L’exemple ‘Churchill’ de com encarar-se amb Espanya.
No m’agrada gens que Puigdemont no es presenti com a capdavanter i que el segon de la seva llista no sigui el veritable candidat a MHP de la Generalitat sotmesa a l’estat actual. Alguns comentaris parlen de Puigdemont i ‘el seu equip’ molt bé, molt resilient, però no em serveix, penso que si Puigdemont no es presenta com a capdavanter és una manera clara, amb pretensions de dissimulada, d’instal·lar ‘JUNTS’, quatre anys més en la retòrica també autonomista. Diferent d’ERC però en realitat exactament igual. Sí no és ell el capdavanter la divisió defensada-provocada en tot moment per ERC guanya en tots sentits. Aleshores Primàries i fins i tot Força Catalunya i altres prenen sentit. Al final, això ja està assegurat des de fa temps, estem sols, hem de continuar sols aquesta lluita d’alliberament, hi estem condemnats, desaprofitem una i una altra vegada la forca de la unitat i de la dignitat. És més fàcil cridar al desert ‘2,5 milions de vots lleials al 1r d’octubre’ i ‘Assegurem la Llengua entre tots, poble, linguïstes i polítics, amb un gran pacte de país, actuant tots a l’uníson sistemàticament i amb persistència’. Seria més fàcil cridar, però al desert català no hi ha qui escolti.
Probablement jo estic equivocat i Junqueras i Puigdemont saben més bé el que ells fan.
Us demano a tots que cerqueu Força Catalunya a la xarxa i els doneu suport amb el vostre pre aval perquè almenys puguin presentar-se pel 14F, no us demano que els voteu, de moment només us prego que els avaleu.
Santiago Espot és per mi l’exemple ‘Churchill’ de com encarar-se amb Espanya i com encarar-nos al cagalló penjant que porten tants dels polítics que hem de suportar, i així poder caminar decididament cap a la nostra anhelada independència.
Ai las! Waterloo també està adormit, despertem-lo si podem!
Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC
Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!