Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

Quin MHP català es comprometrà a totes amb la Llengua?

No dic que se’n surti, dic que s’hi comprometi, d’entrada que s’hi comprometi i que la tasca que ell endegui per assegurar la llengua catalana des de Presidència no s’abandoni mai, ni ell i ni els seus successors. Implicant-hi tot el govern i les diferents Conselleries.

El MHP Jordi Pujol, no mirem la persona pels seus defectes, tots en tenim, alguns són errors, malifetes, defectes més grossos o fins i tot delictes, pel com, pel quan, pel qui, pel càrrec, mirem però les coses positives, fetes i assolides, com els grans autors literaris, valorem-los per la seva obra, i si hem de criticar, quan toqui critiquem a fons, valorar i criticar. És cert Pujol va intentar allò dels cinemes en català i no ho va assolir, les majors i els espanyols van guanyar. Tot i així hi ha una quota del 25% de pel·lícules aprovada que no s’ha acomplert mai.

El MHP Jordi Pujol, durant molts anys tenia un Departament de Presidència. Seria aquest departament el que hauria de vetllar per la llengua o caldria un altre departament específic per aquest fi, un supra departament per defensar el primer valor de la Nació Catalana que fes o coordinés l’acció de tots els altres departaments?

Vaig llegir, no fa gaire, que potser un error del MHP Torra havia estat no donar tota la força possible a la Institució de Presidència, una de les tres institucions catalanes de més valor polític junt al Parlament i al govern, no recordo qui ho escrivia, em sap greu perquè considero que és una opinió i un anàlisi vàlid i m’agradaria esmentar-ne l’autor.

Per altra banda, potser va ser un error de càlcul jugar-se la Presidència, davant d’aquests impresentables de la JEC del sistema espanyol, per la ‘pancarta’ en defensa dels presos polítics catalans, que embrutant les mans de la Generalitat de Catalunya els manté segrestats en les mateixes presons catalanes?

Als escacs la ‘Presidència’ és el més important, protegir-la és el primer deure de tots i protegir-se és el seu primer deure com a bé primer del seu Poble. Als EUA hi ha allò del ‘Air Force One’ de les pel·lícules, … ‘protegir el President’. Recordo aquella vegada que el President en funcions, el Vicepresident Carod va abandonar el territori sense dir-ho a ningú per anar al País Basc, només va ser un dia però en aquest sentit va ser una irresponsabilitat, tot i que en aquell moment el ‘missatger de la Pau’, ben intencionat, va ser el President Català en funcions no pas el Vicepresident, encara que fossin la mateixa persona. Quan va tornar Maragall, devia ser de viatge, va destituir el seu soci de govern Carod. Allò ens va fer mal. La destitució del MHP Torra també ens ha fet molt mal i quan li van prendre l’acte de diputat també.

L’estat espanyol, sempre contra Catalunya, es noti o no es noti, probablement posarà pals a les rodes en tot el que es pretengui fer sense complexes en favor de la llengua, però, … és que tenim por? Ventura Pons en els esqueixos d’entrevista i enllaç que adjunto ens diu ‘la por és una mala companyia’, ell no n’ha tingut gens de por i en canvi sí que té les idees molt clares  ‘no és el català la llengua de Catalunya?’ ens pregunta.

Assegurar la llengua és anar a totes, amb respecte però a totes, no perdonar-ne ni una! sistemàticament, tots …, uns com Ventura Pons a la feina i al seu nivell de dignitat i competència, altres no abandonant o baixant de la llengua tan fàcilment o per que sí, altres perquè a partir de les properes eleccions s’hi hagin compromès políticament.

Assegurar el present i el futur de la Llengua Catalana amb totes les eines possibles i imaginables, tots els catalans, els nostres partits i institucions, el MHP President de la generalitat electe i al costat de tots i el primer de tots el Consell per la República i el seu President legítim MHP Carles Puigdemont.

Des de l’exili a Waterloo, des del ‘e-govern’, des del Consell per la República i demés entitats Republicanes que ja hem de desenvolupar, sí o sí, comprometem-nos primer de tot amb La Llengua, un gran pacte de tots els catalans, a l’uníson, amb totes les eines imaginables i per imaginar, un gran pacte per assegurar el Present i Futur del Català a tots nivells i en tots sentits.

