Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

DIR ‘PROU’

” si les teves esperances es frustren, fabrica’n de noves; si caus en un parany, alça’t i continua, perquè sense il·lusions i esperances no hi ha res.” (Cotarelo)

Quan els espanyols, el seu govern i la seva nació ataca la nostra nació, ens fan mal i ens en fan molt, aleshores et surt la impotència del com contraatacar, del com defensar-te davant de tanta ignomínia, tanta parcialitat i impunitat del poder establert amb dret de conquesta, múltiples repressions de tota mena i la dilució perpetrada pel pas del temps, … segles, nosaltres els catalans enganxats psicològicament a la cadira dels ‘negres’, amb una mena d’atracció gravitatòria insuperable, un pes profund i infinit, com un imant que ens xuclés i ens aixafés sobre la cadira de la negra Rosa Parks, com si estiguéssim subjectats amb portents gomes elàstiques que no ens deixen aixecar … Què fer davant la possible inhabilitació del nostre President Legítim? Què fer davant de l’empresonament de Sànchez i Cuixart? què fer davant dels judicis d’ells i dels demès? Què fer davant de tants i tants atacs, de tantes incongruències? La nostra revolució (Cotarelo dixit encertadament), la nostra revolució dic jo i em pregunto ‘potser és massa freda?’ És legítim i eficaç només persistir? Sabem que la nostra única victòria és la Independència, cap altra, quan direm ‘prou’?

Deia, Jaume Vall, en un seu comentari a l’editorial de Vilaweb de Vicent Partal: ‘Ara bé. De què ens serveix saber-ho, si en som presoners? Què ha de passar perquè arribi el moment “Günter Schabowski” que serveixi perquè el pes dels fets canvïi la inèrcia històrica?
Tant de bo alguna conjunció astral de resolució de la justícia europea, amb la crispació mesetària per la pandèmia i el malestar espanyol per crisi econòmica que -de nou- els està caient al damunt, faci aparèixer un desllorigador inesperat per a nosaltres. Però que ens agafi preparats.’ i ‘es lamentava que “Barcelona és una ciutat molt estimada per mi (reflexió d’un artista català universal), però que té la tendència a deixar perdre les bones oportunitats històriques que se li presenten”. Que no haguem de dir el mateix del Principat. Quasi sempre fem les coses millor, ens col·loquem amb possibilitats de marcar, però mai rematem la jugada. I aleshores hem d’envejar les societats que han aprofitat els vents de la història per esdevenir subjectes polítics sobirans.’

Aquesta o qualque altra cosa que ens empenyi a dir l’anhelat ‘Prou!’

FEM VIRALS A LA MENT I AL COR:
 La Unilateralitat, el Control de Territori i  Via Fora del fals sistema autonòmic espanyol.

VOTAR, UNILATERALMENT JUNTS, CONTROLANT AIXÍ EL TERRITORI ELECTORAL, COM EINES DE PAÍS, PER AIXECAR LA DUI I ASSEGURAR LA LLENGUA
és confrontació intel·ligent, legítima, legal i urgent.

La lliçó de Rosa Parks*, de Malcolm X, del MHP Quim Torra, de Cotarelo, de Jesucrist, de Santiago Espot i de tants altres salvant respectuosament les naturals diferències, el comú denomidor de tots ells és que saben a qui es deuen legítimament no pas legalment

Jesucrist calla davant Pilat després de respondre-li breus coses. Això dels falsos judicis i judicis sumaríssims no és res nou, ve de molt lluny. (‘sempre tindreu pobres…’ sempre tindrem repressions i repressors, malgrat puguem avançar en drets sempre haurem d’estar atents i amatents)

Rosa Parks seu allà on no li era permès, trenca l’exigència del poder “blanc”. (Rosa Parks coneixia vitalment el problema, vivia amb “un home actiu en causes de drets civils” no era nova en el coneixement de la problemàtica que  els negres i ella mateixa patien)

Cotarelo ens deia ahir mateix: “ara com ara no es necessita cap més teoria que l’alliberament en si mateix. I això no depèn de la nostra capacitat de criticar les teories anteriors i fer-ne de noves, sinó de la capacitat de sortir al carrer i dir que ja n’hi ha prou.”

Catalunya Acció penja una diapositiva del “dret i deure a la descortesia” coneguts polítics catalans dels anys 30 fan aquell gest irrespectuós, els partidaris de William Wallace en la pel·lícula Braveheart ensenyen el cul a l’enemic, parlar d’una pelí cula ací potser no toca però és que aquest fet és universal, els catalans amb tanta correcció i tan lliri molt sovint vivim a la inòpia.

No falten discursos ni escrits, només la ruptura, dir-li al jutge i al policia tu no tens autoritat moral sobre mi, en allò nacional mai, però més clarament encara des que jo vaig votar “Independència” el 1r d’octubre i els Diputats catalans van votar la DUI el 27 d’octubre del 2017.

Això no es contradiu amb el que diu després Cotarelo  “Hem de saber què fem per enfortir i fer triomfar la nostra revolució -el procés de recuperació de la Independència de Catalunya-.’ I encara: ‘Si vols la independència l’has de fer aquí i ara […].”  i “La sola cosa que podem fer és provar d’anar-nos-en. Encara que ens sembli gairebé impossible” i “‘La meva experiència em diu: si les teves esperances es frustren, fabrica’n de noves; si caus en un parany, alça’t i continua, perquè sense il·lusions i esperances no hi ha res.”

