Emigdi Subirats i Sebastià

Tinc per costum reivindicar, de tant en tant, tot un seguit d’expressions i paraules que usem en diversos indrets en particular de les comarques centrals dels Països Catalans. Cal remarcar que són usades en  determinats llocs, atès que quan parlem de dialectes o de variants dialectals no ens estem referint,  en absolut, a parlars uniformes de tota una comarca o comarques. Em diverteix redactar posts que fan referència a aquestes expressions nostrades, ja  que és la mostra més tangible de riquesa lingüística i que la llengua roman ben viva arreu. En les darreres setmanes, molts col·legis del territori, tant de secundària com de primària,  s’han apuntat a diverses campanyes adreçades a l’apadrinament de paraules en desús, les quals són molt necessàries ja que apropen els estudiants a la parla comarcal.
Avui voldria centrar-me en algunes expressions en especial, que, de ben segur, sobten els parlants d’altres llocs del domini lingüístic comú. Concretament, la paraula “gonia”, que pren el sentit de pressa o d’angúnia. “Porto gonia” equival a tenir pressa. A la vegada, “Tinc gonia que no ve” vol dir “Estic preocupat que no ve”, ja que la situació em causa angúnia (preocupació). Aquesta és una expressió col·loquial que s’usa arreu de les poblacions ebrenques.
També és curiós l’ús de la paraula “espai”, com a sinònim de “Vés en compte”. També en ocasions agafa el sentit de  lentament, com en les expressions: “Parla més espai” (a poc a poc) o “Vés espaiet” (condueix amb cura).
Una altra expressió ben nostra és “fer avio”, que vol  dir enllestir feines amb rapidesa inusitada. Veiem com “Has fet avio” també vol dir “has tornat ràpid” o “has acabat prompte”. Moltes d’aquestes expressions agafen significats ben específics en determinades circumstàncies. 
És una “xamba” disposar d’aquest lèxic tan ric en la llengua catalana. “Quina xamba hem tingut avui” en un partit de futbol, fa referència al fet que la sort ha estat al costat de l’equip al qual donem suport.