Emigdi Subirats i Sebastià

Escriu un poema que bese l’oloreta de romer,/ el verd plata de l’olivera,/ la flor blanca de l’ametller,/ la punxa de la romeguera,/ la preciosa flor del cirerer./ El roig sagnant de la rosella,/ el sarment del cep més vell,/ la pols del batre a l’era,/ l’oloreta de romer.
Vaig entrar en contacte amb la incipient obra de Vicent Pellicer a finals de la dècada de 1990 a través de la seua vessant poètica, carregada de sentiments envers la natura, la qual retratava amb versos emotius i fàcils de memoritzar. Ell era un dels membres d’un grup d’aficionats a la poesia, Els Trobadors de l’Ebre, que publicaven anualment un recull que servia per a fer un tastet de llurs versos. Professor de català per a adults i excursionista esponerós, amb el pas del temps se’ns ha descobert com a: escriptor costumista, contista, poeta, fotògraf i activista cultural.
Va veure la primera llum al poble de Valldealgorfa, al Baix Aragó. Als nou anys va fer cap vora el tram sud de l’Ebre amb la seua família. Ja com a un jesusenc més, ha esdevingut un dels divulgadors més polifacètics de les comarques centrals dels Països Catalans a través de rutes guiades molt ben elaborades, publicacions bellíssimes, exposicions acurades, conferències didàctiques, poemes encisadors, narracions de vida, llibres d’itineraris i fotografies carregades de talent i d’amor a la natura.
Plegats hem pogut compartir tot un seguit d’activitats culturals per a la remembrança. La pionera col·laboració va tindre lloc a la Fira literària Joan Cid i Mulet de Jesús de 2007, any en què es commemorava el centenari del naixement de l’escriptor que dona nom al certamen. Va ser un altre esdeveniment literari immens per la gran qualitat dels actes durant els dotze mesos de l’anyada. Vam portar a terme una recitació del poemari Roses Blanques (1934) de l’il·lustre intel·lectual davant de la seua tomba al cementeri de Jesús.
Posteriorment, tres anys després, vaig tindre l’honor i l’orgull de traduir la seua obra Terres de l’Ebre, vida i colors, a la llengua de Shakespeare. Es tractava d’una mena de guia carregada de belles fotografies per encoratjar a visitar l’antiga terra ilercavona.
També he pres part en nombroses de les presentacions dels seus llibres en poblacions diverses, durant les quals he pogut combinar l’explicació poètica per tal de fer cinc cèntims d’unes publicacions impecables a causa de la bellesa que traspuen. A la vegada, hem tornat a recitar junts en un llarg nombre d’ocasions en tota l’amalgama de certàmens literaris que s’organitzen arreu de la nostra menuda república de lletres.
El Port, el nostre massís estimat, ha trobat amb ell son gran retratista per mitjà de tota una amalgama de títols com: Les fonts del Port; Contalles del Port; Port endins; El mas de la Franqueta; A peu pel massís del Port; Caminades pel massís del Port: emboscades de tardor meravellosa: el Matarranya, la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat; Endevineu els ocells: el delta de l’Ebre, la Plana i el Port; Paisatges de l’Ebre: el delta i el Port; El massís del Port: de font en font; El massís del Port, el plaer de l’aventura; El massís del Port, bellesa insòlita; a part d’altres obres on inclou la seua descripció al costat dels retrats a la terra de l’Ebre en el seu conjunt. Mai no oblida el Delta tampoc!
Un altre fet a destacar, i no menor, és que l’any 2010 va rebre el premi Compromís en reconeixement a la defensa del català com a eina de comunicació, com a exemple de fidelitat a la llengua de la terra, tan necessari per al futur d’una llengua minoritzada i amenaçada com és la catalana.
Dissabte 25 de novembre, presentava el seu darrer llibre Vida a l’Ebre en l’impressionant baluard templer que és el Castell de Miravet. Aquesta obra porta com a subtítol Parlo d’un riu mític i remorós, el poema d’un dels grans genis de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX i principis de l’actual, Gerard Vergés i Príncep (Tortosa, 1931-2014). Hi ha inclòs la traducció meua a l’anglès d’aquest himne poètic: I’m talking about a mythical rumbling river, que s’endega amb aquests versos:I quite often remember my childhood’s sweet/ secret rumble of water./ I’m talking about a green immense Delta;/ I’m talking about thousands of ibis in flight/ (like living specks of whitest snow)/ And the pink flamingo (the intimate rose/ of an almost discerned girl’s breast).
Publicat per l’IDECE per tal de commemorar el trentè aniversari de la seua fundació, es tracta de tota una meravella per als sentits, atès que l’autor va poder fer plasmar tota la seua inspiració en unes bellíssimes fotografies que il·luminen la retina humana en retratar la vida al costat d’una fontana carregada de bellesa. Quin llibre més bell! No cal dir que ens trobem davant de tot un ambaixador de la bellesa nostrada, el qual encara té molt camí a recórrer que de ben segur que ens farà gaudir dels seus llibres exquisits. Tot un orgull territorial!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!