Estimada …….
Aquest neguit constant del dia a dia
aquesta recerca perpètua en el camí de la fe,
si de sobte l’esperança ens floreix un dia
per què només trobo silencis en el meu sé?
La meva veritat neta i pura no em serveix
la meva estimada ha sofert i desconfia,
què puc fer? pobre de mi … tanmateix
si per respostes tinc silencis a la meva follia.
Jo també he sofert estimada meva
els anys ja han fet estralls en el meu sé,
ja no sóc un àngel com tu nena meva,
cada dia perdo alegria, esperança i jo que sé!?
Però t’estimo amb bogeria,
ja sé que desconfies i no em creus,
pobre de mi … què em matarà aquesta follia,
què puc fer què puc fer, agenollar-me als teus peus?
Si no em respons i aquest amor em mata
pobre de mi! … on puc trobar consol?
si als teus braços, estimada meva, no tinc resposta,
ja no té sentit cap lluita en el meu món.
Joaquim Pugnau (22-02-2003)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!