SOLITUD
Estic sempre sol,observant i cavil·lant al meu entorn,esbrinant el perquè del meu dol,angoixa situació sentir-se solsolitud d’un mal jorn.
Jo que sóc com sóc i no sé canviarJo que sóc diferent,jo que sempre he donat la màhe après a desconfiar.he après e estar sol i no sé canviar.
La meva poesia és tristareflecteix la necessitatsóc un vaixell a la derivala meva solitud és permanentel meu esperat amor no arriba.
La meva ja estimada solitudserà la meva més fidel companya,així podré jorn darrera jornesbrinar el perquè de la meva desgràcia.Preguntaré constantment: solitud meva,perquè has hagut de ser tui no una altra la meva companya.
Joaquim Pugnau.El meu primer poema.Ja fa més de 25 anys
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!