Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Fa un temps només solia llegir el diari Marca després d’una derrota sonada d’aquells de la messeta o de la roja, quan aquesta solia donar-nos tantes alegries a molts/es catalans/es. Recordo, en particular, que me’l vaig comprar quan era molt jovenet per llegir la crònica del famós 5-0, made in Van Basten, que els va impartir el Milà de Sacchi el 1989. També després de l’espectacular gol del ‘gran’ Amunike amb Nigèria contra els rojos al mundial de 1994. Poca cosa més, no he tingut costum de llegir diaris d’allà a Espanya, ni esportius ni d’informació general. De vegades, ni tan sols la curiositat de fullejar-los.
He de confessar, però, que fa uns mesos m’he viciat a llegir el Marca digital. I és que l’estil suposadament periodístic que tenen em fa riure d’allò més. La conclusió que hi trec és que no suporten el seu estat de segona fila actual, i per això són capaços d’escriure tota mena de disbarats des de l’enveja i l’esperit xulesc tan típicament messetari.
Doncs, encara més… Ara resulta que he agafat un altre vici: escoltar al cotxe Ràdio Marca. No ha estat casualitat, és que aquesta emissora ha agafat la freqüència d’una altra que tenia sintonitzada. No l’escolto molt sovint, però algun cop hi tinc la temptació, ho reconec. Doncs ahir a la tarda, em vaig fer un altre tip de riure escoltant-los. Al programa de les 5 de la tarda, durant el qual feien una suposada anàlisi futbolística, van treure fel per la gola. Van destruir el gran enemic del Marca, Manuel Pellegrini. La de coses que van arribar a dir del pobre entrenador!!! Van continuar, doncs, amb la seua habitual ridiculització d’un professional, l’odi cap al qual no s’entén. Ja li van fer el llit quan seia a la banqueta messetària. La històrica nit que l’Olympique de Lyon els va enviar cap a casa, van posar un titular on ells feien fora Pellegrini cinc minuts abans d’acabar el partit, en un intent de manipulació periodística ferotge. Apart, les lloances cap al malcarat portuguès eren d’un pelotisme.
De la premsa esportiva catalana només m’agrada El 9 esportiu. Hi ha un diari barceloní que va dedicar-se durant un parell d’anys a escriure una mitjana de 3 articles diaris contra Laporta, per interessos econòmics i de poder seus. Però aquest estil ranci dels periodistes messetaris és una prova de nul·la professionalitat.
Un company campredonenc, que viu a Barcelona, em comentava una vegada que quan conduïa per la capital catalana sempre escoltava aquell suposat periodista aragonès que treballava a l’emissora dels bisbes, la que promovia concòrdia i germanor entre la ciutadania… Diu que era la seua millor manera de despertar-se davant del nou dia… A mi, m’està passant una cosa semblant amb aquest suposat diari esportiu… que em fa veure la llum de tantes coses.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Espero que aquesta malaltia que estas passant sigui temporal! Si t’enganxes molt de temps, acabaras malalt de veritat.
Un consell; deixa’ls correr, ni premsa rosa, ni osties de les programes parides a la tele, i molt menys la premsa del Real Madrid!!
Aquesta emissora que no nombres i que tenies sintonitzada on ara tens Radio Marca és la SER, no cal que te’n dones vergonya, home. Ara esta al 95.7, ja l’has memoritzat ?
Més seriosament, a mi em passa el mateix amb altres programes ( segur que ara deus pensar que acabaré dient….de Catalunya, pos no ) ….de la radio i televisió espanyola ( Deu n’hi do la putada de la tdt ). Dis-li Intereconomia, Veo 7, la 10 etc. Ara, no hi ha res millor, per a refermar-te en els teus sentiments i posicions ideològiques que escoltar-los. Per altra banda, “els amics” ja saps el que pensen, i escoltant als “enemics” , paradoxalment, reconforta i alleugera. Per què creus que et segueixo tant ? És broma. També cal dir que no es el mateix ( ni molt menys ) la tertúlia de EL gato al agua que la de la Sexta2 i les dos son de la messeta. Ara, si som honestos, parlant de futbol, jo, a emissores i premsa d’aquí també he sentit i llegit com es defensaven gols i penals que mai havien existit.
En general -no sempre- el que passa es que els mitjans de Madrid fan els programes com si nomes s’adrecin a la capital o com a molt a la comunitat, sense tindre en compte que, qui els escolta quan es tracta d’emissores o teles estatals, son persones de tots els colors, opinions, llengües i singularitats. No és menys cert que a Casa nostra passa si fa o no fa, la diferencia definitiva, però, és què el que es diu aquí, queda aquí i va dirigit als d’aquí.
De totes maneres hi ha algun senyal, pel que fa al futbol al menys, què no es del tot negatiu. Anit mateix a Punto Pelota debatien sobre si avui volien que guanyes l’Arsenal o el Barça, això, fa uns anys, era impensable, al menys públicament i amb la boca grossa. L’argument, per suposat, era que si es jugava contra un equip estranger, havia de guanyar l’espanyol sempre; alguna cosa em avançat, al menys en separar les coses i acceptar que un pot ser del Madrid i voler que perdi el Barça ( com al contrari ) sempre, encara que jugui contra un equip estranger. Tot i saben que, per a tu, quan el Barça juga contra el Sevilla, ja ho fa contra un estranger, però aquest és un altre tema.
Tornant a Punto pelota, l’altre dia feien una enquesta ( sempre a traves d’SMS, això sí ) per saber qui era el locutor que millor retransmet els partits de futbol, pos bé, sorpresa, tot i que, com és lògic RAC 1 no s’escolta fora de Catalunya, Josep M. Pou, era un dels candidats proposats i fins i tot va estar a punt de guanyar, en canvi no estava Puyal. No sé si va ser una picada d’ulls als espectadors catalans, que en som molts, o interessos d’empresa Intereconomia/Godo ” vaya Vd. a saber ” . De la mateixa manera que, mentre aquí ens anem discutint, Lara tenia ( no sé si encara els té ) els ous als cistells de l’Avui i La Razón….. Quins ous.
Tot això és puta mala gent, escòria espanyola. No val la pena ni llegir-los, ni sentir-los. Si no és per comprovar el seu estat de ràbia, que això sí que alegra els sentits. ells dónen una imatge lamentable, de mala educació, pedanteria, no saber perdre, mal joc, malbaratament de diners i, a més, per a joia de tots els catalans, els ho surt tot malament. Perquè no hi ha cap equip al món que hagi malbaratat més recursos, també públics, i treure’n més mals resultats. Són espanyols, curts de gambals, no ens ha d’estranyar que els vagi tot tan malament i que es roseguin la roba d’enveja.