Emigdi Subirats i Sebastià

Xavier Mas Craviotto va nàixer a Navàs el 1996. És novel·lista i poeta. EStudia filologia catalana a la Universitat de Barcelona.
*És conegut sobretot per haver estat l’escriptor més jove a guanyar el premi Documenta de narrativa, l’any 2018, per la novel·la La mort lenta i la primera edició del premi de poesia Salvador Iborra per Renills de cavall negre.
* També ha guanyat altres premis literaris, com ara el Gabriel Ferrater d’Òmnium del Baix Camp amb el poemari Phosphorus i Hesperus i el Pepi Pagès de Granollers amb El roure.
* Modera clubs de lectura juvenils.
* És cofundador de “Com ho diria”, una plataforma digital especialitzada en l’argot juvenil del català col·loquial, i durant dos anys ha col·laborat amb el Centre de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB) gràcies a una beca de col·laboració.
* Als 17 anys va quedar finalista del Premi Literari Jordi Sierra i Fabra de l’estat i Llatinoamèrica i, des d’aleshores, ha guanyat una quinzena de premis de narrativa i poesia

Obra
Novel·la
* La mort lenta, L’Altra Editorial (2019)
Poesia
* Renills de cavall negre (2019)
* Premis i reconeixements: 2017 — Premi Gabriel Ferrater d’Òmnium Cultural Baix Camp per Phosphorus i Hesperus 2018 — Premi Documenta de narrativa per La mort lenta 2018 — Premi Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra per Renills de cavall negre. 2019 — Premi Tinet per Geografies de l’absència

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Xavier Mas Craviotto ens llegeix en veu alta un dels seus poemes de “Renills de cavall negre”, un poemari fantàstic que va guanyar l’any passat el Premi Salvador Iborra de poesia.

Gaudiu escoltant aquesta meravella de poema tan ben recitat: @xmascraviotto @EscriptorsAELC pic.twitter.com/v5o3F5GSRj

— Viena Edicions (@Viena_Edicions) March 25, 2020

Cus-me
Cus-me el trau per on escup
el cos tota la set. tota la fam.
una clivella mutilant-me
aquest plaer com una fam.
com una set tan llarga
i densa. clivellant-me
cada anhel apuntalant-me
aquest desig si pesa massa.
cus-me aquest vell trau
a cops de fe a cops de cos
sacrificat a cops de crist
sacrificat. la ferida és un deu
per on s’escup tota la fam
d’aquest cos meu. aquesta fam
com un pecat cosida a punts
expiatoris d’oració.
com el pecat de tenir nom
de tenir sang com el pecat
de tenir fam o de ser jo.
cus-me el trau per on escup
el cos tota la set. tota la fam.
cus-me a mi que soc la fam
que soc la carn i soc la pell
esbatanada. soc el crim
i soc pecat. i cus la font
si raja molt. i cus l’udol
esbadellat que ha fet el llop.
i cus el xiscle fracturat
que neix al ventre del falciot.
i cus-me el treu per on escup
tota la set aquest meu cos.
i cus-me a mi

que el trau soc jo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!