Emigdi Subirats i Sebastià

Mari Carme Raimundo i Blay és natural de la Pobla de Vallbona. Va treballar com a patronista en una empresa de disseny i roba. Va cursar el grau de Traducció i Mediació Interlingüística en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de València, amb l’especialitat en traducció d l’anglès i l’italià al català. Treballa com a professora de valencià i és el responsable d’un taller de escriptura creativa.

* Tira endavant dos blogs, un sobre els estudis de traducció i l’altre on publicar poemes i relats breus.
* Ella mateixa explica el seu ideari lletrat: Des que vaig començar els estudis de Traducció i Mediació Interlingüística he descobert l’afició per l’escriptura. Fa uns mesos, a més, comencí un taller de escriptura creativa on he obert la porta a la poesia i al món dels contes. Després d’encetar, ara fa més o menys un any, un blog on parle de les experiències amb els estudis de traducció, http://carmenrai.wordpress.com/, ara he decidit obrirun quadern de bitàcola, o de fantasies, on publicar alguns dels poemes i contes que eixen del meu cap inquiet, de la mateixa manera que ho fan aquestes criatures voladores.
* Amb Moments paisatges petits tresors va emportar-se el premi de poesia Teodor Llorente de 2015.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

llimes de vellut

Des d’aquesta presó, he observat cada dia com la vida de l’única rosa del roser s’esvaïa en un degoteig. El rosa rosenc ha anat apagant-se a poc a poc en el nostre refugi forçat, com la llibertat i el lliure arbitri de cadascú de nosaltres, fins quedar-se en estat latent als llimbs de vellut, expectant davant la incertesa d’allò desconegut. Però, fins i tot en l’ocàs podem descobrir bellesa, una bellesa efímera, i només podrem gaudir-ne les albors perquè abans que esclate en un esplendor passat ja s’haurà esvaït
i nosaltres
nosaltres romandrem contemplant allò que ha passat i que ja no tornarà, mentre fixem el nostre esguard en un horitzó infinit de possibilitats, perquè la vida continua tot i que el nostre camí s’haja vist interromput durant un punt mort en el temps.

ESQUERDES EN EL TEMPS
El fil de llum dels albors
perfila el vostre vèrtex.
Empremta d’antics savis
teixeix orgull i llinatge.

Erectes,
desafieu mirades
invoqueu ancestres
augureu descendents.

Furtives,
ombres druides dansen,
cisellen encanteris
sota el vostre recer.

Rompents,
on l’albor s’esmuny
entre el sedàs de roca,
enllà del vostre cèrcol.

Sobtat instant s’esvaeix,
esquerdes en el temps.
Miniaturista de l’atzar
recull bocins d’històries
sorgides d’infinits llocs,
tants com destins consumats.
Biografies destil·lades en esferes,
textures, colors,
involuntàriament sotmeses a l’atzar
i ara en mans alienes.
Les mans de l’anhel contingut
ara seran recer de les troballes
i traçaran el mapa
dels efímers instants perduts.

HAIKUS
Riu de llum, brolla
amara éssers inerts,
nodreix de vida.

Brolla de nou,
saltant la gosadia,
i arrasa el seny.

Sequeral àrid
ara sòl aigualit,
riu de llum líquida.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!