de la UE comencen a impacientar-se amb Espanya. Però crec que la UE hauria de ser la vostra última carta. Si voleu la independència, aniria a cercar els americans abans que la Unió Europea.

—El llibre posa molt d’èmfasi en el control del territori.
—Hi ha una raó legal per a fer-ho, que va resumir molt bé el senyor Estrada, ministre d’Afers Estrangers mexicà als anys trenta. Fins aleshores els americans deien que un país tan sols seria independent si era del seu grat. I Estrada va convèncer els americans que la raó per a ajudar una independència no és si un país t’agrada o no. És més aviat una qüestió legal, pràctica. Imaginem-nos que un suec té un accident de cotxe a Barcelona. Hi ha un sistema judicial que funcioni, en què el suec pugui reclamar una indemnització pel seu accident? Algú reconeix l’assegurança del cotxe del suec? Són coses pràctiques. Control del territori són els petits detalls que fan que un estat funcioni. Multes de trànsit, control de la qualitat del menjar. Això és controlar l’estat. No és tant una qüestió d’alta política. Teniu professors, llibres de text, escoles obertes? L’estat funciona? Sí. Crec que en aquests moments a Catalunya ho teniu, tot això. No sou Eswatini, on no hi ha un estat que funcioni. El dubte és si podreu funcionar de manera independent d’Espanya o no. Sou capaços de funcionar com si fóssiu un estat independent?

—Frase del llibre: “La independència no és fer una declaració d’independència.”
—Exacte. És un fet. Quan les coses es converteixen en fets legals. L’aspecte legal és relativament senzill. L’aspecte de la llei internacional és relativament senzill, si ets capaç de controlar el teu estat. La part difícil són les aliances dels altres països. I evitar que els altres entrin i t’arrasin. Quan Islàndia va rebre el suport dels americans, els danesos van parar en sec. Al contrari d’allò que va passar a les illes Fèroe: tenien control del territori, un estat que funcionava, però no tenien els grans protagonistes ajudant-los.

—Frase del llibre: “És difícil d’imaginar que Catalunya començarà una guerra contra Espanya. Però les coses canvien.”
—Sí. I que quedi clar: no tinc gens de ganes que passi. Enlloc no es diu que hagi de passar. Cal persuasió. Com podeu convèncer els americans, els anglesos i els francesos que seria útil que fóssiu un estat independent? I que no seríeu un problema. Una apel·lació als aspectes econòmics, militars. Això cal. O tocar els cors dels ciutadans francesos o dels americans.

—Bategeu el referèndum català d’extraconstitucional.
—La constitució espanyola no preveu un referèndum com el que vau fer. D’aquest punt de vista és extralegal. Però es podria dir el mateix del referèndum que va fer Ucraïna respecte de l’URSS. O del referèndum d’Islàndia respecte de Dinamarca. També van ser extralegals. I mira, són independents perquè a vegades la política és més important que no el dret. A moltes independències s’hi ha arribat amb referèndums que no eren legals. Els països bàltics, Kossove, Ucraïna, Islàndia, etc. Però ells van ser capaços de convèncer els americans i la UE.

—És més fàcil d’arribar a la independència amb l’ús de la violència, de la força, o pacíficament? Quina és la millor manera d’arribar-hi?
—La millor manera d’arribar a la independència és tenir amics poderosos. No lluitant. Has de tenir arguments que convencin els poderosos. A Islàndia no es va disparar ni un sol tret. A Noruega no es va disparar ni un sol tret. A Kossove va haver-hi una guerra. Al Sudan del Sud, la violència per la independència va ser menor que la violència entre el nord i el sud. El Sudan del Sud va ser capaç de fer veure que el Sudan del Nord havia donat refugi a Bin Laden, i donava suport al terrorisme internacional, van jugar la carta dels cristians del sud enfront dels musulmans del nord, cosa que va encaixar amb els legisladors del Partit Republicà americà. I es pot dir que va ser una mica injust, però no és sempre just, aquest joc. Has de veure què pots oferir, en aquest cas, el petroli del Sudan del Sud. I no èxits al camp de batalla. Poquíssims països petits han tingut èxit al camp de batalla, de fet. Els països bàltics tenien tancs en contra, un referèndum il·legal, però van ser capaços d’oferir alguna cosa a l’occident.

