Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

29 de juliol de 2010
28 comentaris

Sense “corridas”, els catalans som bastant més civilitzats

El Parlament català va decidir ahir abolir les “corridas” a part dels Països Catalans. És una notícia especial, a celebrar, ja que els diputats i les diputades aposten per acabar amb un espectacle sanguinari i aberrant. Un dia de plena satisfacció, llavors, sobre el qual hi ha hagut molt de ressò a la premsa d’arreu del món: Al Jazzira, New York Times, Libération… Els espanyols hi han posat cullerada, faltaria menys!!!  La pepera Camacho ha promès fer una llei allà a la messeta que ens obligarà a passar per l’adreçador. Les solucions made in Camacho sempre arriben via messeta endins. I se’n sortirà, ja que l’amo espanyol imposarà criteri sanguinari, i ja se sap: l’amo és l’amo!!! El ciudadano Ribera, al qual li ha dimitit tot el partit menys ell, va parlar en la llengua dels veïns de ponent i, pel que vaig entendre, convidava tots els diputats i les diputades a fer-se vegetarians/es. Aquest xic, aquell que ensenyava part del cul i la titola en campanya electoral per demostrar el guapo que era, viu de l’autoodi permanent i té un nivellet no apte per a conversa de pati de col·legi. Usant una expressió valenciana molt de la terra: que se’n vagin a fer la mà juntets!!!
Quant al president Montilla, afirmà que hi votà en contra perquè “creu en la llibertat”. Mare de Déu de Solicrú!!! La llibertat de matar un animal de la forma més cruel!!! És que tenim uns polítics… És que el mot llibertat s’usa d’una manera!!! Com diu un grup del feisbuc: Si les “corridas” són cultura, el canibalisme és gastronomia… Senyor president de la Generalitat de dalt, vostès són la gent de seny? Vostès són la gent de la mesura?
Allà a Espanya s’han cabrejat de debò. Aquella gent no-nacionalista i no-identitària han vist de nou perillar la sagrada unidad de la patria que és una unidad de destino en lo universal, made in Tribunal constitucional. Unitat de destí que és una aposta de psoecialistes de pes com Guerra i Bono, al mateix nivell que qualsevol feixista… Mira si són poc identitaris, que don Francisco Camps de golf, president de la Generalitat de baix, afirma que les “corridas” són una ‘festa excepcional i una tradició que uneix tots els espanyols’.
Les “corridas” són espectacles cruels que converteixen la mort d’un animal en una suposada festa. Ára bé, són la festa nacional d’allà a Espanya i ha de ser declarada “bé d’interès cultural”… Si això és cultura…
Avui els catalans i les catalanes ens hem aixecat amb una miqueta més de dignitat… Fixem-nos en la humanitat que desprèn el següent escrit ( a tot no se li pot dir poema!!!).

LA CORRIDA

Es domingo, un soleado día
para ver como muere el toro.
Miles acuden a una corrida,
con un brío altamente sonoro.

El estadio parece de fiesta
y con tanta gente me acaloro.
Podría estar durmiendo siesta,
pero vine a acompañar al toro.

El torero baja de un caballo
y agita fuerte un capote rojo,
todos gritan, yo mejor me callo,
pues mi ánimo se halla en deterioro.

Y corre el animal, muy asustado
para poder verlo me incorporo.
¡Olé! fuerte todos han gritado,
entonando cánticos en coro.

La bestia está muy enfurecida
un pésimo futuro le avizoro.
Y entre tanto grito y la corrida
perturbado me irrito, me azoro.

No existe lugar donde escapar,
se pone rojo el suelo incoloro,
a la faena se deberá enfrentar
con dolor, ignominia y desdoro.

¡Qué sacrificio el de este animal,
creación de Dios a quien adoro!
Otra condecoración para el torero.
Y el frigorífico con más carne de toro.

 PD. Em queda parlar dels correbous ebrencs… Una altra ocasió, aquí al bloc sempre parlo amb claredat d’allò que opino. També a les Terres de l’Ebre ha d’haver llibertat per opinar clarament sobre qualsevol tema. Avanço… no sóc contrari als correbous, altra cosa són altres espectacles relacionats amb ells i també amb tradició…

Un vídeo ben significatiu per acabar: http://www.youtube.com/watch?v=qkKfe7yPixk

  1. Ahir va ser un gran dia per a Catalunya,

    en primer lloc perquè els vam tornar la pilota, tot i que d’una manera massa light, al trio de la Maestranza.

    En segon lloc, i lo més important, perquè al demostrar davant de tota la premsa mundial, que en aquest assumpte, Catalunya no és Espanya, donem la imatge internacional de què som un país molt més civilitzat que els garrulos (majoritaris) que hi ha més enllà d’Almansa. I això només pot ser bo per a Catalunya.

    Finalment, m’agradaria citar a n’aquell gran independentista i pacifista que es deia Mahatma Gandhi: “La grandesa d’una nació es pot mesurar per la forma en la que tracta els seus animals”. No hase falta desir nada más…..bueno, si! A partir d’ara, corrides de bous només dins de les vaques!

  2. Si presumim de civilitzats ser favorables als correbous no és un exemple gaire clar. No cal prohibir res però, si el fet que no es mati el bou i que no sagni ja significa que l’animal no és maltractat, que no pateix, és no voler veure les coses.

