Emigdi Subirats i Sebastià

Acabem de treure a la llum la biografia de l’Antoni Añón i Cortiella (Xerta 1825-1919), editada d’una manera esplèndida com és habitual per Onada Edicions de Benicarló. L’interès principal d’aquest apunt biogràfic rau en el fet que hem pogut combinar l’esclat tardà del fet renaixentista a l’antiga Ilercavònia, cruïlla de la catalanitat, amb l’explicació de la trajectòria vital d’un dels grans homes de cultura de la riba baixa de l’Ebre al segle XIX. Aquest apotecari il·lustrat va ser una persona altament apreciada durant els molts anys en què va viure, quasi una centúria. Els apotecaris solien ser homes de lletra, que donaven fe de tindre un alt nivell de coneixences. El xertolí, en particular, era músic, poeta, folklorista, i botànic, així com es va voler implicar en la majoria de saraus que afectaven la col·lectivitat durant una època, com totes, de transformació perenne del medi ambient i de la fesomia d’un poble menut en vies de desenvolupament.
Al seu poble natal va ser un personatge veritablement venerat. Ans prenia força l’expressió “sap de lletra”, la qual agafava tocs d’admiració, de personalitat referent. Era un dels prohoms de la comarca, que s’acompanyava sovint d’altres íntims amics il·lustrats com els músics: Enric Camó (Tortosa 1842-Iruña 1903) o Felip Pedrell (Tortosa 1841-Barcelona 1922), o el llibreter Francesc Mestre i Noé (Tortosa 1866-1940) i la seua esposa Enriqueta Ferrús i Ribes (Vinebre 1868-Tortosa 1922), que va ser una de les primeres dones lletrades de les nostres comarques conjuntament amb la poeta Clara de Rocamora.
De l’íntima relació amb aquests personatges va sorgir un fruit ben nodrit. Amb Camó va fundar el 1860 un Orfeó, La joventut dertosenca, que va tindre molta repercussió tant cultural com ciutadana. Amb el mestre Pedrell es conserva un nombrós epistolari, gràcies al qual tenim notícia de primera mà sobre la vida cultural i econòmica del moment, algunes cartes s’han inclòs a la biografia en qualitat d’apèndix. Es tracta d’una correspondència molt rica, amb moltes dades, que ens ajuden a comprendre l’estreta relació d’amistat i de fidelitat de dos grans personalitats de la nostra terra. Amb Mestre i Noé van tindre una gran interrelació durant dècades; de fet, l’intel·lectual catalanista va promoure tots els homenatges que va rebre el seu amic ja en una edat avançada.
L’apotecari va fer sentir la seua veu en capçaleres històriques de la Renaixença catalana, així com als primers periòdics en català a la riba baixa de l’Ebre: “La Veu de Tortosa” i “La Veu de la Comarca”. Eren cròniques carregades d’entusiasme catalanista, redactades per una persona que va viure de prop l’esclat renaixentista, l’elaboració de les famoses Bases de Manresa com a primer intent d’estatut d’autonomia, mentre que ja de molt vellet la fundació de Solidaritat Catalana com a plataforma política per plantar cara a l’estat centralista i repressor arran dels fets del Cucut de 1905, en què van clausurar un periòdic satíric a causa d’unes vinyetes que van considerar ofensives sobre l’exèrcit espanyol.
Nomenat fill predilecte de Xerta el 1904, va ser un dels impulsors de la construcció el 1910 del famós campanar parroquial amb 4 escultures de gossos, de l’estructuracio hidràulica de la població, i del foment d’una vida educativa i de cultura de pes.
Un carrer de la població recorda el seu nom des de 1930. Malauradament, fora de Xerta és totalment desconegut, quan la seua influència va ser molt notable a causa de la seua efervescència cultural i catalanista. Homenots com Josep F. Vergez (Tortosa 1844-Madrid 1919: poeta, polític i periodista), Francesc Mestre i Noé (intel·lectual, historiador i llibreter), Lluís Lluís i Dolç (advocat i poeta), Joan Cachot i Lluís (intel·lectual, poeta i comerciant) varen donar embranzida a la catalanitat en unes comarques controlades culturalment i políticament per l’arrelat caciquisme imperant, fortament espanyolista i catòlic-conservador.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!