—I quin interès poden tenir els americans en una Catalunya independent, em demano.
—Doncs francament, es fa difícil de veure. I, per tant, haureu de fer que sembli interessant. I ací és on teniu la feina. Perquè de moment els americans poden dir que Espanya ja és membre de l’OTAN, i que ja n’estan contents. I per aquesta raó probablement els americans no donarien suport a Catalunya. Per la mateixa raó que no donaven suport a la independència del Quebec. Per als kossovesos, la qüestió va ser oferir-se com a fortalesa. D’una altra manera, els americans no haurien entrat al joc. Moltes independències no han arribat enlloc perquè no han pogut convèncer els grans protagonistes. Sé que la gent pot no voler-ho escoltar, però heu de ser realistes: si no podeu fer-ho immediatament, haureu de fer-ho gradualment. Tal com va fer Itàlia, que va convèncer de mica en mica Napoleó III que era del seu interès empetitir Àustria i, per tant, acceptar la independència italiana. Els va costar trenta anys. I van haver de fer concessions a França, com ara la ciutat de Niça, aleshores ciutat italiana.

—“No som amos del nostre destí” és una altra cosa que no ens agrada d’escoltar, en paraules vostres. I que la sort té un paper molt important.
—Pots esperar de tenir sort, i no fer res. En anglès hi ha aquella dita: la sort tan sols afavoreix les ments que s’han preparat. Tindràs més sort si fas els deures. Pensa en el cas d’Israel, i els anys que van haver d’esperar abans de ser independents. No és qüestió solament de trucar a la Casa Blanca i als legisladors dels diferents països. Tal com diu Maquiavel a El príncep. “Si arriba una riuada, pots seure, encreuar els dits, i esperar que no t’inundis. O pots cavar canals, i estar preparat, i en compte de quedar inundat, veure com l’aigua et rega els camps.”

—El vostre llibre és un repàs a moltes independències i processos. De tots els països estudiats, quin cas us ha semblat interessant, atractiu?
—El cas noruec, perquè és un país que no havia estat independent abans, i que durant molts i molts anys no havia tingut pas aspiracions independentistes. Doncs acaba essent un dels països independents més rics del món. Actualment, sóc molt a prop del cas ucraïnès. Ucraïna es diu sovint que no és un país europeu normal. Doncs tota la idea de checks and balances no va ser idea original de Montesquieu, com es diu sovint, sinó de la constitució ucraïnesa del 1713. Aquesta és la font que l’inspira. Es pot defensar que la idea de constitució democràtica no és solament una idea occidental, sinó una idea ucraïnesa. Idea que va tardar cent anys a posar-se en pràctica. I ara es posa a prova al camp de batalla.

—Si haguéssiu de resumir el vostre llibre per al possible lector, com ho faríeu?
—El resumiria dient que molts països s’han independitzat, alguns inesperadament, però tan sols ho han aconseguit amb paciència, prou intel·ligència i prou cinisme per a trobar aliats internacionals que els donin suport. I això pot voler dir temps. La major part de països que volen ser independents ho acaba assolint. Però pot tardar més que no s’espera.

—Dieu que heu visitat Catalunya?
—Sí. Una setmana després del referèndum. Recordo una conversa amb el taxista, que quan va saber que era danès, va estar més interessat a parlar-me d’Allan Simonsen, el petit jugador del Barça, i la victòria davant l’Standard de Lieja a la Copa d’Europa. L’altre record que en tinc va ser la sensació de pau que hi havia.

—Res a afegir o subratllar?
—Subratllar que la sort afavoreix les ments preparades. Si vols superar un desafiament difícil, crea el teu país.   costarà. Però si vols tenir una vida fàcil, aprèn xinès o física quàntica.

—Ha!
—I gràcies pel vostre interès.

Matt Qvortrup i Andreu Barnils.

https://www.vilaweb.cat/noticies/matt-qvortrup-independencia-americans-ue/

Yï

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA:                                                     
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!