Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

31 de març de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Pinzellades sobre Font de Quinto i Raval del Pom


 PINZELLADES SOBRE FONT DE QUINTO I POM

 

En les
xicotetes agrupacions urbanes de Font de Quinto i Raval del Pom trobem
els orígens del poble de Campredó, la població de les quals va anar
desplaçant-se escaladament amb la ubicació de l’estació de ferrocarril
i la construcció d’un nou poble amb hàbitats menys dispersos.

A aquest fet
se li ha d’afegir la influència que ha exercit al llarg de la història
el conreu de la finca del Mas de la Missa en el desenvolupament de tots
aquests nuclis, que donà treball a desenes de famílies, que amb esforç
i dur treball varen tirar endavant les seues vides i consolidar la seua
comunitat.

Avui dia els
diversos nuclis que configuren Font de Quinto i Pom encara conserven un
peculiar col.legi ruralmamb una desena d’alumnes que segueixen la
tradició d’estudis al centre i que esperem conservar durant molt temps,
alhora que sembla que poden agafar enbranzida novament; atès que ens
hem de felicitar que s’hagi portat a terme finalment el projecte
d’abastament d’aigua i clavegueram, a més l’ampliació i urbanització de
diversos carrers que els han rentat la cara, la qual cosa aporta noves
condicions de vida als ciutadans i un nou atractiou estètic.

A més,
malgrat ser nuclis menuts gaudeixen de diversos monuments històrics
dignes de menció: la Torre de les Veles, la Llotja (edifici típic del
gpòtic català), l’ermita de Solicrú, l’ermita del Pom (avui dia un molí
d’oli que conserva una admirable estètica camperola), i la bellíssima
casa pairal del Mas de la Missa.

Val a dir,
que bé mereixen una escapada per part dels amants de l’excursionisme i
el món rural, per tal de visitar uns llogarrets típics i entranyables
de l’art camperol.

Font de
Quinto tampoc no ha estat absent de diverses mencions literàries,
basades en diversos cultre si llegendes que maluradament són
desconegudes per la pròpia ciutadania. No importa el que tinguin de
ficció o de veritat, resulta realment de lamentar que en el segle
passat hi hagués unes tradicions i unes dites que s’hagin perdut en el
pas del temps i que no quedi ni la memòria d’haver-les sentides.

El canonge
ulldeconenc i cronista de Tortosa, Ramon O’Callaghan, en els seus
‘Anales de Tortosa’ (1886-1895) fa referència als diversos cultes de
les ermites que envoltaven el terme de Campredó.

Fa menció de
la de ‘Solicrú’, situada a la serralada que collinda amb la finca
moderna del Pla dels Catalans, de la qual malauradament només resten
tres parets. Conta la tradició relativa a la trobada de la imatge de
Solicrú que un pastor va observar que un bou dels que ell pasturavba es
dirigia amb freqüència a unlloc molt alt, i allí llepava sempre una
gran pedra. Un dia es va decidir a aixecar-la i va quedar sorprès de
veure en un petit forat una hermosa imatge de la -Verge, a la qual
després se li va construir una capella.

En la imatge
es veia la mare de Déu asseguda amb el nen Jesús i un pastor i un bou
al costat. També explica que era advocada contra les tercianes, una
enfermetat que afectava a les poblacions que vivien prop del mar, que
en aquella època arribava fins a l’estuari de Campredó.

També fa
cinc cèntims del culte que tenien els debots mariners que navegaven cap
a Tortosa quan passaven per aquestes terres, veneraven la figura de la
Verge de la font de Quinto que els guiava en els seus divagars. Quan
tornaven riu amunt donaven crits de salutació, respecte i homenatge a
la Verge de Font de Quinto, disparaven ‘Salves’ i es llevaven la gorra
al passsar per davant d’una petita capella que estava siotuada al
costat del riu.

Afirma que
històricament aquesta capella es deia la Verge del Bon Viatge, perquhè
a ella s’encomanaven els mariners de Tortosa, en sortir a la mar,
alhora que informa que la primitiva imatge era molt antiga i feta de
pedra, la qual que es creu que va ser destruïda per l’exèrcit francès
en l’assejatment que va sofrir la veïna ciutat de Tortosa el 1810.

D’altra
banda, un altre historiador tortosí de la mateixa època, en Frederic
Pastor i Lluís, anomena les virtuts de l’il.lustre Salvador de
Fàbregues, Baró de la Font de Quinto i senyor del Boixar, regidor
perpetu i Diputat per Tortosa a les Corts extraordinàries de 1789, quan
va fer el jurament el Príncep d’Astúries i proper rei Ferran VII, que
fou el pare d’en Joan Antoni Fabregues, heroi de la resistència contra
el francès i un dels personatges militars tortosins més talentats i
coneguts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!