Hem bastit tants bons afanys docents,
amors innats en cors humans que anhelen VIDA.
Com cada any s’atansa Nadal de la pau
relaxant dels nostres diaris pensaments,
– llums als carrers i il·lusió compartida –
Hem obrit camins de gaudi en difícils temps.
Hem seguit un pas auster en el nostre quefer
en una escola d’adolescents que busquen la singlada
que done sentit a la incertesa del futur proper.
Com un rodolí sense aturada, tota la força amb tot l’alè!
El món mai no s’atura, es desvetlla i s’encén!
Delitosa serenata ens omple a tots d’anhel!
Hem complit amb la comanda laboral que urgeix
fruits ben sans en camps regats per jovent.
En jorns de seguiment, d’instrucció accelerada,
d’enllaç de tristeses i joies i entreteniments.
Salta arreu la passió de la festa anhelada,
Sorgeix arreu l’esperit nadalenc que ens il·lusiona.
Hem oferit treball i estima, errades i encerts,
tot allò que ens ha omplit com obrers de l’ensenyança.
Ara jorns de vacances, quefers familiars,
el llanguiment dels bons moments que ens envolten,
Nadal d’un temps dur amb boca coberta,
i la temor, la cura, la prudència, la recança.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!