Començant per aplicar les lleis d’etiquetatge i cinema, deu anys adormides en un calaix, quina vergonya! despertem-les ja!

Desvetllant TV3, vetllant per la cultura, escoltant el seu clam entorn la Pandèmia, doblant pel·lícules a manta*, estant al cas amb l’exagerada proliferació d’anuncis en castellà fins i tot a les webs catalanes. No baixar de la llengua i reivindicar i respectar i exigir els nostres drets lingüístics, al metge, als jutjats i allà on sigui.

Tasca, lluita, total i massiva, amb tots els nostres actius, per assegurar el Català, des d’ara, incansables, persistents.

Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC

—————-

PS1  TOTS JUNTS per aixecar la DUI i per assegurar el present i el futur de la LLENGUA CATALANA:   2.5 milions de vots lleials al 1r d’octubre per la DUI i per la Llengua

PS2 ‘Assegurar el català, recuperar el català, la nostra llengua, és també un assumpte de ‘Presidència’? És que tenim por?’

‘Assegurar el català és també un assumpte de ‘Presidència’? És que tenim por?’

PS 3 * ‘a manta’ llenguatge col·loquial potser? m’ha sortit així, avui corre tot tan de pressa, … que sembla que hagin passat segles de quan era més jove i es deia ‘a manta’ jo ho havia dit i ho havia sentit

PS 4  Esqueixos de l’entrevista a Ventura Pons per Montserrat Serra: (molt interessant llegir tota aquesta entrevista)

Ventura Pons: ‘Sóc català, amb mentalitat britànica i ciutadà del món’

Conversem amb el cineasta sobre el tancament dels cinemes Texas, els films en projecte, la situació política del país, sobre la mort

…

—En teniu 75, encara teniu corda. I en aquest temps, heu fet una feinada.

—És que el millor servei que pots fer al teu país és fer la feina ben feta. I no ficar-te amb camises d’onze vares.

…

… De TV3 no en vull parlar, perquè Actrius no s’ha passat mai per TV3. Això és la venjança de ‘mossèn’ Comerón, que era qui comprava les pel·lícules per TV3. Hi vaig tenir una enganxada per El perquè de tot plegat. I també amb qui era el director de TV3 d’aleshores, que després em va demanar disculpes. Jo he fet la meva carrera gràcies a TVE i Canal Plus, més que no pas gràcies a TV3. Per això dic que de ‘TV3, res de res’. Ara potser les coses canvien.

—Ara no tenen calés.
—Doncs que els busquin. Perquè la televisió és molt important.

—L’audiovisual català és a l’UCI.
—Sí, però les responsabilitats són compartides entre TV3 i l’Institut Català d’Estupideses Culturals (no d’Empreses Culturals). Perquè, és clar, jo tinc la llista de títols a què han donat suport, tant uns com els altres. I, a veure, la llengua de Catalunya no és el català?

—Haurien de prioritzar-la i no ho fan?
—Home! Tots els països ho fan. O som una llengua de segona? Jo he fet pel·lícules en català, n’he fet de bilingües, n’he fet una en andalús, n’he fet en anglès, però la llengua de Catalunya és el català. Passa que les meves pel·lícules en anglès, que és la meva segona llengua, quan van pel món són catalanes. Com els francesos, que fan molta producció en anglès, i hi donen suport, també.

—Anar a Anglaterra a catorze anys us va marcar. Quant de temps us hi vau estar?
—Jo vaig tenir una beca de l’Anglo-Catalan Society, que me la va proporcionar l’Arthur Terry i en Batista i Roca, l’oncle Tista. En Batista va ser qui amb divuit anys em va portar a conèixer el doctor Trueta. En Batista vivia a Cambridge i en Trueta s’estava a Oxford. Per cert, el llibre de la correspondència entre Josep Trueta i Pau Casals, que es diu Estimat doctor / admirat mestre, escrit i publicat per en Quim Torra, és molt interessant.

—És a partir d’aquest llibre que heu escrit el guió per a un nou film?
—Ja és escrit de fa temps, a partir del triangle Trueta–Casals–Chaplin.

