Reafirmem l’1-O i completem la DUI. Llista Cívica i Conferència Nacional.

2 de març de 2023

0 comentaris

Un coordinador general de la Independència pràctica.

La Llengua, la nostra Nació i la nostra Independència estan en perill. Ho veiem en l’editorial de Vilaweb i els respectius comentaris.

Les persones més preuades són atacades cruelment.

Els comentaristes de Vilaweb ens en donen pistes clares i molt variades, però aquestes pistes s’han de seguir i cal que estem disposats a seguir-les, de diferents maneres i a diferents temps.

Caldria que molts catalans sabessin dels èxits de Catalunya, sabessin de la repressió real i perssistent,
de la constant persecussió que pateix la llengua catalana ….

Aquells que proposen tàctiques i accions, i en tenen consciència, i les fan tot sols, en realitat haurien de poder sumar suports i coordinar-se.

Fem fulls de ruta i calen accions de fons però que a mig temps ja resten en l’oblit.

Som als 7 anys de les vaques flaques de la llengua, sobretot de la llengua i amb ella se’ns hi escola tot.

Necessitem un Josep d’Egipte, l’organitzador, el cervell potenciador i canalitzador, amb capacitat resolutoria, potser una MHP Laura Borràs i tal vegada un MHP Torra, … I potser un Josep Costa, i un Dante Fachin, i un Cotarelo, i un … Vicent Partal, … i altres …

Ens calen, no tan sols el cos de pensadors i els enllaços del poble, sinó també els actors executors de la ja incipient República Catalana Independent, del Mandat del Poble per al poble, de l’1-O.

I si, enlloc d’esperar la Independència i la República, la fem i la vivim? Això ja ho sabem: “No es demana. Es fa!”

Tantes coses a fer i tanta voluntat i mans per fer-les, però
sovint ens quedem en el somni, falta la realització i falta algú amb capacitat organitzativa i executora. Algú lleial a la nova i unilateral República Catalana Independent !

La Llengua està en perill. Els successius governs no fan res, les Universitats van a la seva, qui més va a la seva i no fa el que hauria de fer? Hem de restar impassibles?

Cal concretar i avançar.

Crec i desitjaria que el nou estadi podria començar a la Conferència Nacional de l’independentisme civil unilateral que el MxI organitza aquest març.

Qui podria ser el Josep d’Egipte, de les 14 vaques, les 7 grosses i les 7 flaques. Qui interpretaria el nostre somni, … el nostre anhel?

Laura Borràs, Quim Torra, Josep Costa, Vicent Partal … i tants d’altres … us necessitem!

Sé que Laura Borràs és llesta, resolutiva, lleial, unilateral, … I em pregunto, per què no podria ser ella, per exemple, qui portés aquesta part de la recuperació de Catalunya, des de fora d’aquest sistema autonòmic que ens tenalla i ofega.

Aquestes són feines que hem de completar i moltes més:

Josep Pericas
28.02.2023 · 18:03
La falta d’amor propi és determinant, per mi. I té dues causes:

Una, la manca de consciència sobre la pròpia història, que és l’espina dorsal de la identitat. No n’hi ha perquè la ignorem, caldria que fos més coneguda, i que a més fóssim conscients que hem estat un poble que, de fa molts segles,ha fet grans aportacions legislatives, polítiques, artístiques, literàries, científiques.

I una altra, la vergonyosa actuació dels nostres representants. La manera com es van humiliar al judici: acceptar la jurisdicció del tribunal, renunciar al català, dir que tot era una farsa…fa que ser català sigui una cosa risible i vergonyosa. Un màrtir o heroi inspira, ja que ens eleva a tots però un covard que s’humilia ens humilia i avergonyeix a tots. Fins i tot acceptant ser capturats, si s’haguessin plantat amb el català això hauria inspirat a molts, el seu exemple s’hauria mimetitzat en reunions de treball o d’amics o a les botigues. Bé, sí que s’ha mimetitzat, de fet, però era un molt mal exemple.

La pressió demogràfica, legislativa, judicial i política són determinants. Ara, també és veritat que resistir individualment és ara mateix la diferència entre la vida i la mort.

