Emigdi Subirats i Sebastià

Eduard Escoffet va nàixer a Barcelona el 1979. És poeta i promotor cultural.
*Ha practicat diverses vessants de la poesia; tanmateix, recentment s’ha centrat en la poesia sonora i els recitals en directe.
*A més de la seua participació en l’escena contracultural de Barcelona, també ha presentat la seva obra en diverses ciutats d’arreu d’Europa, els Estats Units, la Xina i diverses ciutats de l’Amèrica Llatina.
*És cofundador del grup projectes poètics sense títol-propost.org i director del festival PROPOSTA, consagrat a la pràctiques poètiques actuals (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2000-2004).
* Entre 2010 va ser director, juntament amb Martí Sales, de Barcelona Poesia (Festival Internacional de Poesia de Barcelona). Actualment dirigeix el festival Poesia i + a Caldes d’Estrac i altres municipis del Maresme.
* El 2019 va presentar la la Fundació Joan Brossa el projecte La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980, format per una exposició que es va poder veure a la fundació entre maig i novembre de 2019 i un llibre que va aparèixer el 2020, que incloïa una extensa antologia de poesia visual i concreta i documentació de la mostra.
* És coautor de les obres de teatre ¡Wamba va! (2005), amb Gerard Altaió, Josep Pedrals i Martí Sales; Puaj./ecs. (2005), amb Gerard Altaió i Josep Pedrals; i La Belbel Underground (2006), amb Carles Hac Mor i Gerard Altaió.
* Ha publicat els llibres de poesia Gaire (2012), El terra i el cel (2013) i Menys i tot (2017), a banda del llibre d’artista Estramps amb Evru (2011).
* El 2018 va aparèixer la traducció al castellà d’El terra i el cel sota el títol Suelo y cielo.
* Entre 2009 i 2016 va col·laborar amb la banda Bradien, amb qui ha publicat els discos Pols (spa.RK, 2012) i Escala (spa.RK, 2015), produït per Stefan Schneider i amb la col·laboració de Lydia Lunch i Arnaldo Antunes.
* Actualment, amb Pope forma part del grup Barba Corsin

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

el dia dels innocents
l’amor, un cop conquistat, no el toca ni déu. hi dreçaràs una bardissa i la caseta lluirà individual. tant dos, que quan falta l’altre només en queda mig i els plats a l’aigüera. encara a l’aigüera: és que no ho has vist, que els plats esperen les teves mans i el teu deixatar-los en sabó i en pulcritud? això sí, l’amor no el toca ni déu. només el plugim constant de tot l’any: magarrufes i espatlles arronsades que un poc de distància guareix. rius rere les persianes. hauràs conquistat l’amor i els cucs més cucs endolciran amb desdeny el teu hortet. i això, que és molt, ja és tot.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!