Emigdi Subirats i Sebastià

LLETRA DE DONES ILERCAVONES

Corria l’any 1971 quan Zoraida Burgos publicava el poemari D’amors, d’enyors i altres coses, així com tres obres de narrativa infantil. Per mitjà d’aquests títols donava el tret d’inici a una fructífera carrera literària, la qual, sens dubte, hauria de ser mereixedora del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Comptat i debatut, Convivència d’aigües, la seua obra poètica completa, ha esdevingut un dels poemaris més excelsos de la literatura catalana contemporània. Aquesta data ens serveix per situar-nos davant d’un fet paradigmàtic: és una de les pioneres veus literàries de dona del territori de l’antiga Ilercavònia.
Cinc dècades després, sortosament, el panorama literari de casa nostra ha canviat radicalment. A dir veritat, a hores d’ara ens trobem amb un esclat poètic extraordinari de raïl femenina. Són un fet els homenatges i la difusió d’obres de poetes veteranes de qualitat contrastada com la pròpia Zoraida Burgos (Tortosa, 1933), o l’ampostina Mari Chordà (Amposta, 1942), que acaba de publicar el poemari No com un so, a la qual se li ha dedicat en vida una plaça de la seua vila natal. En el mateix sentit, dos poetes de qualitat contrastada són Cinta Massip (Tortosa, 1961) i Cinta Mulet (Horta de Sant Joan, 1958).

Paral·lelament, altres poetes ja consolidades han anat rebent guardons de prestigi arreu dels Països Catalans i, consegüentment, consagrant un univers poètic de notable pes, verbigràcia: Carme Cruelles (La Ràpita, 1971), amb títols com Caldrà la pluja o Alè de núvol; la tortosina Conxita Jiménez, amb El gest d’Yrit o El bres de les fargues; o Montse Boldú (Tortosa, 1963), amb Vestits de flors per a una dama nua.
Quant a l’àmbit narratiu, primerament destaquen dos escriptores veteranes i prolífiques molt arrelades a la terra nostrada. Francesca Aliern (Xerta, 1943), amb una trentena de títols publicats, acaba de publicar Aigua molla, una revisió acurada d’uns contes publicats al tombant de la nova centúria. La segona autora en qüestió, Carme Meix (Gandesa, 1937, resident a Barcelona), compta amb una obra avalada per novel·les de gran força argumentativa i qualitat narrativa com Els Cims invencibles (sobre els fets bèl·lics succeïts a Cavalls i Pàndols) o La Dansada. Acaba de treure a la llum L’encesa de l’alba, tot un homenatge als avantpassats que varen fer casa a redós de la Terra Alta.
Quan fem el pas envers generacions posteriors ens trobem amb un ampli ventall de narradores. La docent Marta Tena (La Sénia, 1966) ens aporta una de les novetats destacades de Sant Jordi, Murs d’aigua, després de la bona rebuda de Tots els colors del vent o Una lluna a la finestra, editades amb el segell d’Onada Edicions. Mercè Falcó (Barcelona, 1964, resident a Xerta) va irrompre en el panorama literari amb la novel·la L’illa de Bembé, per posteriorment treure La muntanya líquida. Núria Morera (Benissanet, 1977), amb la seua primera novel·la El desordre dels cossos, s’emportava el premi de narrativa Ribera d’Ebre. Teresa Bertran (Amposta, 1960) ha tret novel·les com Terra de Salabror o La missió secreta. Sílvia Mayans, resident a Arnes, amb La drecera de Caïm fa un pas més en el seu espai dintre de la novel·la negra. Montse Banegas (Flix, 1974) publicava amb Proa dos novel·les de pes: Una dona incòmoda i Dobles parelles. Pilar Romera (Riba-roja d’Ebre, 1968) es donava a conèixer amb Dins la boira i es consolidava amb Els impostors. Elena Solé (Arnes, 1965) ha publicat quatre novel·les, la darrera de les quals Tots som el secret d’algú. L’advocada Fàtima Beltran (Tortosa, 1977) va esrenar-se amb Bienalados. La mestra reguerenca Montse Boldú (Tortosa, 1962) accelera la seua brillant carrera lletrada amb la publicació de la primera novel·la, Amor en blanc i negre. Les vinarossenques Elena Fora (1960) amb Els silencis del carrer de l’arc, i Conxa Solans (resident a Molins de rei) amb El llarg camí del sol i Razón de estado, han entrat amb força a l’univers literari ilercavó. Les matarranyenques Merxe Llop (Nonasp, 1957), autora de Ressò en l’obscuritat i Sílverti, sobre un xiquet que va viure en estacions de tren entre 1934 i 1940, i Cari Ariño (Maella, 1958) amb El batec del temps i La roda de l’oblit, han fet unes aportacions importantíssimes des d’una comarca amb una complicada situació lingüística per al català.
Un esment particular mereixen dos autores cabdals de les nostres lletres. Cinta Arasa (Jesús, 1976), prolífica quant a títols de narrativa infantil, ha estat guardonada en molts premis literaris, és autora de grans relats com Paraules, flors i pólvora, Vaig fer la maleta un dia de juny i Escales avall. A la vegada, Marta Rojals (La Palma d’Ebre, 1975) s’ha convertit en una escriptora estel·lar després de l’èxit amb Primavera, estiu, etcètera de 2011, acaba de treure un recull d’articles, No siguis pobre!
Al capdavall, durant els darrers anys també hem vist l’aparició de tot un seguit de novel·listes que pertanyen a una generació molt prometedora que goso qualificar com les novíssimes, les obres de les quals han rebut crítiques notables arreu de la geografia catalana: Cinta Farnós (El Perelló, 1986) amb Geosmina; Laia Viñas (Xerta, 1987) amb Les Closques; Susanna Lizárraga (Amposta, 1985) amb La carta oculta, i Maria Climent (Amposta, 1985) amb Gina.

