Emigdi Subirats i Sebastià

Dissabte 14 d’agost
Ben d’hora, a les 8.30, ja estava a la llarga platja del Lido, just davant de l’hotel Il Gabbiano. M’és fàcil posar-me poètic amb la imatge llunyana del Cap de la caça, gairebé paradisíaca, mentre el sol ja ben situat brilla damunt de l’aigua i dona forma a mil colors. Van apareixent els primers banyistes, però en la solitud no et treu la sensació que aquesta immensa Mediterrània et pertany i la tens al teu servei per una estona. Fa una calitja inaguantable, fins i tot a primera hora del matí, molt més seca que a l’altra banda de la marina.

A les 11 havíem quedat al nostre bar-llibreria de capçalera, a la Barceloneta, el Cyrano, amb l’amic Antonello Colledanchise. No podia faltar la foto ritual de cada any davant del monument a la Unitat de la llengua, probablement el lloc més emblemàtic de la ciutat quant a la seua reivindicació catalana.

Amb l’Antonello teníem moltes coses per enraonar. El darrer cop que ens havíem vist va ser durant la seua visita a les Terres de l’Ebre, al febrer de 2020 poques setmanes abans del confinament, en què va actuar a Campredó i a Ginestar en motiu de la commemoració del Dia Internacional de la Llengua Materna, que vàrem dedicar al català-alguerès. Van ser unes actuacions elegantíssimes, acompanyat pels músics Gianluca Dessí i Raffaelle Podda. Vam entaular una bona amistat, que mai no s’ha de deixar perdre. Hem posat damunt la taula tot un seguit de projectes d’interès, i ens tornarem a veure properament. Li hem regalat una caixa de pastissets de la veïna ciutat de Tortosa, com és de menester!
També he fet l’adquisició dels dos primers llibres algueresos: un magnífic recull de Guido Sari, “Poemari mínim”, l’únic de la seua producció que no tenia, i “Ombra i sol” de Rafael Sari, l’històric poeta de “Suitat mia” que ha donat el nom a la biblioteca municipal.

Una curta passejada per la ciutat ens ha permès comprovar residus de catalanitat ara i adés. Primerament, el famós escut que presideix la torre d’entrada a l’Alguer antic, però també algunes botigues amb senyeres o amb adhesius que reivindiquen l’ús de l’alguerès. Hem menjat al nostre lloc preferit, el bar Boqueria del mercat municipal. És com un indret màgic, on pots triar el peix al teu gust. Ens ha vingut la nostàlgica remembrança de l’amic Antoni Sotgiu Canelles, que va deixar-nos a l’octubre de 2019 sobtadament. Ell era el tècnic de qualitat de la carn del mercat, veterinari de professió, i va ser qui ens va descobrir aquest tipus d’àpat que ens sorprèn cada cop que hi anem. Avui hem gaudit d’una graellada de calamar, moixarra i gambes, feta amb sal grossa, veritablement deliciosa.

Encara hem tingut temps per fer l’habitual enraonada amb l’Anna Maria, propietària d’una parada de fruita i verdura, tota adornada d’estelades, de domassos pels presos polítics, i pòsters dedicats a la promoció d’aquests productes en alguerès. Sempre amable, hem pogut intercanviar informacions sobre la pandèmia i com l’hem viscuda.
Les vacances també són sinònim de migdiada, una activitat que ha estat poetitzada en nombroses ocasions. Un banyet a la platja forma part d’aquest esperit de tranquil·litat i d’oci tan necessari per a tothom.

A les 20 hores teníem l’esperada trobada amb l’Antoni Canu. És un poeta molt arrelat a la terra, a la vida de pagès, que va fer una bona carrera professional en l’àmbit de l’electrònica. Un cop jubilat, va ser alumne de l’escola d’alguerès Pasqual Scanu i va endegar una carrera poètica de molt de nivell. Va ser tot un goig trobar-nos-el de nou, vam enraonar sobre molts aspectes de la vida, des de la pandèmia a la poètica. Li vaig fer obsequi d’uns pastissets de Tortosa, així com del manuscrit del meu estudi biogràfic “Semblança d’Antoni Canu”. Va emocionar-se moltíssim, només la seua reacció ja compensa les hores i hores d’investigació i de redacció. Va dir-nos que està preparant dos poemaris que poden veure la llum ben aviat, molt bona notícia per a la poesia catalana. No va poder assistir al lliurament de la Creu de Sant Jordi a l’octubre de 2020 malauradament per la impossibilitat de viatjar a Barcelona.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!