Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

Ja HI HA UNA AUTORITAT NACIONAL CATALANA,
NO DUPLIQUEM, EN TOT CAS INTEGREM:

L’AUTORITAT NACIONAL CATALANA se sustenta en l’OAC i l’OAC en l’ONU.
Sense Organització d’Alliberament no hi ha Autoritat Nacional.

NOMÉS POT SER AUTORITAT NACIONAL QUI EN  TINGUI L’AUTORITZACIÓ
I PRACTIQUI L’ALLIBERAMENT EFECTIU I EN EL NIVELL QUE HO FACI.

El Consell per la República, de Waterloo es vol apropiar el títol d’Autoritat Nacional Catalana i crec que això no és correcte, no pot fer-ho ni ho ha de fer en aquests termes.

Pateixo una esbotzada personal quan t’adones com s’esmunyen del compromís real amb la Independència, quan utilitzen i degraden el llenguatge de coses veritablement valuoses per apuntalar les seves apostes esquifides.

Volen els vots, però no volen el compromís i traspassant-lo al poble es queden ben satisfets i tranquils.

El poble independentista, gat escaldat, té por quan veu la renúncia i poca vàlua dels polítics. Necessitem garanties de que no tornarem ser enganyats. No són clars, els objectius són confusos, no hi ha encara un pacte estratègic i tal com seguim no hi serà mai.

Ara, algú d’ERC diu, del proper govern resultat de les votacions del 14-F, que els comuns no, que els independentistes sí. Altres diuen que la cúpula dels Comuns no, però que alguns votants sí. Tot són càlculs falsos i erronis, auto enganys, només destinats a mantenir la parròquia sense compromisos sincers de la lleialtat deguda al 1r d’octubre.

Si no hi ha canvis seriosos el nou govern serà un frau com ho han estat els tres darrers anys. ERC la primera i Junts també segueixen posant els interessos de partit per sobre de Catalunya. Tot el que diuen i fan és per arrambar vots cap a la seva banda sense comprometre’s a res efectiu i vàlid, lleial de veritat amb el Mandat del Poble Català del 1r d’octubre, s’adapten al nou llenguatge però no al fons veritable de la qüestió, segueixen fent com sempre, són llestos per entabanar al poble, s’apoderen del llenguatge independentista i rupturista i tot seguit l’envolten de lletra menuda aigualidora. Així no avançarem, seguirem com els tres darrers anys en el dia de la marmota, el mateix passa a Waterloo.

Quan arribin les properes eleccions al Parlament Català votem tots junts un sol partit, trenquem la divisió imperant, votem junts com els de la Via Bàltica, votem a qui es comprometi en aixecar la DUI i completar-la, portar-la al Tribunal de Dret Internacional de La Haia per exemple.

També en el nou període de la nova legislatura hem de fer un Gran Pacte de País per Assegurar la llengua catalana, quan hi han problemes s’han de cercar solucions definitives i sobretot pel primer valor de la nostra pàtria: el català. A Catalunya ‘TOTS i TOT EN CATALÀ’! Començant i acabant l’etiquetatge, encallat des de fa deu anys, i també fent complir la llei del Cinema que això ja fa riure i plorar. Pregunta final: quantes escoles no compleixen fil per randa la immersió?

Així doncs, lleials al que vam votar el 1r octubre votem de nou tots junts per guanyar definitivament la plena llibertat nacional.

L’AUTORITAT NACIONAL CATALANA se sustenta en l’OAC i l’OAC en l’ONU.
Sense alliberament no hi ha autoritat. No n’hi ha prou amb les paraules, calen els fets.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC

———————————-

PS1:  L’AUTORITAT NACIONAL CATALANA JA EXISTEIX EN l’OAC

PS2: NEIX L’OAC  (Fotografia, mostren la signatura oficial de l’ONU)

Organització per l’Alliberament de Catalunya:
https://oac.yolasite.com/?fbclid=IwAR0-HZMjiq5MnRT4JcErgZmauE5kUjIXkANmBaZpDTzXXPjZHOMuZG0_WTY

L’Organització per l’Alliberament de Catalunya (OAC) s’ha registrat a la seu de les Nacions Unides de Ginebra, als organismes competents en el respecte dels drets humans, el 3 de juliol del 2019 i ha notificat la seva fundació a les demés oficines de Nova York de l’ONU competents en matèria d’autodeterminació i descolonització.