  3. Com pots imaginar, m’alegro i MOLT que es prohibixein les corrides de bous, toros, braus (cada u diu una cosa  a tele) – encara que no entenc en absolut perque la majoria de la PSC va votar en contra de la prohibicio …
    …. pero també  com pots imaginar, crec que el proxim pas ha de ser els correbous. Tal com deia Manel Zaera al seu bloc, el primer pas es reconeixer la veritat i despres decidim que volem fer. I la veritat es que (crec jo, i crec que es cientificament demostrable) els bous pateixen, que sufren maltractaments. No cal amagar-se amb “normes de bona conducta”, si la gent, i els partits, realment volen continuar amb els bous, han de admetre “els bous pateixen pero el meu gaudir es mes important per mi”, i aixi almenys estariem debatint sobre una veritat.
    Si, es una tradicio, pero hi ha tantes, i tantes que s’han perdut o canviat.
    Si, forma part essencial de la festa per molts de pobles, pero es podria consultar als pobles on no es fan, com munten les festes – crec que a Tivenys, Miravet,… fan unes festes molt bones sense bous.

    En fi, pero, reconec que no potser una prohibicio de avui per a dema, si en un poble la meitat de la gent hi està a favor – pero, i l’educació? Igual com amb els habits de fumar, perque les autoritats no monten demostracions reals de que els passa als bous en una exposició per a que fessem la reflexio si aixo es el que realment volem ….

    Bé, avui alegria, pero queda molta feina per la proteccio dels drets dels animals (i dels humans, deu-n’hi-do!!)

  4. Pos bé, si em punxen, no em treuen sang. Com es pot, des de posicions defensores dels països catalans, atacar, insultar, menysprear i ignorar a tota l’aficio del Pais València als bous. Que son aquests, espanyolistes, antivalencians, anticatalans, valencianistes, o simplement animals, com els bous que maten? Deu ens en guard que tinguessis a les teves mans la possibilitat de fer els titulars d’un diari. Els de la caverna mediàtica serien nens.

  5. Abans que res vull deixar clar que no m’agraden les corrides de toros, i pel que a mi respecta es poden deixar de fer a Catalunya i a la resta d’Espanya ara mateix. No he anat mai a cap corrida, ni crec que vagi…

    Però en fa fàstic la gent que van votar a favor de la prohibició per raons anti-espanyoles. Al menys tu no t’amagues, i reconeixes obertament que la teva alegria es deu al teu anti-espanyolisme més que al teu amor pels animals, cosa evident per altra banda, ja que no més fa falta veure el teu lustrós aspecte per a adonar-se que no ets precisament vegetarià, i que no pateixes gaire pensant en els pobrets animalets cada vegada que t’has de cruspir una bona graellada.

    Te’n fots del ciudadano Rivera, quan darrerament ha deixat ben clar que independentment de la seva ideologia, es un del polítics que parla més clar i català. I té tot el dret a parlar en castellà, la llengua més comuna dels catalans. Deus tenir enveja del seu cos, i per això menysprees el seu nivell intel·lectual, con si tu, un simple professor d’angles, i poeta pedani, fossis un Déu de la cultura…

    Tu i els teus no voleu les corrides perquè, erròniament penseu que és un costum no-català, de la mateixa manera que voleu eliminar les províncies, nó perquè siguin bones o dolentes, sinò perquè son “espanyoles”…
    Ara voleu imposar les “vostres” vegueries, però em sembla que ho teniu una mica magre, afortunadament.

    A veure si la gent treu el seu seny, i a la tardor us foten fora del govern, que ja porteu massa anys manant i ja us surt la vena “chequista”.

    Ara si tens collons, publica-ho, i sinó, tant m’hi dóna, perquè ja l’has llegit…

  6. Emigdi,

    que publiquis els missatges que et deixen els trolls al teu blog, tu mateix. Però un cop han buidat el pap jo no els seguiria la beta: no els contestis i punt; ja es cansaran.

    Una abraçada,

    Roger

  7. Amb tots els respectes, Emigdi, sé que algun comentari et treu de polleguera, i després, jo diria que en fas un pel massa, però bé, què sigui amb major o menor mesura, és cosa teva; de totes maneres hauries d’acceptar, per exemple, que el fet de l’aclaparadora afició que existeix al País Valencià pels bous en general i “la fiesta” en particular, és un fet difícil de pair i d’explicar des d’un punt de vista com el teu que defensa la unitat territorial dels països catalans. Ets tu qui atribueix un grau superior de civisme o civilització a Catalunya pel fet d’haver abolit ( curiós, segons qui no diu prohibit ) les corrides de toros, ergo, qui no ho fa, dis-li espanyols, dis-li valencians, son menys cívics o estan menys civilitzats.
    Una altra cosa que fa mal al més elemental sentit comú i la intel·ligència més minúscula  és la continua referencia a la generalitzada ignorància dels veïns espanyols. Home, per Déu, que a Espanya ( entesa com a veïns ) a més a més de toreros hi han premis Nobel, científics i escriptors de renom, algun que altre astronauta, es fan trasplantaments de primer nivell i pioners………..Jo, t’ho dic sincerament, m’emprenyo molt quan sento que des de fora algú ens menysprea, insulta o ens tracta d’ignorants als catalans. Entre altres raons, perquè no hi ha cap poble que sigui mereixedor, aixi, en general, d’un tracte tant injust.
    Tu sabràs, però jo, si digues o fes segons quines asseveracions tant excloents i categòriques d’altres cultures, d’altres països, em sentiria malament en mi mateix, per insensat, prepotent i pedant.
    Ara, com deia aquell: cadascú és “cadasqual”.
    Al final no he parlat de bous ni corrides, que és del que anava l’apunt, però es igual, al cap i a la fi, aixo no deixava de ser una excusa per parlar del de sempre: Catalunya/Espanya.

    Per acabar voldria dir-te que nomes que t’hi fixes una mica veuràs que jo no t’he etiquetat ni he posat cap adjectiu a la teva idiologia o pensament. Nomes he dit que defenses els Paisos Catalans, cosa sabuda, per altra banda. Per tant pregaria que a mi no me’n posis cap d’etiqueta. Si vull, ja me les posaré jo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!