Emigdi Subirats i Sebastià

Àngels Cardona Palmer va nàixer a Palma el 1951. És escriptora, professora i activista social-cultural. Després d’haver estudiat en un convent de monges durant la postguerra només en castellà, en la seua maduresa es va decidir per estudiar en català. Va conèixer els escrits de Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Maria Mercè Marçal, la prosa de Clarice Lispector o Djuna Barnes, i la transgressió literària de Charles Bukowski.

* Es va decidir per la poesia perquè com diu, “és per a mi l’essencialitat, la síntesi de la veritat que roman oculta en la vida quotidiana. Trobar diferents llenguatges per dir les mateixes coses; enriquir pensament i en conseqüència, el nostre món “.
* La seua obra es caracteritza per estar escrita des de la perspectiva de gènere.
* Ha participat en el documental Som elles ( “Som elles”), sobre dones poetes de Mallorca.
* És autora dels llibres: Invictus (2019), Quan la paraula és dona (2015), Funció pública (2006), Cicle del carboni (2005), Tres camins, un viatge (2003), Poètica corporal (1999).
* Ha participat en les antologies: Amb accent a la neutra (2014), Poetes de Mallorca per la llengua, Versos per la llengua, Eròtiques i despentinades (2008).

BREU ANTOLOGIA POÈTICA
DIVISA
Tenim la memòria de les coses fetes, tenim el demble per esbrinar el que ens manca fer i la saviesa atàvica de recordar que, si no podem canviar el món, podem aconseguir que el món no ens canviï a nosaltres.

De “POÈTICA CORPORAL” COR DE GRI La terra batega amb cor de grills aquesta nit d’estiu i, del jaç estant, la cridòria de l’òliba famolenca, tant com els teus dits baix el llençol del desig.

____________________________ Encisada, transites la doble avinguda de plaer per arribar, exhausta, al recer del tronc. Mai un cau fou tan dur i tendre a la vegada.

De “TRES CAMINS, UN VIATGE” Desferm l’esfera del temps per trobar l’engranatge amb l’Univers, el ritme gimnèsic de les o el petit rastre que deixa la mar quan es retira.

Cortina rere cortina, les hores deixen veure entre dos llustres la tenacitat de la llum, l’opacitat de les ombres.
És sobre l’instant entre dues aigües que guaita l’esperança, que neix i reneix en cada llampec, en cada guspira dita silenci. Obre la veu com la boca del cor que t’escolten les filles de la terra: No hi ha altra veritat que la blavor del mar i la certesa de la llum. No hi ha més déus que la raó de l’amor i els espais de llibertat.

De “FUNCIÓ PÚB(L)ICA”
ROENT
Cerca’m el foc de les aixelles, el caliu remorós de les entranyes que pugna el calze aigualit per convertir-se en vi del misteri. Escorcolla cada racó de la història, que no has arribat al Tàntal, que l’atzabeja emblanqueix i la ruda perd la seva flaire.
Però no em demanis llicència. El temps s’escurça i a l’hort la figa bada mentre una magrana esclata incandescències.

De” QUAN LA PARAULA ÉS DONA”
SI MÉS NO SAPS QUE SÍ
Si més no, saps que sí, o has guanyat perdre la por o t’has quedat sense biografia.
Tens dues claus, la que tanca i la que obre. Pots equivocar-te. Rere, t’espera el vermell de l’ou de l’ull de l’eternitat, el forat negre de la saviesa per ésser complit.
La porta o el buit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!