Descarrega el document fundacional registrat a l’ONU:       https://oac.yolasite.com/resources/Doc%20fundacional%20registrat%202.pdf

—————-

Presentació:

L’Organització per l’Alliberament de Catalunya (OAC) es defineix com a moviment d’alliberament nacional de la Nació Catalana i es presenta davant l’Organització de les Nacions Unides (ONU)

Catalunya és una nació ocupada militarment des de fa més de tres segles per potències estrangeres, repetidament castigada, i reprimida amb extrema violència, quan ha volgut recuperar els seus Drets Nacionals i alliberar-se de l’ocupant.
Descarrega el document de presentació

https://oac.yolasite.com/resources/presentaci%C3%B3%20ONU.pdf

——————–

Objectius i motivacions:

Aquesta Organització té l’objectiu d’aconseguir l’alliberament de les terres que formaven l’Estat Català, ocupat militarment per les tropes borbòniques franco/espanyoles amb la guerra anomenada de Successió (1705/1713) finida amb el Tractat d’Utrecht de 1713, i amb la guerra d’annexió de 1713/1715.

Descarrega el document d’objectius i motivacions     https://oac.yolasite.com/resources/Organitzaci%C3%B3%20d_Alliberament
%20de%20Catalunya.pdf

—————–

Declarem, denunciem, anunciem i sol·licitem:

Declarem ser una Nació ocupada

Denunciem aquesta flagrant injustícia i incompliment dels tractats, lleis i protocols de l’ONU pel que fa als drets humans i en conseqüència als drets dels pobles.

Anunciem la nostra intenció de recuperar l’Estat Català lliure i democràtic amb la major brevetat, seguint la legalitat establerta per l’ONU i pels mitjans més pacífics possibles, per afegir-nos a les Nacions Lliures del món reconegudes per l’Organització de les Nacions Unides.

Sol·licitem a l’OHCHR i a l’ONU el reconeixement de la nostra situació i en sol·licitem l’empara.

Descarrega el document declaratiu     https://oac.yolasite.com/resources/den%C3%BAncia%20a%20ONU.pdf

——————-

Contacte  (Com afegir-vos a l’OAC per alliberar Catalunya)

Aquesta organització només podrà aconseguir els seus objectius si els catalans s’hi afegeixen i per tant és oberta a tots els patriotes.

Per adherir-vos creeu un correu gratuït a la web de «Protom Mail», un sistema Suïs, versió en català, encriptable en benefici de la seguretat de tots i des d’aquest vostre nou correu envieu-nos a l’adreça oac.org@protonmail.com    les següents dades:  nom, cognom, telèfon, ciutat, professió, especialitat i ens posarem en contacte amb vosaltres.

© Copyright OAC

PS3:
DISCURS DE PRESENTACIÓ DE
L’ORGANITZACIÓ PER L’ALLIBERAMENT DE CATALUNYA

3 d’agost de 2019, a dos quarts de quatre, en el marc de la universitat
que organitza l’Institut Nova Història (INH) a Montblanc

“D’aquí doncs, que l’Organització per l’Alliberament de Catalunya i l’Autoritat Nacional Catalana que se’n deriva, quan s’erigeix en Govern provisional de Catalunya, ho fa amb tota la legitimitat que les circumstàncies actuals i les lleis internacionals li confereixen i reconeixen.”

DISCURS DE JORDI FORNAS, President de l’OAC:

A aquesta Universitat s’ha vingut a parlar de la vertadera d’història i hem fundat aquesta organització perquè es tracta de posar la història en el seu relat vertader:

Catalunya és una nació ocupada per potències estrangeres!

És això el que hem denunciat a l’ONU avui fa exactament un mes i és a les normatives de la primera organització mundial que ens remetem per tal d’aconseguir revertir aquesta situació.

L’ONU contempla dos supòsits, el de colònia i el de nació ocupada.