ENCARAR-TE AMB EL MAL TRACTADOR, ENCARAR-TE AMB L’ENEMIC:

Sortir de la zona de confort i ‘dir que ja n’hi ha prou’, això és molt difícil però és el que ens falta, ‘anar trencant les fibres de submissió’ que ens han impostat i hem consentit, ara jo, demà tu, … aprendre’n, practicar-ho, persistentment.

Santiago Espot en les seves conferències i escrits i també en la seva pràctica ens diu que hem d’encarar-nos amb l’enemic -aquell que ens vol sotmesos als seus capricis i interessos, aquell que malda per destruir la nostra moral, per destruir-nos com a Nació, com a Poble lliure-. Diu Santiago Espot ‘has de conèixer l’enemic i encarar-t’hi amb total fermesa i intransigència … aquell “CALLI !!!” viral que la TV va fer famós per la seva estridència. La TV catalana fa un flac favor a l’independentisme quan fa vores als catalans que gosen plantar-se davant d’Espanya, prefereix notícies de Navalcarnero i Carrizosarrades per dir alguna cosa.

La Confrontació que esgrimeix el MHP Puigdemont si vol ser intel·ligent de veritat de cap manera ha d’evitar encarar-se i transgredir quan cal. Aquesta és la intel·ligència saber quan cal i fer-ho sovint.

COSES QUE HEM DE FER VIRALS:

Hi han vàries coses que hem de fer virals -no tan sols parlant de la xarxa- entre tots els catalans, coses que en realitat són diferents esglaons del camí del ‘Procés’ que anem pujant de mica en mica en mica,

hem refereixo primer esglaó, al que diem ‘unilateralitat’ que vol dir fer sense demanar permís, fer quan toca o quan tu creus que toca,

la següent cosa, el segon esglaó, és allò que en diem ‘ocupació del territori’ que vol dir conèixer, plantar-se i controlar les diferents parts i àmbits del teu propi territori nacional, ara mateix s’acosta l’àmbit electoral, cal guanyar les eleccions el partit polític, millor encara coalició, millor encara tots junts, que lleial al 1r d’octubre es plantegi i decideixi en completar la DUI catalana votada i guanyada al Parlament Català el 27 d’octubre del 2017 i es comprometi en assolir un Pacte Nacional per assegurar la permanència i reeiximent del primer valor de Catalunya ‘La llengua’, una de les primeres responsabilitats de Catalunya, aquesta, protegir la Llengua Catalana, fer tot el possible i més per salvar aquesta part del Patrimoni de la humanitat, parlar i protegir cada llengua a la seva terra, a Catalunya el Català. Esdevenir exemple i garantia de pau per a molts Pobles, per a moltes llengües.

I la tercera cosa que ens cal fer viral, el tercer esglaó que cal pujar d’immediat, el via fora dels sistema autonòmic espanyol, d’Espanya vaja, fora d’espanya, la falsa autonomia, les falses institucions i llibertats, és el clar convenciment que totes les nostres institucions actuals lligades a la submissió que ens obliga Espanya són institucions, poders i llibertats falses, de cartró pedra, aquell cartó que amb la pluja es desfà. Quan a espanya li sembla bé trepitja, anul·la o destrueix lleis, institucions, càrrecs electes, Parlament -no pots parlar d’això i d’alló o et ficaré a la presó, et robaré descaradament amb multes desorbitades i exagerades, et …-, no pots investir aquest President ni aquell, …. Tot el que prové d’Espanya no ens serveix, sols es tracta d’una  ‘graciosa concessió de sa graciosa majestat espanyola’, pensada per a blindar Espanya i sotmetre Catalunya. No ens serveixen de res, menys per alliberar-nos, cal que edifiquem la nostra República Catalana Independent fora del sistema autonòmic espanyol, ara hem de fer-nos plenament conscients d’aquesta realitat.

EN RESUM:

Unilateralment controlar el territori electoral per assolir de nou un govern i un Parlament veritables eines de País en favor de la Independència urgent de Catalunya, votar tots junts el partit, millor coalició, millor tots junts, que es comprometi/n  en fer tot el possible per completar, aixecar i acabar la DUI i a l’ensems assolir un pacte polític per asseguar el present de la Llengua Catalana, present i futur, també com a eina de país, perquè: ‘El català, qualsevol llengua, no depèn només dels parlants sinó també dels governants, del Poble, estat o nació que de veritat fa tot el possible i bo per protegir-la. Actuem, proposem i votem en conseqüència.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC, Berguedans per a la Independència de Catalunya.

PS1: Santiago Espot
“Una pelacanyes que no tenia on caure morta (Ada Colau) i un gigoló de la política (Manuel Valls) volen esborrar de la memòria dels catalans els models de patriotisme com Heribert Barrera” https://twitter.com/santiagoespot/status/1309062402336526336

PS2: Rosa Parks (Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure)
(Rosa Parks coneixia vitalment el problema, vivia amb “un home actiu” no era neòfita). L’any 1932, es va casar amb Raymond Parks, un home actiu en causes de drets civils. Durant els anys 40, la parella era membre de la Lliga de Votants. …

PS3:   Dir ‘prou’:
Unilateralment i tots junts, votar l’aixecament de la DUI i assegurar la llengua catalana.

PS4: “si les teves esperances es frustren, fabrica’n de noves; si caus en un parany, alça’t i continua, perquè sense il·lusions i esperances no hi ha res.” (Cotarelo)

PS5: Amb gaires Cotarelos i Espots, i votant 2.300.000 Puigdemont podem ser més independents, perquè amb la Incipient República ja ho som, incomplets però ho som.

    

CENS VOLUNTARI INCIPIENT REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT:

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!