A
la Plaça dels Arbres d’Organyà, a l?Alt Urgell, hi ha un edifici erigit
com a Monument a Les Homilies d’Organyà, que són el document literari
més antic escrit en català, almenys dels coneguts fins al moment. Pel
que sembla, a casa nostra també n?haurem de construir un, de monument,
perquè segons l?historiador Armand Puig les Homilies no són d?Organyà
sinó de Tortosa: una hipòtesi que posa la capital del Baix Ebre al
centre de la història lingüística dels Països Catalans..
Si diu que el primer text escrit en català prové de Tortosa, pot fer enfadar tot el poble d?Organyà…
Tinc suficients proves per sustentar la tesi segons la qual les Homilies d?Organyà, en realitat, són de Tortosa.Fa uns anys, els estudis del filòleg Josep Moran ja deixaven intuir aquesta possibilitat…. que aporta vostè de nou?He descobert un error en la catalogació del còdex 106 de l?Arxiu de la Catedral de Tortosa.
Aquest còdex recull 93 homilies del segle XII: 71 escrites en llatí i 22 en occità.
Sí,
alguns estudis ja havien descobert paral?lelismes evidents entre el
grup d?homilies escrites en occità i la primera de les homilies
d?Organyà. Ara, jo he trobat noves peces per poder acabar el
trencaclosques…Expliqui, Expliqui…El
1896 dos historiadors francesos, Denifle i Chatelain, van fer un
inventari del fons documental de la Seu de Tortosa, en només 5 dies.
Suposo que la pressa, els va fer creure que el grup de textos llatins
del còdex 106 corresponien a les ?Homilies del Papa Gregori el Gran?.Estaven equivocats?Després
d?estudiar-los detingudament, vaig arribar a la conclusió que aquells
textos no eren del ?Papa Gregori el Gran?, sinó unes homilies copiades
a la primera meitat del segle XII provinents, segurament, del monestir
de Sant Ruf d?Avinyó… aquells pergamins mal catalogats havien guardat
el secret durant molts anys.El secret?Sí,
quan els vaig començar a llegir vaig descobrir que hi havia idees,
frases i desenvolupaments gairebé idèntics amb el textos dos, tres i
cinc de les Homilies d?Organyà. A més, també cal tenir en compte que el
text quart d?Organyà, com ja havia mostrat Josep Moran, és gairebé
idèntic al sermó cinquè en occità de Tortosa.
Pensa, doncs, que el còdex 106 n?és l?origen?
Sí,
aquest còdex recull en llatí i en occità el contingut gairebé exacte de
les Homilies d?Organyà. Llavors, la meua tesi és prou evident, no creu?
L?autor de les Homilies d?Organyà va tenir a les seues mans aquest
llibre de la Catedral de Tortosa.
I qui les va traduir al català?
És
perfectament probable que algun canonge de la catedral, que a més del
Còdex 106 va utilitzar d?altres fonts que tenia a l?abast. Cal tenir en
compte que a finals dels segle XII, el català ja era la llengua
vehicular de bona part dels tortosins.
També s?haurien pogut traduir en un altre lloc…
Tortosa
és l?únic lloc on es troben textos tan similars. A més, l?absència de
vocals neutres és pròpia del català occidental, i això també fa pensar
en l?origen tortosí.
Però tot són suposicions…
Sé
que aquestes no són proves definitives, qualsevol pot proposar un altre
indret… si bé caldrà que abans aporti raons per justificar-ho.
I com s?inicia el viatge de les homilies cap a Organyà?
El
primer bisbe de Tortosa després de la reconquesta de l?any 1148 va ser
Gaufred d?Avinyó, abat del monestir agustinià de Sant Ruf d?Avinyó, a
Occitània. El fet que una part del còdex 106 estigui escrit en occità
fa pensar que tots els pergamins d?aquest volum van arribar amb el
bisbe o amb algun altre canonge d?Avinyó. Un cop a Tortosa, com ja hem
dit, és probable que fossin la font de les homilies escrites en català.Però Organyà queda a l?altra punta de Catalunya…Cal
tenir en compte que al segle XII, les canòniques agustinianes tenien
grans lligams entre elles: intercanviaven documents, copies de llibres,
pergamins… al centre i nord de Catalunya destacaven els nuclis de
Cardona, Solsona o Sant Joan de les Abadesses. Tenint en compte
l?origen agustinià del bisbe de Tortosa, és possible que les Homilies
arribessin a la petita canònica del poble d?Organyà a través d?aquesta
xarxa de monestirs. Allí s?hauria conservat la copia fins a
l?actualitat.