Colònia:

territori creat artificialment per potències normalment d’un altre continent. En aquest supòsit podem incloure-hi els països creats a Amèrica, Àfrica i Orient Mitjà.

La pràctica totalitat de les colònies ja han estat alliberades, de forma cruenta en el cas de les americanes, sigui de l’imperi espanyol com del britànic, i de forma pacífica en el cas de les africanes i asiàtiques en el període de descolonització posterior a la II Guerra Mundial i coincidint amb la fundació de l’ONU.

Nacions ocupades:

De nacions ocupades encara n’hi han, tot i que no paren de créixer els països que es constitueixen en Estat i s’afegeixen a l’Organització de les Nacions Unides, de forma pacífica en el cas rus, o cruenta en el iugoslau.

Però els conflictes per l’incompliment del dret a l’autodeterminació que defineix l’ONU segueixen existint.

Exemples n’hi ha prou: el Kurdistàn, el Sàhara Occidental i el Tibet, el Dombass a Ucraïna o la Kabilia a Algèria.

A Europa es concentren a la part occidental, on els imperis transmutats en Estat Nació, volen mantenir el seu domini i podem enumerar diferents casos: Escòcia, Flandes, Còrcega.

Són els més coneguts, però estan sorgint nous aspirants a recuperar el seu Estat, com els venecians, i n’hi ha d’altres.

És una onada que escombrarà els vells Estats Nació i a nosaltres ens toca enfrontar el més violent i antidemocràtic de tots, convençut de que el seu dret és legítim que es basi en la força, única raó que coneix i accepta, però que ha quedat superada i desfasada en el món actual.

Tornant a la nostra realitat històrica queda clar que no som una colònia (en el sentit definit per l’ONU) sinó un Estat ocupat, tal com demostren els fets que hem patit al llarg dels darrers segles.

Altra cosa és que els castellans (o espanyols) aprofitin el seu domini per treure’n un rèdit “colonial”, però és circumstancial.

Això és el que hem anat a denunciar a Nacions Unides i ens fa diferents a tots els partits i associacions que hi ha actualment al nostre país.

Nosaltres anem a l’arrel de la qüestió cosa que ens permet acollir-nos als supòsits de l’ONU i posa en contradicció els ocupants, que s’han vist obligats a acceptar aquests mateixos tractats i lleis internacionals per tal de ser admesos.

Confien que la tergiversació històrica que han practicat durant segles i el seu negacionisme de la realitat els mantindrà a cobert de les nostres legítimes aspiracions de recuperar els nostres drets.

La col·laboració dels partits autonomistes acontentats i domesticats, els ha permès mantenir aquesta ficció fins al dia d’avui.

Els actuals partits catalans, que viuen del sistema espanyol suposadament democràtic, no han sabut aprofitar la via política parlamentària per aconseguir la independència que els catalans van votar l’1 d’octubre amb una majoria inapel·lable, enfrontant l’oposició dels esbirros del rei.

No ha estat perquè fos impossible, sinó per la manca real de voluntat política que ha provocat que, a l’hora de la veritat i després de successives majories absolutes i havent guanyat consultes i referèndums, hagin pesat més els seus interessos de classe política que el seu interès per alliberar la nació, perquè això posava en greu risc els seus privilegis i compromisos.

Després de donar-hi moltes voltes i anar allargant “el procés” s’han trobat acorralats per l’èxit del referèndum de l’1 d’octubre, que no s’esperaven.

Davant la incapacitat de fer una DUI real, per a la que no estaven preparats, perquè no havia estat mai en els seus plans prendre el control del territori per començar a comportar-se com un Estat i sense això hauria estat paper mullat, van optar per un parell de simulacres, una rendició i una fuga o entrega a la justícia espanyola pensant que, en no haver fet res, no els podia passar res.

De tantes contradiccions no en podia sorgir res de positiu.

S’ha demostrat que tot plegat ha estat una acumulació d’improvisacions, errors i despropòsits, una gran representació teatral que ha durat anys i pretenen continuar.

Des de l’aplicació il·legal de l’article 155 i les eleccions il·legítimes del 21 de desembre del 2017 convocades per l’Estat i no pel President de la Generalitat com diu la llei, ja no queda rastre de legitimitat política.

