Imma Simon és natural de València on va nàixer el 1978. És poeta i llicenciada en filologia catalana per la Universitat de València.
* Ha publicat el poemari Ciutats, guanyador del premi Marc Granell de la Vila d’Almussafes.
* L’any 2003 guanyà el premi César Simón amb el recull Ombres de l’avenir, publicat juntament amb un poemari de Carlos Dura Herrero (El agua no espera palabras,
* Figura al llibre col·lectiu Després de la pluja.
* És una gran admiradora de la poesia portuguesa, que ha influït notablement els seus versos
BREU ANTOLOGIA POÈTICA
No m’agrada la gent de llengua bífida
perquè has de dir-li dues vegades adéu,
perquè t’has de desdibuixar en dos espills
mentre et parlen.
Quan les veig menejar amb malediccions
dues extremitats a mena de membranes
m’entren desitjos de cosir-les a besos.
D’una besada llarga, ofegant i engolidora,
paralitzar-les amb una espessa saliva cicatritzant.
De vegades la promiscuïtat
és el millor
miracle per a les ments sacres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!