Emigdi Subirats i Sebastià

Que dolç el moment del Barça actual!!! As sweet as sugar… L’entitat blaugrana està vivint el moment més espectacular de la seua història, que ens permet romandre dalt d’un núvol setmana sí setmana també. Des de l’eufòria al màxim com a culè, és allò de permetre’s llençar les campanes al vol i emborratxar-se d’èxit. Durant les darreres temporades, podríem recitar la bíblia en blau i grana quant a grans victòries futbolístiques, mentre la imatge del Pep team  ha meravellat el món sencer. Molts cops hem comentat que falten adjectius per descriure la qualitat humana i esportiva d’un equip forjat a la Masia, que compta amb els noms més rellevants del futbol actual: el millor equip dels que es fan i es desfan… 
La setmana passada vam veure coronar com a campions de copa l’equip de futbol sala. Aquest esport m’encanta. A Campredó hi té llarga tradició. Personalment vaig dirigir un equip, que també jugava molt bé, de la meua acadèmia ampostina Nessie School, que ens va donar moments igualment molt dolços. Quant a la lliga professional, m’hi vaig afeccionar a través d’un equip de casa, el  Benicarló. Ara podem comprovar una magnífica feina feta a can Barça, que ha format una plantilla molt competitiva, i que ha esdevingut la cinquena secció professional del club, i la darrera gran aposta quant a seccions. Ens va donar una gran alegria contra un dels clàssics de la divisió d’honor, El Pozo murcià, i les expectatives futures són francament esplèndides.
Quant a l’equip de bàsket, què hem de dir? L’any passat es va coronar rei d’Europa, de manera molt meritòria, i va esclafar literalment a la copa  l’etern rival. Enguany s’ha fartat de derrotar-lo igualment, i es corona campió de copa allí dins a la messeta, davant d’una cara de Florentí… feta tot un poema. La plantilla és senzillament espectacular i els resultats que s’estan aconseguint genials. Quan escric sobre bàsket, no puc oblidar fer esment dels meus grans mites de joventut: Epi, Sibilio, Solozábal, Jiménez, Norris, De la Cruz… Una altra plantilla memorable que només va topar amb un obstacle veritablement insalvable: Kukoc, un croata senzillament out of this world, que ens va barrar el pas a molts títols europeus i a marcar una època amb el seu equip (el qual va canviar de patrocinador uns quants cops!!!).
Des de la rauxa, aniríem escrivint ratlles i ratlles titllant-ho tot de color… blau i grana. El seny català ens demana calma i relaxació, i xafar de peus a terra. Ens fa saber que aquest període triomfant algun dia s’acabarà, i ens tocarà tornar a tenir decepcions i sofrir. Segur… Segur que arribarà el partit en què perdrem contra els messetaris, en bàsket i en futbol. Però estem vivim un moment històric, que cal gaudir d’allò més, ja que ens ensucra l’ànima i és, senzillament, irrepetible. Ahir un cop més: victòria catalana i impotència espanyola…
1899 neix el club que porto al cor… Futbol club Barcelona…