Emigdi Subirats i Sebastià

Manel Garcia Grau ha estat un dels grans poetes catalans de les darreres dècades. Fill de Benicarló (Baix Maestrat) va morir als 44 anys el passat 5 de juny (aviat farà un any). Aquest cap de setmana rebrà dos emotius homenatges literaris a casa nostra. Divendres, al programa radiofònic "Lletres ebrenques"  li dedicarem dos espais (L’autor ebrenc i La lectura). Dissabte el poeta igualment benicarlando, Josep Igual, parlarà del Maestrat literari, en el qual ell té un lloc primordial, en la lliçó inaugural de la IV Fira del llibre i l’autor ebrenc de Móra d’Ebre.

L?Editorial Bromera va publicar fa uns mesos a títol pòstum  el llibre  "Constants vitals", el darrer recull de poemes que va escriure poc abans del seu traspàs. Com diu el blocaire Joan Josep Isern: ?Tot i que ell coneixia perfectament l’abast de la seva malaltia a "Constants vitals" no hi ha cap rastre de plany o de dolor. Ben al contrari, els seus versos reflecteixen el seu interès indestructible per tot el que l’envoltava i la força i la serenor amb què va saber fer front a les seves adversitats fins al final?. Són una trentena de poemes llargs dividits en dues seccions: "Les gleves i les petjades" i "L’esguard i l’escorça.

El seu traspàs va sacsejar els ambients literaris castellonencs. Com a mostra de l’estima que li tenia el seu alumnat és el següent poema (sense signatura):

Qui ens cridarà a la revolta, ara?/ Eh/ Havia tirat la mordassa al fem,/ l’havia reciclada, millor./ La mordassa, a la seua boca./ s’havia reconvertit en megàfon utòpic./ S’ha mort qui ens recordava que despertarem,/ qui ens esperonava l’esperit de la rebel·lió/ i del somriure/ cada vegada que sopàvem plegats/ -explicava uns acudits ben dolents -/ S’ha mort/ i ens feia riure, i ens estimava./ S’ha mort qui ens animava l’ànima/ a empentes./ amb desitjos delerosos de mots, de llengua, de llibertat,/ recordeu?/ Ens queda el record,/ la seua paraula poderosa dissident i bella, sí/ i què?/ S’ha mort Manel i, tot plegat, és una puta merda!/ Qui ens cridarà a la revolta, ara, eh?/ Qui?/ T’estimo i et trobaré a faltar, Manel.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!