En aquest grup hauríem d’incloure unes quantes més, que han tret una novetat aquest 2023: Cristina Fornós (Móra d’Ebre, 1980) amb La Terra del silenci trencat; Laura Fabregat (Les Cases d’Alcanar, 1991) amb La vida per dins; Clàudia Pallisé (Tivissa, 1997), amb Aquest cos meu i nostre; i les tortosines Cinta Canalda amb Pell ardent i Maria Gas de Cid amb Dones que viviu a la tempesta.
En l’àmbit de la narrativa curta, Gemma Pellissa (Tivenys, 1986) va publicar el recull Glopades de riu, sobretot s’ha especialitzat en els estudis literaris a nivell universitari. En aquest àmbit també està apuntant fort Agnès Camatxo (Alcanar, 2000), Quant als estudis lingüístics, destaquem la trajectòria d’Angela Buj (Vinaròs, 1964, resident a Alcanar), mentre que als històrics destaca Victòria Almuni (La Sènia, 1962) i Núria Saüch (Ulldecona, 1972).
En l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, ens trobem amb l’obra prolífica d’Estrella Ramon (Tortosa, 1964), la impetuosa tasca de la Cinta Arasa, els anhels de Montse Pallarès (Roquetes, 1950) amb El viatge de la Bruna, la col·lecció de les Germanes Bessolí amb les Contalles de Muniatto, o la jove Irene López amb La Flamenca Emma. No tenim més espai per estendre’ns amb l’obra de Núria Estivill, Montse Barceló, Núria Ibáñez, Teresa Lluís, Laura Mur, o Maijo Ginovart, entre altres. La xiqueta Bruna Roca Pallarés, de raïl roquetenca/benifalletenca i resident al Pirineu, ja ha rebut premis diversos i ha aconseguit publicar.
Les aportacions a la dramatúrgia han arribat de la mà de Marta Momblant (Barcelona, 1969, resident a Beseit) o la jesusenca Olga Besolí, que també es dedica a la narrativa i als guions cinematogràfics. En l’àmbit periodístic hem de fer esment dels estudis de Marina Pallàs (Tortosa, 1991) i Irene López (Tortosa, 1998). Quant a la traducció literària destaca Carme Camacho (Amposta, 1981).
Han vist igualment la llum un seguit de brillants apunts biogràfics obra de: Amàlia Roig (Vinaròs, 1959) sobre el científic Alfred Giner Sorolla; Alícia Coscollano (Benicarló, 1966) sobre el pianista Carles Santos; l’ampostina Núria Gil sobre l’escultora Cinta Sabaté i l’artista Mari Chordà; i Montse Castellà (Tortosa, 1976) sobre la poeta Zoraida Burgos..
Per rebat, en l’àmbit de la no ficció enguany comptem amb algunes novetats força interessants: Costums de Tortosa, d’Àngels Massip; Discoteca Contacto, de Marina Pallàs i Quimo Panisello; L’exili en nom de dona d’Alícia Gamundi i Maria Josep Altadill; Quatre benifalletencs als camps nazis de Mireia Margalef, La Cuina de les Terres de l’Ebre, de M. Carme Queralt, o Portes de la memòria, deportació dels republicans ampostins als camps nazis, de Carme Maigí i Lluís Montull.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!