Cronologia de la repressió del català

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0?wprov=sfla1

Jaume Bonet
28.02.2023 · 22:28
Moltíssima de gent jove i de mitjana edat ho ignora, o només ho sap a mitges.
Cal fe-ne difusió:

Fils de llengua perseguida
https://twitter.com/jaumemoll/status/1423787333275504643?s=20

joan rovira
28.02.2023 · 22:29
Sr. director, com més concreta, a parer meu, més utilitat per tal d’analitzar com fa avui les conseqüències d’un repoblament encobert a les universitats catalanes que arrosseguen, sempre amb excepcions meritòries, el funcionament endogàmic característic de la universitat castellana.

Encara hi ha altres baules professionals a descodificar que arrosseguen, mitjançant els col·legis professionals de les diferents professions del país, un gremialisme castellà notable en tant son còmplices de l’espoli, manca de transport, habitatge públic i submissió a l’opressió castellana.

Conclusió, aquests tres articles posen en relleu, la importància i l’oportunitat del tema escollit i la conveniència de dedicar-hi durant tres dies seguits unes reflexions tan necessàries com oportunes corroborades al Parlament de la Unió Europea. També, els comentaris dels subscriptors. Agraït.

alexandre Cases
28.02.2023 · 23:52
És evident que tenim un problema demogràfic, però sobretot psicològic. Estem hipnotitzats. Però al costat de la imprescindible militància per la llengua per part de la gent del carrer és igual de necessari que el lideratge cultural i polític del país treballi en campanyes de sensibilització per desemmascarar l’estat vassallatge, submissió i indecència que tenim cap al castellà. A un nivell racional i intel.lectual, però sobretot emocional. Que et facin sentir que si ets dels que renuncien al català a la primera de canvi doncs ets un paio sense caràcter, un merdes. I que ser català és un orgull. Però no es fa cap feina en aquest sentit. Cap sensibilització. I menys que mai precisament amb governs suposadament indepes. I ara amb ERC fins i tot subvencionen els mitjans catalans per a que tinguin la versió en castellà i omplen tve3 de castellà. En fi, si el lideratge del país és en mans de gent buida el poble també perd consistència. Per cert, al Junqueras ja li han donat el títol de Grande De Espanya o encara no?

Núria Castells
01.03.2023 · 01:21
El quid de la qüestió és en aquesta frase del teu editorial, Vicent:
“… l’atac constant, planificat, al català […] de manera sempre impune i sense resposta”.
Perquè resulta q massa sovint és així: IMPUNE I SENSE RESPOSTA.

Tenim uns governants que fa temps que han claudicat i han abandonat les seves obligacions envers la llengua catalana. Les lleis no es fan complir, la inspecció educativa “no funciona”, el país s’omple d sanitaris que no en coneixen la llengua i l’Administració no mou un dit…
La situació és tan vergonyosa que fins i tot els nouvinguts que volen aprendre català es troben que no hi ha prou places per estudiar-lo!!! Què fa la Conselleria?!
Cap govern decent toleraria aquest desgavell.

Pel que fa a defensar activament la llengua, són igual de deixats o covards.
Avui, a la UE, la MEP Dolors Montserrat ha muntat un aquelarre difamant la nostra llengua… i el govern de Catalunya no ha dit res!
Han hagut de ser dues professionals (una d’elles francesa!) qui hagin protestat davant les autoritsts europees. Elles dues i Plataforma per la Llengua. El govern, mut i amagat.

Com voleu que no se sentin forts i capaços de tot, els catalanofòbics? Des del gobierno fins a l’últim babau inculte!

D’acord que la defensa del català és cosa de tots. Però amb unes “autoritats” com les que tenim, la lluita no és solament contra el supremacisme espanyol. I això cal dir-ho!

Posem els “nostres” polítics contra les cordes. Exigim-los que governin! I, si no, no els votem. És fàcil.
I, nosaltres, ajudem les entitats que treballen de veritat per la llengua, fem voluntariat, movem-nos.
I, sobre tot, NO CANVIEM MAI de LLENGUA.
Tenim drets i els hem d’exercir i fer respectar.

—-

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC