Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Marta Cid, projecte cultural
La candidatura de Marta Cid a l’alcaldia d’Amposta m’il·lusiona. Tot i no ser ampostí, estic vinculat a la població laboralment des de fa 16 anys, i m’ho sento. També fa molt temps que estic molt posat en l’ambient cultural ampostí, en col·laboració directa amb la Biblioteca Sebastià Juan Arbó i la incansable bibliotecària Joana Serret, bona i eficient amiga, garantia de qualitat organitzativa.
La meva aposta a les eleccions municipals ampostines no pot ser altra que la de Marta Cid i ERC-Esquerra d’Amposta. Primerament, perquè sempre faig una aposta ideològica, al costat de la catalanitat. Aquest cop, a més, va acompanyada de la vàlua de la candidata, Marta Cid, exconsellera d’educació de la Generalitat de Catalunya i política de referència a les Terres de l’Ebre.
No entenc gaire de gestió política municipal, ni m’hi interesso excessivament. En canvi, em preocupa la gestió cultural d’una ciutat que estimo, i he participat en nombrosos projectes culturals en diverses poblacions ebrenques, amb la qual cosa em permeto donar la meva opinió personal sobre la situació cultural ampostina.
Amposta acaba de sortir d’un any històric en què ha ostentat la capitalitat de la cultura catalana. Per a una població petita, situada al centre dels Països Catalans, ha estat un orgull incalculable. El món de la política pot arribar a ser molt egoista, així com el més fàcil és criticar l’acció que han fet els mandataris actuals, si no són del partit propi. Recentment hem hagut de llegir estupefactes un seguit de desqualificions barroeres sobre les activitats d’aquest any 2006, que, per suposat, no comparteixo. De ben segur, que altres mandataris al capdavant de la Capitalitat de la Cultura Catalana haguessin impulsat activitats diferents, però això no comporta que es pugui arribar a la ridiculització d’un any que en el camp de la cultura serà recordat sempre (al menys per aquells que hi hem participat activament). La meva implicació literària a la ciutat és forta i puc donar fe que difícilment tindrem un any literari de la talla del 2006, en què ens han acompanyat els millors escriptors d’arreu de la nació catalana.
A diferència d’algun polític opositor (com s’hauria de menjar les paraules!) considero el Congrés de llatinistes i el d’esperantistes com a d’alta cultura. Em resulta increïble que algun càrrec públic (en aquest cas del PSOE) els hagi volgut ridiculitzar, simplement per contrariar l’alcalde convergent.
Tot i això, crec sincerament que Amposta necessita reorientar la futura política cultural i literària, després de tants anys de govern d’un mateix color polític. El programa cultural que ens presenta ERC és important, ambiciós. La capital del Montsià necessita un regidor/a de cultura que sigui capaç d’estirar la corda, que cregui fermament que la cultura és el motor de la societat. Una persona amb idees fermes, que treballi per aprofundir l’ampli potencial musical, artístic i literari ampostí.
I admeto que no hi ha cap partit que pugui aportar miracles. Els partits poden apostar per persones treballadores i amb vàlua cultural, o tot el contrari. Considero, però, que la candidatura d’ERC ha treballat a consciència el disseny cultural i està plenament capacitada per orientar la vida cultural local. Arribats aquí voldria evitar crítiques lleugeres sobre el llegat cultural que tenim actualment i sobre l’eficàcia dels seus darrers dirigents. Senzillament, faig una aposta coherent (ideològicament) per gent nova que sigui capaç d’articular una teranyina cultural d’alt nivell.
Per acabar, personalment seria injust no recordar que l’alcalde Joan M. Roig (CiU) va apostar molt fort per un projecte literari de gran interès i relleu que vaig coordinar, el llibre Amposta (Onada Edicions). Espero, doncs, que ERC si té responsabilitats de govern, i culturals, sigui capaç d’aprofundir el llegat que rebrà i de treballar incansablement per convertir Amposta en la capital cultural de les Terres de l’Ebre, any rera any.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La sisena hora a l’escola primària, "invent" de la consellera per
justificar la subvenció encoberta a les escoles concertades, ha
convertit en un desastre absolut l’educació pública, està provocant més
conflictivitat i cansament entre els alumnes, i ha acabat per arruïnar
la tradició pedagògica del país. Total, per fer només demagògia i
tractar de captar vots. Per tant, tremoleu, ampostins. La Cid és capaç
de degradar les vostres vides, com ho ha fet amb mig milió d’alumnes i
quaranta mil professors. Total per uns vots que ni van arribar.