El 14 d’octubre vaig composar aquest poema i el vaig penjar en aquest diari personal on line. Avui no puc fer altra cosa que tornar-lo a penjar, després de la seua magistral actuació a El Sardinero de Santander. Senzillament, un jugador fora del normal. Un orgull de Can Barça.
Senyor… ha estat una tarda plàcida!
I corre i brega i assoleix allò que vol amb els peus,
car el talent innat es desprén arreu i arreu.
La grada esclata amb joia un diumenge de tardor
assolellat, l’esport rei se’ns presenta al davant
amb gols majestuosos que ens enlairen l’esperit,
que amb un crit s’engresca i deixa enrera
els patiments inherts… i la falera reïx.
És la màgia del joc dels jocs de tots els temps…
I demà, gaudirem d’imatges colpidores,
farem l’esguard precís a cròniques ufanes,
enlairarem tots els sentiments en un,
beurem del plaer de tanta aigua refrescant!
I és que la joia que ens transmet s’abraona
– visió, control, vol per les alçades -.
I és que el geni el fa dels grans,
amb cara de xiquet a qui la mama encara
li prepara el plat a taula en vespres familiars.
Sento el repicar de les mans amb el so d’un nom arreu,
que diu Lionel, i un altre cop, Lionel,
tonada que em fa reviure tantes il·lusions d’antany.
M’imagino al Guillem botant al mig de son iaio i Conrado. Si és que enguany ja li poden posar candeles per a que no es lesione lo xaval este.
Avui ha esta magnífic !!!
Visca el Barça.
aquest xic és genial. Esperem que no li faça gaire cas a Maradona.
vicent