—Chaplin?
—Resulta que l’oncle-avi d’en Joan Sala de Comanegra, el meu editor, que estava exiliat a Suïssa, era el xofer d’en Chaplin.

—Òndia!
—Sí. És que cada vegada que faig una pel·lícula, primer faig un màster. Perquè les pel·lícules fixen les coses i no et pots equivocar.

—Per no equivocar-vos, us documenteu molt.
—És clar. Sempre.

—I el llibre Estimat doctor / admirat mestre us dóna la idea per a fer el guió d’un nou film?
—Sí. Es dirà The Spirit of Catalonia, que és el títol del llibre que va escriure el doctor Trueta l’any 1941. Que no és el llibre d’un gran metge, sinó el d’un gran humanista. L’acció passa el 24 d’octubre de 1973, que és el dia que Pau Casals presenta l’himne de les Nacions Unides que li va demanar el secretari general de l’ONU. Aquest és el final, quan dirigeix l’orquestra i després pronuncia el famós discurs. I el que va passar durant tot aquell dia m’ho he inventat. Però tot el que diuen ho han dit en algun moment. Chaplin, la Martita, en Casals i en Trueta.

—Aquest és el film que vau començar el 2 de novembre de 2019 i que va quedar interromput per la pandèmia?
—No, aquest només és escrit i és en anglès. El que vaig començar… Mireu, molta gent em deia que per què no parlava de mi. Doncs parlo de la Clem.

—Qui és la Clem?
—Es deia Clementina Triadú i Grau. Era la dona d’en Sebastià, el nebot de la segona dona del meu avi. Perquè el pare va quedar orfe de mare amb vuit anys i l’avi es va tornar a casar amb la terrible baba Fina.

—I què tenia d’especial la Clem, que li dediqueu un film?
—Era descendent d’en Moctezuma. Quan ella ho explicava, tothom se’n fotia, menys jo. Em duia a la platja i em parlava de tota aquesta història i m’ensenyava els valors republicans. Era nascuda a Perpinyà. Parlava un català amb accent rossellonès.

—Aquest film és el que voleu que sigui una coproducció amb Catalunya Nord?
—Ja ho és. Ho farem amb una petita productora de Perpinyà. La pel·lícula és explicada amb una veu en off i tindrà versió en català, francès, anglès i castellà. A la catalana i a l’anglesa, la veu la posaré jo. A la versió francesa, potser en Sergi López. I a la castellana, en Mario Gas. I la Clem serà la Vicky Peña. I la música la farà en Quim Badia.

[És mig matí i la col·laboradora de Ventura Pons li porta un bon entrepà i un cafè. Això no pot fallar. Aquest moment ens trenca el fil de la conversa, que reprenem parlant de la situació del país.]

—No som un país petit, som un país mitjà, però no tenim un estat que ens defensi. Aquest és el problema. Un problema que no tenen ni els danesos ni els holandesos ni altres països amb una configuració demogràfica com la nostra. I la història és tenir un estat propi. A mi em diuen: ‘Tu ets independentista.’ I jo dic: ‘No, jo sóc català.’ I espero per al meu país el millor, que tinguem un estat.

—Heu estat una de les cares visibles del procés d’independència.
—No, jo he anat allà on m’han demanat. I, per cert, a molts llocs era l’única persona del món de l’espectacle. I sobretot del cinema.

—El món de la cultura ha estat poc visible en tot el procés.
—Perquè té por i la por és mala companya de viatge.

—Com valoreu el procés fins ara?
—És una pregunta molt complicada. Jo sóc una persona molt positivista, però veig que les enveges… No sé si interessa això que diré: jo tota la vida havia votat Esquerra, però ara ja no, perquè amb mossèn Junqueras no anirem enlloc. Perquè provoquen la desunió. L’altre dia va sortir en Cuixart per la televisió i ara resulta que Esquerra el volia boicotar. Però què s’han cregut!

—Sou cuixartista?
—No, jo sóc del país. M’apuntaré amb qui ho faci bé. Per ara, em sembla que en Puigdemont ho fa molt bé. Perquè la gent en parla poc, però la feina que es va fent internacionalment, que és on es juga el futur de Catalunya, és molt bona.

….

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!