Aquell “NO” gegantí a cap més guerra.

16 de febrer de 2023

0 comentaris

La Independència de Catalunya en favor de la Pau:

Aquell 15 de febrer, jo i molts berguedans també hi érem. La Plaça de Sant Pere de Berga estava plena de gom a gom, com en els dies de la millor Patum.

No era sols a Berga, eren Gironella, Manresa, Barcelona, París, totes les ciutats i pobles de Catalunya i d’Europa, de tots els continents, fins Sidney i més enllà. Tots amb un crit unànime “No aquesta guerra, no a cap més guerra!”

El carro de la guerra ja estava en marxa, no el van aturar!

Recordo, aquells dies previs, la imatge impactant d’una noia de quinze anys, iraquiana, plorant angoixada, en una manifestació contra la guerra a Bagdak, per a ella i els seus amics i familiars mai més res seria igual i ella n’era totalment conscient.

Aquella Campanya, contra la guerra, va ser la meva primera i darrera campanya abans de començar, amb la mateixa intensitat, el “Procés de Recuperació de la nostra independència” el 2000, quan varen néixer “Som 10 milions” i també l’embrió d’una Assemblea dels Països Catalans, després Catalunya 2003 de Pere Esteve, i el 2004 l’embrió de Catalunya Acció que començaria caminar el 19 de febrer de 2005 a Berga amb la primera conferència sobre l’Espoli que pateix Catalunya “No pagarem” Josep Castany, Juan Manuel Rodríguez i Santiago Espot.

Sempre he pensat que el president espanyol Aznar, en aquella reunió de les Açores, la va cagar, per dos motius prou importants, el primer amb les seves ínfules de grandesa fent possible una nova guerra, donant suport als EUA i a UK. El segon motiu fou que comprometent-se en aquell triangle de les Açores va haver de costejar-ne la seva part dels costos i des d’aleshores fins potser encara ara a l’Estat Espanyol li va arribar mensualment i puntual el rebut de la hipoteca dels “Tomahawk”. Si us en recordeu en aquell moment desaparegueren les excavadores de les carreteres i infraestructures espanyoles.

Fou una hipoteca que va debilitar Espanya, facilitant així la progressió de l’independentisme. D’aquella hipoteca Espanya no n’aixecarà mai el cap. Gràcies mister Aznar!

I nosaltres, els independentistes catalans, seguim el nostre camí i no ens distreguem, piquem i colpegen amb fúria el mur que ens esclavitza, no li donem ni suport ni contraforts, que cal l’esquerdem i el fem caure.

Reafirmem l’1-O, completem la DUI, disposem-nos participar la Conferència Nacional de l’independentisme civil unilateral, tan de bo el Moviment per a la Independència en surti reforçat, organitzat, coordinat, enxarxat, i amb nova saba, per a preparar persistentment l’urgent i necessari nou embat, per enderrocar el mur que ens empresona, colonitza, espolia i subjuga, tot preveient totes les possibles contingències.

Sí, aquella gran Manifestació, contra tota guerra, ens va fer més forts i més conscients del rol que ens toca viure als catalans, ser protagonistes i responsables del món, fer-lo més just, més amable, més lliure, … en definitiva menys talibà i molt més català!

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC.

PS1:

Vint anys, avui, del no a la guerra de l’Irac:

https://www.vilaweb.cat/noticies/vint-anys-avui-del-no-a-la-guerra-de-lirac/

Escolteu aquest Youtube:

PS2: Entorn del GOI – Grup Objectivament Identificable:

https://www.youtube.com/live/hFN7W6FpUMk?feature=share