PINZELLADES SOBRE FONT DE QUINTO I POM
En les xicotetes agrupacions urbanes de Font de Quinto i Raval del Pom trobem els orígens del poble de Campredó, la població de les quals va anar desplaçant-se escaladament amb la ubicació de l’estació de ferrocarril i la construcció d’un nou poble amb hàbitats menys dispersos.
A aquest fet se li ha d’afegir la influència que ha exercit al llarg de la història el conreu de la finca del Mas de la Missa en el desenvolupament de tots aquests nuclis, que donà treball a desenes de famílies, que amb esforç i dur treball varen tirar endavant les seues vides i consolidar la seua comunitat.
Avui dia els diversos nuclis que configuren Font de Quinto i Pom encara conserven un peculiar col.legi ruralmamb una desena d’alumnes que segueixen la tradició d’estudis al centre i que esperem conservar durant molt temps, alhora que sembla que poden agafar enbranzida novament; atès que ens hem de felicitar que s’hagi portat a terme finalment el projecte d’abastament d’aigua i clavegueram, a més l’ampliació i urbanització de diversos carrers que els han rentat la cara, la qual cosa aporta noves condicions de vida als ciutadans i un nou atractiou estètic.
A més, malgrat ser nuclis menuts gaudeixen de diversos monuments històrics dignes de menció: la Torre de les Veles, la Llotja (edifici típic del gpòtic català), l’ermita de Solicrú, l’ermita del Pom (avui dia un molí d’oli que conserva una admirable estètica camperola), i la bellíssima casa pairal del Mas de la Missa.
Val a dir, que bé mereixen una escapada per part dels amants de l’excursionisme i el món rural, per tal de visitar uns llogarrets típics i entranyables de l’art camperol.
Font de Quinto tampoc no ha estat absent de diverses mencions literàries, basades en diversos cultre si llegendes que maluradament són desconegudes per la pròpia ciutadania. No importa el que tinguin de ficció o de veritat, resulta realment de lamentar que en el segle passat hi hagués unes tradicions i unes dites que s’hagin perdut en el pas del temps i que no quedi ni la memòria d’haver-les sentides.
El canonge ulldeconenc i cronista de Tortosa, Ramon O’Callaghan, en els seus ‘Anales de Tortosa’ (1886-1895) fa referència als diversos cultes de les ermites que envoltaven el terme de Campredó.
Fa menció de la de ‘Solicrú’, situada a la serralada que collinda amb la finca moderna del Pla dels Catalans, de la qual malauradament només resten tres parets. Conta la tradició relativa a la trobada de la imatge de Solicrú que un pastor va observar que un bou dels que ell pasturavba es dirigia amb freqüència a unlloc molt alt, i allí llepava sempre una gran pedra. Un dia es va decidir a aixecar-la i va quedar sorprès de veure en un petit forat una hermosa imatge de la -Verge, a la qual després se li va construir una capella.
En la imatge es veia la mare de Déu asseguda amb el nen Jesús i un pastor i un bou al costat. També explica que era advocada contra les tercianes, una enfermetat que afectava a les poblacions que vivien prop del mar, que en aquella època arribava fins a l’estuari de Campredó.
També fa cinc cèntims del culte que tenien els debots mariners que navegaven cap a Tortosa quan passaven per aquestes terres, veneraven la figura de la Verge de la font de Quinto que els guiava en els seus divagars. Quan tornaven riu amunt donaven crits de salutació, respecte i homenatge a la Verge de Font de Quinto, disparaven ‘Salves’ i es llevaven la gorra al passsar per davant d’una petita capella que estava siotuada al costat del riu.
Afirma que històricament aquesta capella es deia la Verge del Bon Viatge, perquhè a ella s’encomanaven els mariners de Tortosa, en sortir a la mar, alhora que informa que la primitiva imatge era molt antiga i feta de pedra, la qual que es creu que va ser destruïda per l’exèrcit francès en l’assejatment que va sofrir la veïna ciutat de Tortosa el 1810.
D’altra banda, un altre historiador tortosí de la mateixa època, en Frederic Pastor i Lluís, anomena les virtuts de l’il.lustre Salvador de Fàbregues, Baró de la Font de Quinto i senyor del Boixar, regidor perpetu i Diputat per Tortosa a les Corts extraordinàries de 1789, quan va fer el jurament el Príncep d’Astúries i proper rei Ferran VII, que fou el pare d’en Joan Antoni Fabregues, heroi de la resistència contra el francès i un dels personatges militars tortosins més talentats i coneguts.
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!