Emigdi Subirats i Sebastià

Miquel Pujadó i García va nàixer a Madrid el 1959. Resideix a Terrassa. És cantautor, escriptor i filòleg en actiu des de 1976: estudiós de la cançó d’autor com a gènere, ha escrit articles i ressenyes en diferents mitjans i té publicats un Diccionari de la Cançó i més d’una dotzena de discs, tres dels quals només d’adaptacions al català de l’obra de Georges Brassens, de la qual també és un gran coneixedor.

* Als quinze va començar a compondre cançons i a cantar-les en públic. L’any 1982 es va llicenciar en filologia i va publicar el seu primer disc en vinil, El temps dels fanals en flor, el qual comprèn el seu repertori en directe d’ençà 1979.
* Entre el segon disc ( 1984) i el tercer (1986), Pujadó va començar a rodar per tot Catalunya i altres llocs com Saragossa i Madrid i a escriure articles sobre la cançó d’autor, entre d’altres, en la secció A puntades de veu de Serra d’Or, que encara es publica; també participava en altres publicacions com l’Avui, Chorus, Cultura, Diari de Terrassa (encarregat dels mots encreuats) o Revisa Musical Catalana mitjans com la televisió en la Cadena 13 (amb un programa sobre la cançó a nivell internacional), Fes Flash, Taula de so i, en 1987, va escriure els guions de La ràdio modulada en Ràdio 4, cançons d’altres artistes com La Salseta del Poble Sec o Maria Josep Villarroya i va fer aparicions en els programes Música Vista de Televisió Espanyola i Te o cafè de TV3: allí va presentar, en l’Àngel Casas Show.
* el seu quart disc, Mel i vinagre (1988), guardonat amb el Premi al Disc Català de l’Any de Ràdio 4 per les millors lletres.
*A Terrassa hi ha una plaça és un dels seus temes més coneguts
* El següent lliurament de temes propis, Brasa de Fènix, es va presentar l’any 1995 a llocs com la sala L’Espai de Barcelona, l’Auditori Pau Casals del Vendrell, La Cuarta Pared de Madrid, la Terrassa natal, el Mercat de Música Viva de Vic, Igualada o París; a l’any següent, alhora que seguia oferint recitals, va escriure i adaptar les lletres del disc Estic content que rutlli de La Salseta del Poble Sec i va ser objecte d’un especial d’una hora del programa De prop de la TV3; encara en 1996 va estrenar un espectacle monogràfic sobre Brassens titulat Fum de pipa i pèl de gat, que va oferir a Barcelona i Manresa però també a Pau i París.
* Encara el mateix any 1996 va guanyar el Premi Agustí Bartra de poesia.
* En 1997 va publicar el Núvols i clarianes, amb el qual va guanyar el premi al Disc Català de l’Any de Ràdio 4 pels texts de les cançons (entre les quals Els feies nosa, dedicada a l’Ovidi Montllor, desaparegut dos anys abans).
* L’any 1998, a banda de fer més recitals al Teatre Malic de Barcelona, Artigues, Alcoi, Lluc o París (al Trianon Palace amb Michel Legrand, Paco Ibáñez i altres), signar noves adaptacions de Brassens i Léo Ferré pel disc Íntim de Guillermina Motta i publicar el seu Somriures que mosseguen, es va doctorar en filologia romànica amb una tesi sobre la cançó d’autor francòfona i catalana: part del seu treball d’anàlisi apareix publicat l’any 2000 com a Diccionari de la Cançó, un patracol d’estil enciclopèdic que ressenya tots els artistes, que, des «d’Els Setze Jutges al Rock Català» han cantat en la llengua comuna. Encara durant aquell any, el programa De prop va enregistrar un concert seu a L’Espai, un més d’una ronda que va passar per Girona, Sant Cugat, Montpeller, Eivissa o Ripollet.
* En 2003 va publicar un nou recull d’adaptacions de Brassens, El temps no té cap importància, presentat en maig d’aquell any al Teatre Tantarantana barceloní i, en acabant, a París, Palma, València, Donosti, Reus, les Borges Blanques, Vilafranca, el Festival Chansons de Parole de Barjac, la Festa Major de Gràcia, Tarragona o Bellpuig, va musicar El gall canta per tots dos, un llibre pòstum d’Agustí Bartra i també va ser protagonista d’un Mix d’avui en la TVE. La cançó Malgrat tot, la vida va guanyar el Premi Cerverí a la millor lletra de cançó inèdita i, la nit de Santa Llúcia, Un príncep massa encantat i altres personatges amb problemes es va endur el Premi Lola Anglada de literatura juvenil i va ser publicat, a l’any següent, per La Magrana.
* Aquell 2004, Pujadó va començar a dirigir i presentar sengles programes radiofònics en l’Ona Música (La senyora Cançó) i Catalunya Cultura (Del llibre a l’orella, trenta programes d’una hora de poesia catalana musicada), a més de guionitzar-ne altres com Obre’t d’orelles, Afectes molt especials i Segons la lluna (amb la Guillermotta) en Catalunya Ràdio; també va estrenar una cançó inèdita en Els matins de TVC de Josep Cuní i, a banda d’enregistrar noves versions de cançons pròpies en el disc Entre la veu i els dits, acompanyat només pel piano de Conrad Setó, va seguir col·laborant amb altres artistes com Dyango, Mesclat i La Principal de la Nit i va fer recitals a Màlaga, Lleó, Besiers, Valladolid, Santander, Vic, Copenhaguen i, ja entrats en 2005, l’Ametlla del Vallès, Arbúcies, Praga o el Festival Muratalents a França.
* L’any 2007 va publicar una altra novel·la juvenil: L’okupa de cervells. Quant a la música, a més de fer més tallers pels instituts de Catalunya i cantar a Motril, Loja o al Teatre Bartrina de Reus, Pujadó va estrenar dos nous espectacles: un concert sobre la cançó ibèrica, Las voces de Sefarad, i el 17 de setembre un recital musicat d’obra de Bartra dirigit per Carles Canut i protagonitzat per Rosa Cadafalch, Pep Minguell, Àngels Poch i Lluís Soler, al Teatre Romea.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Sóc fill del Noguera,
dins un rai nasquí,
ma esposa és raiera,
raier vull morir.

Lo bon temps del fadrinatge,
lo passi fent de cuer
més com tinc seny i coratge,
prompte em feren davanter,
D’eix cavall de la ribera,
prenc la brida barroera,
i als torrents i a la ribera,
vaig dient: Pas al raier!

De les bigues que he enraiades,
se’n farien galions,
galions per les armades,
de deu regnes i nacions:
pins i faigs duc cada dia,
d’avetars no en deixaria,
fins i tot enraiaria,
les muntanyes a crostons.

Tot baixant rais a la plana,
cinquanta anys hi he baixat,
que és un rai la vida humana,
en té deu cada tramat:
i davalla fugitiva,
rodolant de riba en riba,
fins que al mar sens vora arriba,
de la fonda eternitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!