Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Al llarg de la meua vida, a causa del nom que decidiren posar-me els meus pares, he hagut de respondre en nombroses ocasions a l’original pregunta: D’on ve aquest nom? Acte seguit he de passar a deletrejar-lo i a explicar que no és Emili i perquè me’l varen posar. Els meus pares eren treballadors temporals i passaven molts mesos de l’any al poble de Soîssy-sur-école, a la regió parisenca, on treballaven als camps de la remolatxa de sucre. Em volien posar un nom d’origen italià, Enio (nom del fill d’uns companys emigrants al mateix poble), que no estava al santoral, llavors el capellà s’hi negà i el meu pare va buscar un nom estrany que hagués de ser acceptat pel senyor rector. 
M’ha interessat conèixer la història del sant al qual dec el nom, que no m’ha deixat mai passar desapercebut enlloc (ni a l’institut, ni com a blocaire, ni com a escriptor amateur, ni en l’àmbit de la política). A Itàlia és altament venerat (santo Emidio), sobretot perquè se’l considera advocat contra els terratrèmols. Per la mateixa raó, el seu culte s’ha popularitzat molt en els darrers anys a les ciutats de Los Ángeles i San Francisco, zones on també es succeeixen forts i freqüents moviments telúrics. Si ens atenem a les actes, Emigdi era un alemany orginari de Treveris. Després de la seua conversió al cristianisme, es va traslladar a Roma durant l’època del Papa Marcel I. Tenia molta fe, com a exemple, Emigdi va entrar en un temple pagà i va tombar una estàtua d’Esculapi, la qual cosa va enfurismar tant els pagans que el Papa Marcel I per a protegir-lo el va ordenar sacerdot, el va consagrar bisbe i el va enviar a evangelitzar el territori d’Ascoli Piceno. Allí va treballar el sant amb gran èxit i va aconseguir nombroses conversions. Va ser decapitat durant la persecució de Dioclesià, juntament amb els sants Eupol, Germà i Valentí. La festa del santo Emidio se celebra a Italia el 9 d’agost, però també en altres dates segons les diverses tradicional locals. El santoral als Països Catalans el situa el 5 d’agost. Com a curiositat, les ciutats de la Seu d’Urgell, Reus i Guardamar tenen un carrer amb aquest nom. Em fa gràcia que el darrer poble de parla catalana el tingui.
Només he conegut un Emigdi en la meua vida. Va ser a Móra d’Ebre, l’any passat durant la celebració de la Fira del llibre al mes de juny. Ell havia vist el meu nom en el torn de presentació de llibres, i li va demanar al president de la fira, l’amic Albert Pujol, que em presentés. Posteriorment ens vàrem tornar a trobar en el lliurament del premi Artur Bladé al novembre, ja que ell és fill de Benissanet. Sé també que hi havia un Emigdi que era regidor de Xerta (Baix Ebre) per CiU durant el passat mandat municipal. Si algun lector coneix algun Emigdi més, li agraïria que m’ho fes saber.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens a Emigdi August Santamaría i Martínez, del segle passat, polític i escriptor valencià (Elx, Baix Vinalopó, 1829 – Vallecas, Madrid, 1882)
Sobre els noms et puc dir que jo vaig tenir un oncle nascut a la provícia de Jaén, que va ser “batejat”, per dir-ho d’alguna manera, durant aquells anys dificils, com a Lenin i li van tenir que canviar el nom per José, però li deien Pepin.
Coses dels registres, dels capellans, del santoral i de l’obligació de tenir un nom “com cal” i una d’arena.
Salutacions Emigdi i si en trobo més t’ho diré. M’agrada el món dels noms i dels cognoms.
JA