Per tant, segons vostè, les Homilies d?Organyà són en realitat de Tortosa?
Tot i que no en tenim cap prova directa, hi ha indicis suficients. Crec que es tracta d?una hipòtesi molt fonamentada.Si això és cert, pot fer trontollar les bases de la història lingüística del Principat…La
meva teoria trenca aquella concepció romàntica de Catalunya segons la
qual la nostra cultura es gesta exclusivament al nord del Principat.
Tot plegat posa de relleu que, a finals del segle XII, la llengua
catalana era tan potent a l?Urgell, com a Girona, Vic o a Tortosa on
segurament compartia protagonisme amb l?àrab. A més, la meua tesi, fa
evident que l?articulació cultural i política del país, en aquella
època, ja era molt solida i cohesionada.
Enguany les
Homilies d?Organyà compleixen 800 anys. Tenint en compte la
transcendència del text, les celebracions d?aniversari han passat
desapercebudes.
Ha fet falta més voluntat política. Des de
les institucions públiques s?ha preferit promoure el quart centenari de
la publicació del Quixot i això ha eclipsat el 800 aniversari de les
Homilies d?Organyà. És una llàstima perquè el català encara no està
plenament reconegut a la Unió Europea i hem perdut una oportunitat
excepcional per explicar els orígens de la nostra llengua.
.
L?Armand Puig i Tàrrech
(la Selva del Camp, 1953) fa més de 15 anys que estudia les Homilies
d?Organyà, uns estudis que l?han portat a concloure que els primers
textos coneguts escrits en català provenen de la Catedral de Tortosa. A
més, l?Armand és professor de Nou Testament a la Facultat de Teologia
de Catalunya, prevere de l?arxidiòcesi de Tarragona, director de
l?Institut Superior de Ciències Religioses de Sant Fructuós i
codirector de l?Habeas Biblicum Catalanicum. Ha escrit múltiples
exegesis bíbliques i és autor de llibres com ?La terra i la llavor.
L?església catalana a l?inici del mil?leni? i ?Jesús, un perfil
biogràfic?...
Les Homilies d’Organyà
són els text literari més antic escrit en llengua catalana conegut fins
al moment. Es tracta d?un recull de 6 sermons complets i dos
d?incomplets que daten de 1204, i que va descobrir l?historiador
Joaquim Miret i Sans el 1905 a la rectoria d?Organyà, a la comarca de
l?Alt Urgell. La troballa consistia en un petit quadern de pergamí,
bastant gruixut i ordinari, de tres fulls doblegats per la meitat.
Actualment els textos originals es troben a la Biblioteca de Catalunya.
.
Les homilies del Còdex 106 de la Catedral de Tortosa
van ser descobertes i publicades ja al segle XIX. Tot així la seva
existència ha passat gairebé desapercebuda fins a les acaballes dels
anys 80 del segle passat, quan el filòleg Josep Moran
va analitzar-ne l?origen, la lingüística i el context històric. En el
seu llibre Les homilies de Tortosa (Textos i estudis de la Cultura
Catalana. Publicacions de l?Abadia de Montserrat, 1990) aquest filòleg
ja va fer un treball rigorós que evidenciava el vincle entre les
homilies de la Catedral de Tortosa i les Homilies d?Organyà. Ara
l?Armand Puig resseguint les pistes dels estudis d’en Moran ha
completat el trencaclosques.
.
Aquesta entrevista ha estat publicada al setmanari La Veu de l’Ebre (novembre 2005)
Armand Puig és un estudiós veritablement solvent. La tesi és molt suggestiva i trencadora. (Fas un treball de divulgació important i generós, que tots t’hem d’agrair). Per la meva part, gràcies!. Bona nit. Carme-Laura.