Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

Qui s’ho podia imaginar!? (Xavier Roig)

Som bastants els que encara no sabem avenir-nos del baix nivell a què ha arribat el catalanisme polític -nacionalisme, independentisme, sobiranisme, … anomenin-lo com vulguin-. Si hem de creure que en el segle passat el catalanisme va triomfar gràcies a la seva eficàcia, haurem de deduir que ara fracassa perquè, aquesta eficàcia, l’ha perduda. L’immens Cafarnaüm desplegat al llarg del procés estatutari demostra un fet evident: el miratge secular que situava els catalans com més eficaços i més "europeus" que la resta d’espanyols, s’ha acabat.

Els detalls de com s’han conduït les negociacions a Madrid només deixen espai per a la vergonya. Un procés descordat, sense planificació, sense estratègia. Mentrestant, la delegació del govern espanyol anava organitzada, preparada. Una cosa és no tenir aparell d’Estat; una altra de molt diferent és ser poc formal i poc seriós. I no valen excuses. Ni que sigui per formalitzar la hipoteca del pis, qualsevol de nosaltres hi va més ben preparat. És per això que aquest Estatut no pot ser un document eficaç. És materialment impossible.

El procés negociador ens ha fet perdre un objectiu primordial: obtenir un nou model de finançament. Era l’eix principal -sense diners no hi ha llibertat-. Els que havíem esmerçat esforços mobilitzant-nos per aquest afer, estem dolguts. Entre tots havíem aconseguit que la societat (empresaris, professionals, però també l’antic immigrant dels suburbis barcelonins) esdevingués sensible al greuge fiscal. Doncs bé, tot aquest esforç col·lectiu ha estat dilapidat per uns negociadors descurats. Abans no tornem a aconseguir un estat de sensibilització col·lectiva com el que hi havia, passaran anys.

Alguns hem arribat a ser acusats d’il·lusos, de creure que aconseguiríem tots els objectius marcats. Que ningú s’enganyi. Vàrem acceptar molta morralla perquè esperàvem una negociació intel·ligent. Es tractava que uns pocs punts importants (finançament, blindatge de competències, gestió d’infraestructures) també passessin. Cap d’ells s’ha aconseguit. Ens ha quedat la brossa. Un document feixuc, intervencionista -contrari a qualsevol idea de modernitat-, farcit de declaracions demagogues inspirades per progressistes malcriats amb casa a l’Empordà… Ha quedat la perfecta guia per al manifestant que vagi de vacances solidàries a Porto Alegre.

I per sobre de tot ens quedarà el regust amarg de la sospita. Sabent que els partits es financen irregularment, ens queda el dubte de la independència dels negociadors. Si m’equivoco, que algú em desmenteixi. Fins on els donatius anònims, els favors econòmics als partits, no han esdevingut eina de pressió sobre els negociadors? Mirin que, qui això escriu, sap el que significa la pressió de les nòmines a final de mes!

Bé, hi ha massa coses que desaconsellen votar afirmativament. Si volgués resumir-les, els diria que ningú hauria d’aprovar una feina tan mal feta. No hauríem d’elevar a la categoria de "document constituent" nacional un bunyol com aquest. Ens hi va el prestigi col·lectiu. Determinats amics i coneguts (alguns, membres de partit) m’aconsellen que voti afirmativament. Que malgrat que l’Estatut sigui una porqueria, diuen, l’endemà s’obrirà una nova etapa. Però ningú em diu quins plans té per al dia després. Si sabés que amb un sí el catalanisme polític feia net, reflexionava i deixava d’esbudellar-se ell mateix, votaria afirmativament una i mil vegades. Oblidaria la racionalitat i aplicaria l’estratègia. Lamentablement, no detecto moviments positius. Potser se m’escapen.

Vaig decidir votar negativament ja fa molts mesos -en contemplar aquest neguitós espectacle de llit sense fer-. Però malgrat l’estat actual de les coses, molts estem disposats, l’endemà del referèndum, a arremangar-nos animosament i posar-nos a col·laborar per aconseguir que el catalanisme torni a guanyar, i a obtenir el prestigi que fa temps va perdre. De veritat. Abans, però, deixin-me sol amb la meva dignitat i la meva obligació. Perquè hem fet tard. I això ja no és negociable.

Enginyer i escriptor

————————

Extret de l’Avui de divendres 19-05-06 (Diàleg).

Al meu entendre magnífic article i millor clarividència. Sols un error!? -millor col.laborar en trencar amb espanya i els col·laboracionistes que amb fer "guanyar el catalanisme". Cal fer caure la bena dels ulls del Poble Català "Tenim la Independència a l’abast!"

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!