Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.

24 d'abril de 2006
Sense categoria
0 comentaris

No vull passar sense penjar això que segueix …

Ben diferent de la imbecilitat i l’espanyolisme de Maragall i de Mas que volen encaixar i emmanillar els Països Catalans amb unes merdes d’estatuts per molts anys.

Però no se’n sortiran! perquè per allunyar Catalunya de la ignorància i de la divisió ha nascut Catalunya Acció. Uneix-te a un únic objectiu: d’independitzar Catalunya! Pensar i decidir en tot per independitzar Catalunya! Lluitar pel que a voltes ens sembla impossible, però, que com tot en la vida no ho és d’impossible! Sols la mort física ens supera. Mirat des del punt de vista material, Crist i Lúter King varen morir però així i tot la seva obra alliberadora va tirar endavant!

———————————————————-

Ibarretxe exigeix que Madrid no rebaixi els acords bascos

El lehendakari avisa que no tolerarà que les Corts espanyoles "es carreguin" els pactes polítics sorgits del procés de pau Convocarà una taula amb els partits passat l’estiu per abordar "el dret de decidir"

Redacció

El lehendakari del govern basc, el penebista Juan José Ibarretxe, va llançar ahir un seriós avís en la línia d’advertir que ningú a Madrid pot "carregar-se els acords polítics" a què arribin els partits bascos en el marc del procés de pau. El lehendakari marcava així diferències amb el desenllaç del procés de reforma de l’Estatut de Catalunya, que ha estat significativament rebaixat a Madrid, un fet que ha causat certa intranquil·litat entre les forces nacionalistes d’Euskadi.

En roda de premsa a la seu del seu govern, el Palau d’Ajuria Enea de Vitòria, per valorar la ronda de contactes amb les formacions polítiques basques -de la qual es va autoexcloure el PP- el lehendakari va reiterar que els seus plans passen per acabar tot el procés obert a partir de l’alto el foc permanent d’ETA amb una consulta popular.

 
Paper principal

Ibarretxe va insistir en la seva intenció de tenir un paper principal i preponderant en el procés de pau i d’evitar, per tant, quedar arraconat pels efectes del diàleg bilateral que s’obrirà entre el govern central del PSOE i ETA i Batasuna. En aquesta línia va avançar que després de la ronda començarà una feina "discreta" per preparar i convocar passat l’estiu una taula amb tots els partits bascos per buscar un acord polítics de mínims que sigui ratificat per la ciutadania i respectat per les institucions de Madrid.

Els acords polítics hauran de ser sotmesos a consulta i "incorporats a la normativa jurídica" durant la present legislatura basca -que acaba el 2009-, va explicar el lehendakari.

La taula tindrà com a objectiu bàsic trobar el consens entorn d’una fórmula legal que reconegui "el dret de decidir de la societat basca". Tot i això va acceptar que alguns partits presents a la taula, en referència als constitucionalistes, puguin acabar presentant propostes contràries a aquest exercici, que ja incloïa el pla Ibarretxe. El lehendakari va advertir que recollir per via d’algun text legal el dret dels bascos a decidir el seu futur en llibertat i sense violència és "el cor" de la normalització política.

Ibarretxe va considerar que és "del tot necessari que quedi clara aquesta qüestió". En tot cas es va negar a acceptar que els bascos acabin votant en referèndum un acord que s’hagi cuinat i rebaixat a Madrid. Tal com va admetre davant Zapatero, el lehendakari va acceptar que no podrà posar en marxa la taula fins que hi hagi una "verificació ètica" de l’alto el foc d’ETA. És a dir, abans que se’n constati el caràcter definitiu i no tàctic.

Pel que fa a la més que previsible absència del PP de la taula de partits, el president de l’executiu basc va assenyalar que els conservadors "són necessaris però no imprescindibles" i va mostrar-se esperançat que acabaran assistint a les reunions.

 
El futur de Navarra

El lehendakari també va recordar, en resposta a Mariano Rajoy (PP) i al president de Navarra, el també conservador Miguel Sanz, que al seu dia ja va existir un òrgan legal de coordinació entre Navarra i Euskadi que es va plantejar "democràticament" i que van aprovar els dos parlaments autonòmics, però que el Senat espanyol es va "carregar".

El lehendakari desdramatitzava així les afirmacions dels conservadors navarresos en el sentit que hi hauria un pacte ETA-Zapatero per estrènyer vincles entre Euskadi i Navarra, que històricament han tingut molts llaços culturals i polítics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!