La meva responsabilitat Lleial amb el Mandat de l’1-O i la DUI.

3 de juliol de 2023

0 comentaris

Com podem dubtar-ho?

23J 2023

Vot “Primer d’Octubre i DUI”.

Per què fem tants càlculs i tantes sumes, dones i homes de poca fe?

Vam votar, vam guanyar, no podem canviar, si som siguem, siguem independents i votem amb conseqüència. I prou!

¡ Vot “Primer d’Octubre i DUI”

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BIC

PS: (Comentaris)

jaume vall
28.06.2023 · 23:23
Enriquidor i pertinent.
I lliure.
Com ha de ser. Gràcies, Vilaweb, de nou.
La meva opinió. Semblantment a les darreres municipals, no votaré cap dels tres partits independentistes. M’han decebut moltíssim. Crec que mereixen el meu vot de càstig. No pas com a venjança, sinó com a avís : “Si no sou dignes de la meva confiança; si us anomeneu valents, però us comporteu covardment; si no heu excel·lit en la defensa del català, ni al Tribunal Suprem, ni quan heu tingut responsabilitat al Govern; si no heu sabut desespanyolitzar els Mossos d’Esquadra; si algunes actuacions personals vostres no difereixen de les dels líders polítics espanyols; si no sabeu posar-vos d’acord; si no heu escoltat el clam de les manifestacions perquè ho fessiu, per tant, si passeu de nosaltres quan us convé, aleshores….
aleshores, no us puc votar, perquè seria una greu irresponsabilitat per part meva. En tant que vull un país millor, molt europeïsta i poc espanyolista, vull que les promeses en campanya es compleixin, vull que hi hagi pedagogia i no populisme, he de ser exigent per tal de que vosaltres us porteu millor. Si no sóc exigent, em podeu tornar a enganyar.”
L’amenaça de que si no votem nosaltres, es pot llegir en clau que estem vençuts, no em convenç. Tant ens importa la conclusió que en treguin els nostres enemics de la nostra feblesa, si no som febles, sinó crítics?
No serem independents perquè impressionem a Madrid. Ja ens ha quedat clar. Serem independents si fem les coses bé, amb bons líders, i bona massa crítica.
Per tant, és una posició moral. Políticament, sí, es cert que provisionalment debilita el moviment, pot donar escons als espanyolistes. Però potser és el moment de fer net, passar la travessia del desert, que continuar xapollejant en la mediocritat i la por. En qualsevol cas, la meva responsabilitat és ímfima, sobre aquest fet, en comparació a la que tenen els que fins ara ens han governat. (Un gran poder comporta una gran responsabilitat, diuen)

Puc canviar d’opinió? Crec que serà difícil, però no impossible. Parafrassejant el Director, no tinc ni idea del que faré , encara.
Dependrà dels de Junts, ( ja que dubto que els d’ ERC, o des de les CUP siguin capaços) de que em convencin de fer-los confiança, perquè aquesta vegada es comportaran dignament (amb intel·ligència, coratge , sinceritat i compromís)

joan rovira
28.06.2023 · 23:25

La societat catalana batega i això és l’important buscant de trobar-se en el passat mirant al futur per viure el present de manera radical i quotidiana.

Personalment, observo molt positivament el que està fent l’independentisme com a eina transversal de transformar la societat al voltant de les diferències.

Per tant, res a veure amb els veïns, ni amb la metapolítica colonial establerta; ans al contrari, com una confrontació convivencial catalana que ens (harmonitza pronominalment).

Coincidint amb la postmodernitat de la comunicació generalitzada brolla de nou la necessitat de configurar-nos des de la diversitat entre nosaltres com a projecte en comú al voltant de les diferències.

Atesa la nostra (cultura-geografia), la nostra (societat-economia) i la nostra (història-filosofia) no podia ser d’altra manera per tal de dialogar directament amb el (bé comú i l’organització) d’altres pobles del continent i d’arreu.

PS. Aclariments, el (comú català) de compartir, com el (das gemeine, alemany) o (the common, anglès); res a veure amb (el común, castellà) de “pertenecer”.
El mateix succeeix amb la (organització catalana), que dialoga directament amb (die organisation, alemanya) o (the organization, anglesa) i gens, com sofrim diariament, amb (la organización, castellana).
Només cal fer una consulta als diccionaris per adonar-se’n, com han fet a l’estranger i, per tant, coneixen perfectament, a banda de la història, aquestes diferències; que tan poc es posen en relleu per qui pertoca a casa nostra, encara.

Jordi Carbonell
28.06.2023 · 23:25

Estic d’acord que el debat és positiu i que els que ja no esperen res de cap govern espanyol es van reforçant i van construint un espai separatista clarament alliberat dels complexos eterns envers el PSOE i l’esquerra espanyola.

Per altra part Junts ha fet un gir important, però operacions com la de Tries a les Municipals o el paper de Giró, segueixen generant desconfiança, fan pensar que quan tinguin els vots tornaran a pactar i no per una cosa grossa si no ves a saber per què.

La CUP encara genera més desconfiança, quan segueix exigint un altre referèndum com van fer ahir a seu parlamentaria o que podrien arribar a investir Pedro Sánchez si compleix certes condicions. Els paperots que han fet al Parlament els poden fer ara al Congreso.

A més a més, davant d’un desbordament democràtic que permetés un bloqueig del Congreso per part de l’independentisme català. PP i PSOE poden fer un gran pacte d’estat per frenar l’independentisme i consolidar la sacrosanta unidad de España: fer un govern de coalició PP/PSOE. Ningú parla d’aquesta possibilita i és un risc real.

Per tant, davant la desconfiança i que els partits tots pateixen perquè una abstenció massiva els fa perdre molts recursos econòmics i moltes cadiretes: abstenció massiva. Foc nou.

Espanya ja s’ho farà. Sigui quin sigui el govern que surti, seguiran augmentant la repressió, el lingüicidi, provocant la degradació econòmica i augmentant les desigualtats socials. La nostra solució “Via fora”.