Així doncs, ens trobem amb un esvoranc legal, que s’afegeix a l’ocupació il·legítima del territori de Catalunya i això dóna encara més legitimitat i més pes a les nostres raons i reivindicacions, per molt que tots plegats facin veure que tot és normal i aquí no passa res.

De fet, es comporten com si el referèndum de l’1 d’octubre no hagués existit i no valgués per a res i el que realment existís i valgués fos el que va fer Felip V al 1714.

És cert que Felip V va fer “alguna cosa”… però no va ser un referèndum.

És en funció de tot plegat que hem anat a l’ONU a exposar que el “cas dels catalans” segueix vigent, per si ho havien oblidat.

Hem anat a dir-los que estem legitimats per fer, en funció de les seves lleis, tractats i protocols, el que no han fet els nostres representants, ara ja il·legítims per la doble traïció: els simulacres de DUI i la participació a les eleccions il·legals convocades per l’ocupant!

La declaració d’independència és la part formal de tot plegat, el que comptarà serà la recuperació del control del territori que es va perdre fa tres segles, més concretament pel que fa al Principat de Catalunya, al 1714.

D’aquí doncs, que l’Organització per l’Alliberament de Catalunya i l’Autoritat Nacional Catalana que se’n deriva, quan s’erigeix en Govern provisional de Catalunya, ho fa amb tota la legitimitat que les circumstàncies actuals i les lleis internacionals li confereixen i reconeixen.

Només després de recuperades les llibertats hi podrà haver eleccions lliures, perquè i tal com hem pogut comprovar darrerament, als països ocupats la democràcia, si n’hi ha, només és simbòlica!

Per aconseguir l’alliberament nacional cal que sumem el nombre de patriotes necessaris a l’Organització per l’Alliberament de Catalunya que, com el seu nom indica, es cuidarà d’organitzar i prendre les mesures que calen per recuperar el control del nostre territori.

Tal com demana l’ONU, ho farem amb la màxima brevetat i de la manera més pacífica possible.

La part formal, la de fer la declaració, la farem el mateix dia D i per descomptat no anunciarem prèviament quin serà aquest dia, només els implicats ho sabran amb la mínima antelació per tal de poder actuar segons el que s’haurà previst.

Brevetat no vol dir precipitació i no hi haurà especulacions per part nostra sobre quin pugui ser el moment ni informació sobre quants adherits té l’OAC ni qui són, excepte els signants del document fundacional i els membres del Govern que són públics i notoris.

Tampoc tenim previst fer actuacions ni maniobres prèvies que puguin posar en evidència i risc l’organització, el nostre objectiu és únic i no n’hi ha d’altre.

Durant aquest temps es faran els contactes necessaris per assegurar-se el reconeixement dels Estats que puguin estar més disposats a reconèixer la independència de Catalunya, sigui per afinitat o per interès, contactes que seran el més discrets possible.

Si que farem públiques les trobades i reconeixements mutus amb totes les nacions en situació semblant a la nostra.

L’OAC no és un partit polític, no és una associació, no és una organització assembleària, és un moviment d’alliberament nacional i només té un objectiu, la recuperació de l’Estat Català independent!

Per a fer-ho només compta amb el suport que li donaran els fills d’aquesta Pàtria, és a dir: els patriotes. Hereus i dipositaris del deure d’alliberar aquesta terra dels ocupants, llegat que han rebut dels que durant tots aquests segles han lluitat, patit persecució i fins i tot donat la vida, per aconseguir l’objectiu, la llibertat de la Nació que nosaltres ara aconseguirem.

Per Catalunya hem sofert, estem lluitant i vencerem!

Visca Catalunya Lliure!

El President:  Jordi Fornas

A Montblanc, territoris ocupats de Catalunya, el 3 d’agost del 2019

————————

Fotografia: Jordi Fornas a mà dreta de la fotografia ensenyant la Signatura de l’ONU
que dóna  a l’OAC i al govern constituït reconeixement i legitimitat.

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA COM HO FEREN ELS PAÏSOS BÀLTICS:                                                 
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY)