Emigdi Subirats i Sebastià

Sònia Moya Villanueva va nàixer a Cerdanyola del Vallès el 1981. Exerceix la docència des del 2005 i des de llavors indaga, dins i fora de l’aula, en l’estudi de la paraula com a eina de transformació social.

* En aquest sentit, col·labora en el Cicle Tocats de Lletra de Manresa des de l’any 2008 i coordina el club de lectura de poesia de la Biblioteca Ateneu Les Bases des del 2013.
* Convençuda que la poesia ha de canviar el món, treballa per la seva comprensió i gaudi com a eina d’ensenyament des d’una triple perspectiva: amb el propi alumnat, amb d’altres docents (Pla Lector del Bages Sud) i amb intervencions poètiques a primària.
* Ha publicat Gramàtica de l’equilibri (premi de poesia Amadeu Oller 2010), Plutó (2015, premi Mossèn Narcís Saguer 2014), Intersecció de conjunts ( 2017), Càntara ( 2018) i Silur (2019, premi de poesia Narcís Lunes i Boloix 2018). Viu la poesia d’una manera holística, i per això ha treballat amb professionals de la música com Pau Ruiz, Celeste Alías, María Di Pace, Àlex Reviriego, Manel Fortià o Marta Roma, de les arts plàstiques com Txema Rico, Quim Moya, Mariona Vilaseca o Gill Bradley, o de la dansa com Maria Ribera, Laura Bataller o Mònica Vergés.
* Part de la seua obra ha estat traduïda al castellà, al grec i al portuguès.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

HERÈNCIA

Com tots,
reprodueix gestos que ha heretat.
Com descalçar-se en arribar a casa
i aparellar meticulosament les sabates,
endreçades com un rosari
en el desconcert de les seves passes.

I,
com tots,
no se’n desfà,
d’aquesta herència.
Per si algú li entra a casa
en el silenci de la nit
i descobreix el tumult eixordador
de les paraules que li habiten els somnis
abans de fer-se poesia.

“Plutó”, poemari de Sònia Moya i Villanueva, fa res que fou publicat per Témenos Edicions. “Plutó”, poemari de Sònia Moya . Vídeo de la presentació, segona part. L’autora recita alguns dels poemes i respon les preguntes que li fa Pius Morera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!