Tinc per costum reivindicar, de tant en tant, tot un seguit d’expressions i paraules que usem en diversos indrets en particular de les comarques centrals dels Països Catalans. Cal remarcar que són usades en determinats llocs, atès que quan parlem de dialectes o de variants dialectals no ens estem referint, en absolut, a parlars uniformes de tota una comarca o comarques. Em diverteix redactar posts que fan referència a aquestes expressions nostrades, ja que és la mostra més tangible de riquesa lingüística i que la llengua roman ben viva arreu. En les darreres setmanes, molts col·legis del territori, tant de secundària com de primària, s’han apuntat a diverses campanyes adreçades a l’apadrinament de paraules en desús, les quals són molt necessàries ja que apropen els estudiants a la parla comarcal.
Avui voldria centrar-me en algunes expressions en especial, que, de ben segur, sobten els parlants d’altres llocs del domini lingüístic comú. Concretament, la paraula “gonia”, que pren el sentit de pressa o d’angúnia. “Porto gonia” equival a tenir pressa. A la vegada, “Tinc gonia que no ve” vol dir “Estic preocupat que no ve”, ja que la situació em causa angúnia (preocupació). Aquesta és una expressió col·loquial que s’usa arreu de les poblacions ebrenques.
També és curiós l’ús de la paraula “espai”, com a sinònim de “Vés en compte”. També en ocasions agafa el sentit de lentament, com en les expressions: “Parla més espai” (a poc a poc) o “Vés espaiet” (condueix amb cura).
Una altra expressió ben nostra és “fer avio”, que vol dir enllestir feines amb rapidesa inusitada. Veiem com “Has fet avio” també vol dir “has tornat ràpid” o “has acabat prompte”. Moltes d’aquestes expressions agafen significats ben específics en determinades circumstàncies.
És una “xamba” disposar d’aquest lèxic tan ric en la llengua catalana. “Quina xamba hem tingut avui” en un partit de futbol, fa referència al fet que la sort ha estat al costat de l’equip al qual donem suport.
Moltes de les paraules les conec per part dels avis i la mare d’Alcalà de Xivert; sobretot ‘ xiqueta vés espaiet i no corris’ ……. i ‘tinc gonia’ quan arribava tard a casa. El món de les paraules és infinit,. immens, engrescador, preciós.
‘Fardatxo’ – llangardaix, però també anomenàven així a les persones ‘poc treballadores’ i que sempre estàven sentats al sol …..
Hi afegeixo un parell si em permets. Jo el que he vist és que a Amposta dien “Guai” per expressar sorpresa però no és el “guai” que diem per aquí. I he sentit que el normatiu “Anem-nos-en” allà en diuen, depenent de les zones, “Nemone” o “Nemon” (que llegit al revès és una marca d’arròs ebrenca però no se si te res a veure), és com un intermig entre el “Anem-hi” o “Nem-hi” barceloní i el “Mone” valencià.
… què vols dir que “gonia· s’utilitza a totes les poblacions ebrenques? Quines són “totes les poblacions ebrenques”…? Em sap greu, però els de la Ribera (i segurmaent els de la Terra Alta també) ens cansem que els de “per allà baix” us referiu sovint a les Terres de l’Ebre com només a aquestes 2 comarques (entén Montsià i Baix Ebre)…. Us demanem una mica de sensibiltat, ja som, hem estat i serem prou invisibles per a Barcelunya, només mos falteu valtres…
Cordialment,
Jo vaig viure fins el 7 anys a l’Aldea. El meu pare era d’allà i tenia moltes paraules com per ejemple per saludar sempe deia avant, i naltros i valtros,però el que em va sorprendre va ser quan desprès de varios anys a Barcelona, vaig anar a passar uns dies a casa d’una cosina. La primera cosa que em va dir, xica com xalaràs enguany per la festa.
traducció Noia com disfrutaràs aquest any a la festa)
Un dia li vaig dir si la podia ajudar-la i ella va i em diu agafa la granera i grana o sinó ves i escura això vol dir que agafi l’escobra i escombri, o sinó que renti els plats.
M’agrada molt sentir aquets mots, però aquella vegada em va costar una mica.
Un dia li vaig dir com la podia ajudar i em diu agafa la granera i grana o sino ves i escura