El que ha de saber el món de l’actual Procés de Recuperació de la Independència de Catalunya.
1 – Pels catalans com per a tots els ciutadans dels països del món, la Independència és el primer valor de tota nació, tot just després de la existència de la nació com a tal.
2 – Catalunya en sentit nacional i polític no és una regió, ni d’Europa, ni d’Espanya, ni de França, Catalunya és una Nació mil·lenària, la Nació Catalana, i el seu àmbit territorial s’esten per tots els països de parla catalana, en sentit oest-est des de Fraga fins a Maó arribant a l’Alguer, i en sentit nord-sud des de Salses fins a Guardamar, extenent-se fins al Carxe, comarca de Múrcia.
3 – Catalunya, com a nació i subjecte polític que ha estat i és llar mil·lenària del Poble Català, per dret natural de tota nació, per dret històric i per dret de supervivència, vol recuperar la seva Independència que va fruir i regentar amb excel·lència durant set segles, des de l’any 988 fins a l’any 1714 en que li va ser usurpada per la força de les armes. El Poble Català mai ha donat per perduda la possible recuperació de la seva plena sobirania i cada 11 de setembre en renova l’esperança. Enguany farà 300 anys del fatídic 11 de setembre del 2014 en que la traïció d’Anglaterra la va enfonsar en un llarg i gris període de prostració i submissió que encara dura. Mentre Escòcia i Catalunya sucumnien en la dependència, França feia la seva revolució i naixien els Estats Units d’Amèrica. Llum per a unes nacions i trista foscor per a d’altres. Avui, 300 anys després, en aquest 2014, Escòcia i Catalunya poden recuperar la seva Independència.
4 – De fet, des d’aleshores, 1714, Catalunya va esdevenir una nació oprimida, com en règim colonial, sota el jou de Castella per la força de les armes i de la repressió més absoluta, patint constantment espoliacions de tota mena i violències continuades, personals, espirituals i materials … supeditacions, conculcacions de drets, segrest de la identitat, silenciament i censura absoluta de la història catalana, destrucció de documentació etc., privació de les lleis catalanes, imposició de les lleis de Castella i després imposició de les lleis espanyoles sempre sota l’amenaça de les armes i la violència, fins i tot l’actual Constitución Espanyola va ser feta sota la remor de les armes «del Ejercito Español» i sempre i per sobre de tot prohibicions i legislació amb l’intent continuat de destrucció, supeditació i suplantació de la Llengua catalana. Durant els 30 anys d’Autonomia aquesta tendència no ha millorat i i en aquests moments s’incrementa i empitjora a nivells alarmants.
5 – El tret fonamental definitori de la Nació Catalana és la seva llengua, el català amb totes les seves modalitats dialectals. El català és l’ànima de Catalunya, defensar-ne la seva permanència en el temps i en el seu territori natural, defensar-ne la seva vitalitat, la plenitud d’ús i la seva correcció i salut és una de les raons principals i fonamentals de la recuperació de la Independència de Catalunya. Aquesta defensa i preocupació per la Llengua serà una de les primeres i constants tasques de l’Estat Català Independent sense descuidar les altres tasques de govern de desenvolupament i defensa de la nació pròpies de tots els estats democràtics.
6 – La Nació Catalana i el seu estat independent poden delegar certs aspectes de sobirania i de coordinació amb altres estats, però mai perdent-ne el control absolut, tal com fan les nacions lliures del món, aquelles que tenen cadira i representació a l’ONU i fins i tot algunes al Consell de Seguretat. Per garantir la pròpia pervivència, el nou estat català independent sempre ha d’establir relacions de caire confederal amb altres estats i macro organitzacions polítiques de tots tipus. A la Nació Catalana les relacions de caire federal no li convenen, fins i tot les que ja tenia en el passat i les que a partir de la recuperació de la seva Independència pugui establir amb els altres països de parla catalana han de ser de caire confederal per no caure de nou dins un pou negre com l’actual en que encara es troba.
7 – El camí de recuperació de la Independència de Catalunya, iniciat de nou per l’Organització Política Catalunya Acció l’any 2004, arriba al capdevall de la dècada necessària i prevista per aquesta organització aquest 2014, les hemeroteques en són testimoni.
8 – Ara mateix, el procés de Recuperació de la nostra Independència ja està en mans dels polítics catalans actuals i de les seves formacions polítiques que de moment s’han compromès a donar veu al Poble Català, però encara no s’han compromès a donar-li vot real, o sigui un vot que obligui a una resposta efectiva per part dels representants polítics catalans i les seves institucions. L’objectiu del Poble Català del Principat de Catalunya és ben definit i concret: La Independència plena, l’única que pot garantir la plenitud dels catalans -maduresa, capacitat de creativitat en tots sentits, desenvolupament de la seva idiosincràsia, felicitat…- i el complet desenvolupament del seu nou estat. L’objectiu del Poble Català del Principat de Catalunya, la seva voluntat, «la voluntat del poble» en slogan electoral de l’actual President Català, s’ha fet patent més d’una vegada i tots en som testimonis, a través de les Consultes per a la Independència dels anys 2009 al 2011, per les diferents grans manifestacions independentistes catalanes dels anys 2006, 2009, 2010, 2011 i la macro manifestació del 2012. Aquesta voluntat clara i ineludible també es va fer patent en la Gran Cadena de 400 Km i 2 milions de catalans al llarg de l’anomenada Via Romana de l’any 2013. També s’han de tenir en compte les dues manifestacions catalanes pel nou estat català a Brussel·les, capital d’Europa.
9 – Aquests mesos del 2014 s’està redactant un nou esborrall de Constitució Catalana. El 1929 ho feren els catalans de l’Havana sota l’auspici de Francesc Macià redactant la «Constitució provisional de la República Catalana». El 2010 l’organització patriòtica Reagrupament dirigida per Joan Carretero ex Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya. La cara més visible del grup de Juristes que està fent el darrer esborrall de Constitució Catalana és el jutge Santiago Vidal
10 – Després d’haver fet la Declaració d’Independència, a banda de començar immediatament el propi, natural i efectiu govern del nou estat declarat, administrant les estructures de govern poc abans autonòmiques naturalment amb caire d’interinitat sense donar explicacions de cap mena a l’abandonat, de fet, estat espanyol, després, doncs, d’aquest pas imprescindible començarà un període constituent per concretar i perfilar entre tots els catalans i els seus representants polítics la nova Constitució resultant del nou estat català independent.
Conclusió:
Esperem amb delit que el Poble Català del Principat de Catalunya i els seus representants polítics del govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya preparin i facin ben aviat aquesta necessària Declaració d’Independència de manera convençuda i irrevocable abans d’acabar aquest any 2014.
Salvador Molins Escudé, en nom de Catalunya Acció -Organització Política 2004-2014- Think Tank de la Independència de Catalunya.
——————
La Nació sencera, la llengua la catalana, l’estat català i independent, la constitució com la de l’Havana, breu, clara, potent i molt urgent !