Claudi Romeu ens fa arribar unes reflexions sobre les negociacions entre Euskadi i España que actualment porten a terme per trobar una sortida al conflicte que mantenen des de fa anys.
——————
OPINIONS (78) El Procés de Pau
El Procés de Pau ha acabat com el rosari de l?aurora, de manera inesperada i crec que amb errors d?interpretació per les dues parts. Pot semblar que cap dels dos pactants tinguin encara prou clar l?abast del seu paper, a deduir de la superficialitat amb que ambdues parts han jugat fins ara la partida.
Un Procés de Pau té una primera fase, en què s?ha de segellar un primer intent d?acostament, en principi obert a escoltar atentament els conceptes i visions de l?altre part. Aquesta fase ha fet pífia abans d?iniciar-se, segurament amb una evident manca de visió dels dos ponents.
Quin és l?objectiu previsible d?ETA en aquesta partida en que sembla que n?ha estat a més l?iniciador? Aconseguir una garantia per part de l?estat espanyol de que Euskalerria tindrà l?oportunitat de decidir el seu futur, sense condicionaments previs i estàtics per part del govern espanyol, segons decideixi lliurament el poble d?Euskadi, de Nafarroa i Iparralde. Tot això sense que tampoc ETA condicioni el futur polític d?aquest poble. Com a conseqüència, en aquest futur es decidiria la continuïtat o no de la pertinença als estats espanyol i francès. Aquest sembla un objectiu dissenyat per la mateixa ETA, en què la visió política d?aquesta entitat deixaria respectuosament la iniciativa al poble basc.
Fins aquí tot és correcte i a mi em sembla un objectiu noble, ben dissenyat i suficientment recolzat amb la seva renúncia indefinida d?abandonament de les armes. Ara bé, quin és doncs el significat de l?atemptat a l?aeroport de ?Barajas?? Sembla que desentoni plenament amb les esperances creades a partir de la declaració d?ETA del mes de març passat.
Quin era l?objectiu del govern de l?estat espanyol una vegada emesa la declaració d?ETA renunciant a la utilització de les armes de manera indefinida? Aprofitar aquesta nova possible situació, per tal d?esborrar definitivament el terrorisme què fins ara ha flagel·lat l?estat espanyol.
Objectiu prou noble, però en el que al meu entendre l?actual govern no ha sabut posar-se al nivell adequat, per la seva indecisió i per no tenir un ideari de llibertat suficient madur, per aportar a una trobada amb ETA en que els dos s?hi presentessin amb una obertura màxima política i ideològicament parlant. No es pot anar a una negociació d?aquesta índole, pensant que l?únic que ha de rectificar les seves posicions és l?altre ponent perquè la pròpia posició és completament inamovible.
De la interpretació que es dedueix per part de l?estat espanyol, jo en dic tocar el bombo, sense un ideari suficientment clar i fent ús de la seva ridícula prepotència com de costum. Així ningú anirà enlloc, ni s?avançarà en res si un dels dos creu que l?equivocat és sempre l?oponent, ja que ell no ha de variar ni un mil·límetre els seus posicionaments.
Aquest és el gran pecat de l?estat espanyol, que no vol reconèixer que ell està sobre una dinàmica completament negativa, al no reconèixer que ETA és un moviment (encara que armat) d?alliberament nacional basc i que aquest darrer objectiu és sens dubte el causant de la seva lluita.
Si l?estat espanyol no es presenta disposat a la renúncia del seu pecat històric de submissió i ocupació d?altres nacions per la força de guerres completament injustes i inadmissibles, no haurem avançat res en el camí de la pau. Aquest és el previsible inconvenient al què l?estat espanyol se li pot atribuir plenament la culpa, per la seva impenitència completament inadmissible per part les altres nacions, com també es produeix en el cas de Catalunya. Amb les pretensions espanyoles és impossible parlar de res i sols deixa com a únic recurs a les demés nacions l?enfrontament polític, plenament amb recursos pacífics, però enfrontament absolut en qualsevol cas. I així ho tindran pel seu tancament en si mateixos en què ells pretenen utilitzar la prepotència amb tota la seva ?arrogancia e hidalguia?.
I aquest pot ser el motiu pel que ETA ha mostrat la seva impaciència en veure els espanyols tan poc disposats a dialogar durant nou mesos. Tancats en solament escoltar i exigir a ETA un monòleg de renúncia de tots els seus posicionaments. Aquí és on podem dir sense equivocar-nos, que realment ?Spain is diferent?, amb el pitjor i més negatiu sentit d?aquesta afirmació.
Que fotin el què vulguin, nosaltres els catalans ja en tenim prou i massa amb els tres-cents anys de intentar entendre?ns amb aquesta gent!
Claudi Romeu, gener 2007
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.